26 de octubre de 2019
26.10.2019

El canvi d'hora: beneficia o perjudica?

La matinada d'aquest 27 d'octubre acaba l'horari d'estiu i entrem en l'horari d'hivern

26.10.2019 | 09:04
Aquesta matinada, hem de retrocedir l'hora.

Aquest cap de setmana inaugurem l'horari d'hivern, retrocedint una hora el rellotge la matinada d'aquest 27 d'octubre. Aquest canvi comporta, des de fa alguns anys, un debat entre els experts sobre l'Estat espanyol ha de mantenir aquesta pràctica o si hauria de mantenir un horari fix durant tot l'any.

La Comissió Europea va proposar el 2018 que els països de la Unió Europea eliminessin el canvi d'hora estacional. Cada país, segons va determinar posteriorment el Parlament europeu, havia de decidir amb quin horari viurien millor els seus ciutadans abans del 2021. Però metrestrant, països com Portugal ja han anunciat que seguiran canviant l'hora tant a la primavera com a la tardor.

A Espanya, l'Executiu va crear una comissió de 14 'savis' per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas que la decisió fos afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d'estiu o el d'hivern.

El març de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe que no arribava a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural. A escala europea, els estats membres es van emplaçar a estudiar la qüestió fins a 2021.

Un dels defensors que Espanya mantingui tot l'any un horari continu és la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE). En concret, advoca per fixar l'horari d'hivern, basant-se en què "el seu impacte econòmic és marginal i el que més s'adiu amb factors com la salut, el descans, la productivitat i el rendiment (laboral i escolar)" de la societat.

Per als experts de la Comissió, aquells que defensen els canvis horaris tendeixen a "demonitzar" les hores de foscor (que s'empren majoritàriament per descansar) i "santificar" les hores de llum solar associades a l'oci. Segons la seva opinió, aquesta postura oblida que aquest període també és "bo per produir i ser competitius".

ARHOE argumenta que "s'obvien altres factors com són les diferents èpoques de l'any, el clima i la distribució d'hores" que té el país segons la seva posició geogràfica, així com "la diferent oferta d'oci, comerç i consum". "Per exemple, en l'època de rebaixes hi ha una incidència de població al carrer durant les hores de tarda independentment de la llum i foscor existent", apunta.

Per això, creu que aquest debat no és "estrictament físic ni científic" i crida a que es tingui en compte la part social, educativa, econòmica i de salut com a "elements fonamentals per adoptar decisions al respecte".

Aquesta postura és oposada, precisament, a la que defensen alguns científics. El professor del departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Sevilla, José María Martín-Olalla, creu que el canvi d'hora bianual és "més natural" del que es diu habitualment i no es tracta d'una "ocurrència" que té com a únic propòsit "molestar dos cops l'any".

Tal com explica Martín-Olalla, si una societat tria una hora propera a l'alba hivernal perquè els escolars no entrin de nit a l'escola veurien com al maig i juny arribarien al col·legi tres hores després de la sortida del sol, factor que els exposa a més calor. Es podria avançar l'hora d'entrada al col·legi en aquests mesos, tot i que, segons indica l'expert, no es pot fer a poc a poc (cinc minuts cada setmana, per exemple), sinó "a cop d'una hora".

A més, apunta que aquest canvi no es pot fer quan els responsables de l'escola vulguin, ja que pertorbaria la vida de les famílies. Per això, segons la seva opinió, "la forma més eficient i coordinada de fer aquest moviment és canviant l'hora del rellotge tots, el mateix dia i a la mateixa hora, de manera que ningú se sentís desfasat respecte d'un altre".

De manera similar s'ha expressat el catedràtic del departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Jorge Mira, que és, també, un dels experts que formen part de la comissió nomenada pel Govern per a l'estudi de la reforma de l'hora oficial.

El científic veu normal que els països escandinaus no tinguin problema en mantenir el mateix horari tot l'any, ja que no tenen tantes variacions entre dies i nits per la seva latitud, i canviar una hora amunt o avall no té conseqüències. No obstant això, en zones com la que es troba Espanya la vida d'una persona, acostumada a aixecar-se amb el Sol, pot patir molts canvis.

Així, Mira planteja la situació que el país decidís adoptar l'hora d'hivern (GMT + 1) els 365 dies de l'any. En aquest cas, indica, a l'extrem oriental, per exemple, a Catalunya, hi hauria quatre mesos a l'any que estaria fent-se clar a les 5 o 6 del matí. Per contra, a l'estiu a l'extrem occidental, per exemple, a Galícia, quatre mesos la sortida del Sol seria a les 9 o 10 del matí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent