Ramona Viella (1948) va néixer a l'Escala fa 71 anys. Després de 24 anys formant part del consistori escalenc, ja sigui al govern o a l'oposició, i després d'haver estat al capdavant de diverses àrees, Viella és una de les dones amb més experiència en política a la comarca.

- La seva trajectòria l'avala. 24 anys al govern són molts. Després de tant de temps a Serveis Socials, pot fer un retrat de la realitat social del municipi?

- L'Escala ha augmentat la seva població en molt poc temps. I com més població, més problemàtiques socials es generen. Els principals problemes del municipi en aquest àmbit són la crisi «crònica» que hi ha qui arrossega des del 2011; els problemes d'ocupació, comuns en tots els municipis de costa on hi ha feina estacional, i els d'habitatge, amb els també comuns desnonaments.

- En aquest context, quin paper hi juga la regidoria?

- Quan vaig entrar en política, aquesta era l'última pota del govern. La situació s'ha revertit, i ara és un servei consolidat liderat per professionals. Fem una bona feina treballant amb famílies, escoles i gent gran. Ara, Serveis Socials és una regidoria de pes perquè s'ha entès que es treballen temes molt delicats i de responsabilitat.

- Què l'ha fet quedar-se tants anys al servei de la comunitat?

- Un cúmul de circumstàncies. Cada dia m'aixeco pensant en els problemes complicats que tenim sobre la taula. És una feina que sempre m'ha agradat molt, i no em pesa perquè ho faig amb molt de gust. En aquests 24 anys a l'Ajuntament, he tingut tan bons companys, que això ha ajudat a fer que m'hi senti molt a gust.

- El que poca gent coneix és que el seu servei al poble arrenca fins i tot abans, no?

- Sí. Vaig començar a implicar-me en la vida municipal el 1990, en convertir-me en la primera jutgessa de pau escollida democràticament. En aquella època es va fer molta feina. Abans, la responsabilitat de casar parelles era del jutge de pau, i no dels alcaldes. En vaig casar tantíssimes! Va ser molt enriquidor per mi.

- Quan es vincula a algun partit polític municipal?

- El 1995, en deixar de ser jutgessa de pau. En Rafel Bruguera, del PSC, em va demanar de fer-li suport a l'Ajuntament, i vaig entrar de número dos. Vam viure unes eleccions molt renyides i dures, però al final la llista més votada va ser la de Josep Maria Guinart, de CiU. Jo entrava amb un esperit d'il·lusió molt gran. Volia guanyar, però ens vam quedar a l'oposició. Al final va ser una època en què vam fer molta política municipal, i en vaig aprendre molt.

- Del 1999 al 2003 segueix a l'oposició. Amb quin equip?

- Seguia amb en Rafel Bruguera com a número dos. En aquella època érem tretze regidors al govern: 9 de CiU i 4 nosaltres. Estàvem a l'ombra d'una majoria absoluta, i fer-nos escoltar costava. He estat a l'oposició i sé què és. Sé que cal treballar-ho molt. Va ser una legislatura molt i molt dura, però tot i això no en tinc un mal record. A dins l'Ajuntament, va ser època de debats i guerres. A fora, però, tots fèiem pinya.

- Amb Estanis Puig aconsegueixen entrar al govern a mig mandat. Què es va fer?

- L'any 2003 Estanis Puig va començar a liderar el PSC a l'Escala, amb una llista renovada. Un pacte amb CiU ens va permetre entrar al govern el 2005. A mi em van derivar Serveis Socials, i em va tocar posar-me al dia de la situació. El primer que vam fer va ser un estudi per controlar el cens de gent gran, el pas previ per impulsar un servei d'atenció a domicili.

- El 2007 s'ocupa d'obres i serveis. Què va impulsar?

- Els treballs es van centrar a fer contractacions noves de neteja de platges, controlar el socorrisme i diverses obres i asfaltatges. A més, durant també es va fer la plaça Catalunya, es va comprar la biblioteca i es va començar a redactar el projecte de la sala.

- El 2011 va iniciar un dels projectes que avui dia segueix en peu. En què consisteix?

- En tornar-me a ocupar de serveis socials, em vaig trobar en una època de plena crisi, i un poble amb gent amb necessitats especials. Calia fer alguna cosa. Vam firmar un conveni amb Càritas pel servei de repartiment d'aliments. Va arribar un moment que Càritas no donava l'abast, i vam acordar que ells es quedaven el servei de repartiment de roba i l'Ajuntament es feia càrrec dels aliments, gràcies al suport del voluntariat.

- El 2015, amb Víctor Puga, canvia la dinàmica de partit?

- Quan l'Estanis va plegar, el fet d'estar jubilada em permetia quedar-me amb en Víctor per ajudar el poble i la gent. Em vaig quedar amb la Regidoria de Gent Gran i ocupació. Era un punt més relaxat, però donava suport als altres regidors. La manera de treballar d'en Víctor és diferent de la que tenia l'Estanis, però he sabut connectar molt bé amb tots dos. La del 2015 va ser una legislatura bastant dura políticament, ja que va venir tot el tema de la independència, i nosaltres estàvem fent govern amb ERC. En aquesta situació, en Víctor hi va jugar un paper excel·lent.

- Aquest és el seu últim mandat?

- Sempre dic que sí, però ara de veritat. Aquest mandat torno a tenir Serveis Socials, i treballem en un nou estudi de la gent gran per tenir una radiografia acurada i actualitzada de la realitat del municipi. També seguim treballant les polítiques d'ajudes i suport a les famílies, mainada i gent gran; seguim potenciant el tema dels aliments, els tallers de memòria i el casal dels jubilats; i continuem apostant pels tècnics de suport psicològic i cuidadors. De feina sempre n'hi ha, a Serveis Socials.