Ja fa molts anys que em desplaço a Barcelona per assistir a les diferents manifestacions, concentracions i diades que s'hi celebren.

Aquesta vegada no podia ser menys i, amb uns amics, vam decidir organitzar-nos per tal de participar en l'últim tram de la columna de Girona. Aquest últim tram anava des de Premià de Mar fins als Jardinets de Gràcia, a Barcelona.

La marxa va durar unes sis hores, i a cada poble o ciutat per on passàvem s'hi anava afegint més i més gent.

L'emoció, els càntics i la força que es respirava en l'ambient ens van acompanyar des del primer moment fins a l'últim.

Un dels fets que més ens animava, però, era veure la il·lusió dels avis i les àvies des dels balcons de casa seva. També vam anar rebent suport des de les finestres dels hospitals, dels diferents establiments per on passàvem i de la gent que ens esperava a peu de carrer.

Tots els que participàvem a la marxa teníem molt clar que la situació que estem vivint a Catalunya és cada vegada més greu i més injusta. És per això que no podem quedar-nos de braços plegats mentre ens van traient els nostres drets fonamentals com a ciutadans i com a demòcrates.