Més de 2.300 bicicletes entregades arreu de tot l'estat espanyol i, des de 2015, també al Senegal. Aquest model de treball fa que, en un moment donat, els col·laboradors de Bicicletes sense Fronteres (BSF) tinguin la sensació de ser «els que recullen bicicletes», segons explica el seu fundador, Romà Boule. BSF és un projecte de cooperació i solidaritat nascut a l'Alt Empordà fa set anys. Els esforços s'han enfocat a recollir i reparar bicicletes i això ha fet que «qui sortia beneficat era el donant, que es penjava una medalla, i volíem mirar més cap al receptor», senyala Boule.

A més, de les bicicletes que rebien «aprofitàvem només un 25%, la resta les havíem de llançar», anota la responsable de comunicació i col·laboradora de l'associació, Inés Carrillo. Boule afegeix que «el nostre objectiu és millorar la vida de la gent, no reparar bicicletes». Per aquest motiu, l'associació opta el 2017 per canviar de model i posar fre al donant de segona mà.

Aquesta decisió s'enllaça, a principis del 2019, amb l'inici d'una prova pilot de donació per part de l'empresa Decathlon. A l'octubre s'ha fet oficial a totes les botigues d'Espanya i s'ha signat el conveni amb BSF perquè donin les bicicletes demo (de prova o defectuoses), que fins ara destruïen. Aquestes bicicletes, l'entitat altempordanesa les destinarà al projecte nacional: escoles, centres d'acollida o associacions que fan esport per la inserció.

Del reciclatge a la fabricació

BSF s'integra dins de la Fundació Utopia de Girona el 2014. L'any següent, expandeixen el projecte cap al Senegal amb Bicicletes per l'educació, on treballen a tres instituts. A través d'una quota «simbòlica» d'entre 10 i 15 euros l'any, l'alumnat pot accedir a una de les bicicletes per recórrer els més de set quilòmetres fins a l'escola o estalviar-se els 10 euros mensuals del transport públic. «Si el projecte es volia mantenir en el temps, hi havia d'haver implicació de les famílies, saber que el seu fill té un préstec (només és durant el curs escolar) i que té un valor, per això se li posa un preu», explica Carrillo. Des de l'entitat, asseguren que aquest projecte ha permès molts beneficis com: reduir l'absentisme escolar; millorar l'accés de l'alumnat a l'escola; i augmentar el rendiment. El Lycée de Palmarin va tenir el 2017 un 57% d'aprovats de l'accés a la Universitat de tota la regió de Fatick, davant d'una mitjana nacional del 31%.

A partir del novembre, es començarà una nova etapa amb la instal·lació d'una fàbrica: es deixarà el reciclatge de bicicletes i se'n crearà de les pròpies al Senegal. «Fruit de la incertesa del donant, de la data, i pel fet que, al Senegal, cada vegada que donem, com a mínim, són 150 bicis per entrega. Per això hem decidit engegar la fàbrica perquè totes siguin iguals i més senzilles», diu Boule.

Les obres tenen un cost de 36.000 euros i aniran a càrrec de la Fundació Utopia. Es preveu que acabin al febrer i que a l'abril es faci la formació a persones senegaleses sobre mecànica i fabricació de les bicicletes. «Tot està pensat perquè la fàbrica proveeixi bicis a l'escola el setembre de 2020», afirma Romà Boule. El disseny encara està per definir. Es treballa perquè siguin molt senzilles, sense canvis de marxa i amb rodes antipunxades.

BSF compten al Senegal amb un mecànic per cada 150 bicicletes. Amb la fabricació d'una bici més senzilla, el mecànic podrà treballar amb 250 i, per tant, baixar la quota de manteniment i «facilitar l'accés de les famílies a la bici-beca», diu Boule.

Figueres

Des del principi, BSF ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Figueres en forma de subvenció. L'entitat forma part del Consell Municipal de Cooperació i per això, entre les seves accions, s'inclou el retorn a la ciutat. En aquest sentit, l'any passat van editar un conte il·lustrat per a escoles i biblioteques. I fa unes setmanes van presentar el projecte davant d'una trentena de persones al Centre Cívic de la Creu de la Mà.

L'entitat ha treballat amb l'INS Narcís Monturiol on l'alumnat va fer una caminada simulant els quilòmetres que fan al Senegal per arribar a l'escola. Per a Boule, el finançament públic «és molt car, per les hores que hi dediques a les justificacions». Tot i que està d'acord que el pressupost municipal per cooperació ha de ser més elevat, ells prefereixen el donant privat, «no ens demanen retorn, ja ens creuen». Per això, volen cuidar els espònsors, un canvi que van començar l'any passat i ja han vist els resultats aconseguint projectes conjunts per al 2020.