El primer text en què apareix documentada l'església de Sant Pere de Figueres és el testament del comte de Besalú Bernat Tallaferro, datat del 13 d'octubre de l'any 1020, segons va deixar constatat mossèn Josep Maria Marquès, que va ser director de l'Arxiu Diocesà i cap del Servei de Patrimoni Històric Documental de la Diòcesi de Girona. Per tant, el 13 d'octubre del 2020, d'aquí a un any exacte, se celebren mil anys del monument.
Una comissió, creada amb motiu dels actes del mil·lenari de la parròquia i formada no només per persones vinculades a l'església sinó també a la vida associativa i cultural de la ciutat, s'ocupa de posar en valor aquests deu segles d'art, tradició i història.
Per començar a ambientar l'efemèride, s'està confegint un ampli programa d'activitats, que arrenca aquest pròxim novembre amb un cicle de conferències titulat "Mil anys de presència cristiana a Figueres". Tots els dilluns de novembre, a les 7 de la tarda, al Cercle Sport, es fa una xerrada. La primera, el dia 4, és a càrrec de l'economista i exalcalde Joan Armangué, que parlarà sobre l'aportació de l'església figuerenca al llarg dels segles.
Més enllà de les creences
Més enllà de les creences«L'efemèride del mil·lenari no és només un fet que té a veure amb la parròquia i els creients. Volem que sigui un acte de ciutat i de comarca», ha comentat el rector de la parròquia de Sant Pere, mossèn Miquel Àngel Ferrés, el qual convida tothom a prendre part en l'aniversari: «Amb aquesta commemoració, s'expliquen els nostres orígens més enllà de les creences de cadascú i s'ajuda a veure una presència de l'església que, amb tots els seus defectes, ha estat molt útil i profitosa, no només per als feligresos sinó per a tots els ciutadans, en els àmbits sanitari, educatiu i social al llarg dels segles».
Oberts a la participació
Oberts a la participacióDe fet, per tal de convertir l'efemèride en un esdeveniment el màxim d'atractiu i, sobretot, participatiu, mossèn Miquel Àngel Ferrés explica que la comissió està ideant propostes d'interès transversal, dels àmbits cultural, popular, social i religiós, a més de concerts, visites guiades, tallers familiars, actuacions castelleres, exposicions i l'oferiment a les escoles per fer activitats didàctiques entorn de la parròquia. Per fer possible una programació commemorativa amb iniciatives que siguin d'interès per a tots els ciutadans, la comissió organitzadora treballa per aconseguir el suport de patrocinadors.Documentació històrica
Documentació històricaLa documentació històrica de l'església de Sant Pere es remunta al 13 d'octubre del 1020, però les referències a l'existència d'aquest temple és anterior. Segons l'arqueòloga Anna Maria Puig, el fet que el temple no fos esmentat abans d'aquesta data no vol dir que no existís, «perquè la comunitat cristiana bé havia de tenir un lloc de culte».
Segons Josep Maria Bernils, el primer cementiri de la primitiva vila de Figueres, és datat de mitjan segle X, i estava emplaçat al voltant de l'església romànica edificada a l'anomenat turó de Sant Pere. Ell mateix va descobrir que l'any 943 s'esmenta per primera vegada aquesta parròquia que estava emplaçada a l'angle nord-oest d'on hi ha l'actual temple de Sant Pere.El logotip commemoratiu, disseny de Pablo Mañas Gallego
El logotip commemoratiu, disseny de Pablo Mañas GallegoEl diumenge 13 d'octubre es complien 999 anys de la data en què consta la primera documentació de l'església de Sant Pere i mossèn Miquel Àngel Ferrés, en acabar la missa, va fer públic el logotip de la commemoració.
Vilafant celebra 900 anys del seu temple
Vilafant celebra 900 anys del seu templeCasualment, l'església de Sant Cebrià de Vilafant celebra, aquest mateix octubre, els 900 anys de la primera menció documental d'aquest temple; el testament de Manicleta, datat del 1119. El proper divendres, 25 d'octubre, a les 8 del vespre, mossèn Miquel Àngel Ferrés pronunciarà una conferència sobre les diferències entre els cristians empordanesos del segle XII amb els del segle XXI.
Les jornades commemoratives es tancaran l'1 de desembre, dia en què el bisbe de Girona, Francesc Pardo, oficialitzarà la missa a l'església de Sant Cebrià.
La celebració va començar amb la presentació d'una exposició dedicada a la història del temple, en què el filòleg clàssic Antoni Cobos va analitzar el document original del 1119.
