15 de octubre de 2019
15.10.2019
Palau de Santa Eulàlia

Palau de Santa Eulàlia treballa per ser autosuficient i no dependre de monopolis

Xavi Camps, alcalde del municipi, recorda l'1-O com un dels més emotius de la seva trajectòria política

14.10.2019 | 20:22
Camps treballa per consolidar una estructura a l'Ajuntament

Xavi Camps i Comas (Caldes d'Estrac, 1969) és un ferm defensor de mancomunar els serveis i del camí cap a l'autosuficiència dels municipis. Sense oposició, estrena el seu tercer mandat. Es va iniciar al capdavant del consistori l'any 2011, amb el grup independent GPS. Des del 2015 hi és amb Esquerra Republicana de Catalunya.


A Palau de Santa Eulàlia hi viuen menys de cent habitants, i repartits en diferents nuclis.

És com un autocar de dos pisos. Estem repartits a Santa Eulàlia, a l'Estanyet, a Palau i en masos. Però som un poble amb un sentiment de pertinença molt gran. De fet, estem a l'Associació de Micropobles perquè defensem aquesta tipologia de municipis.

A la gent li agrada viure a poble, malgrat els inconvenients?

Quan passeges per aquí t'adones que la gent vol ser de poble, que la mainada pugui córrer pel carrer sense perill dels cotxes, viure tranquils. Però també vol tenir tots els serveis. I aquí està l'inconvenient. No tenim infraestructures. El servei de telefonia és un desastre, el servei de transport públic és inexistent, internet és problemàtica, etc.

Quina seria la seva carta als Reis Mags d'Orient?

Que els tràmits estiguessin pensats també per als pobles amb pocs habitants. Ens facilitaria molt la gestió. Quan hi ha una subvenció, quan es fa una llei urbanística o una llei de contractes, quan es fa tot això, ens agradaria que es pensés que hi ha pobles on hi ha pocs habitants i pocs recursos humans a l'Ajuntament. Tot això es viu molt diferent amb 45.000 habitants, que amb 96 censats com som nosaltres.

Però tenen un espai rural magnífic, gairebé màgic.

Un dia vam anar a la seu de telefònica, al Fòrum, a una planta on gairebé vèiem Palau de Santa Eulàlia. A la reunió, explico: «Ens roben el coure cada dos per tres, hauríeu de venir-ho a arreglar». Em pregunten: «Quants sous?», li dic «96», i em va contestar que no vindrien. Jo li volia fer entendre que afectava a tot el poble, «però és que 96 és el 100% de la nostra població!». Després de discutir-hi una estona, em va dir, «però vosaltres heu d'estar contents perquè teniu paisatge», i li vaig contestar, irònicament, «gràcies, ja li mantindrem perquè vostè el pugui gaudir el cap de setmana». Amb això vull dir que hem de trencar aquests tòpics de ser vistos com espais de desconnexió. És un espai on vivim. Hem d'intentar tenir els mateixos serveis que la resta de municipis. Això passa per l'autosuficiència dels pobles.

En quins àmbits volen ser autosuficients?

Som autosuficients amb internet i telefonia, amb infraestructures per a tothom, amb internet gratuïta. No volem dependre d'aquests grans monopolis. Volem ser autosuficients en tot. Estem en un programa pilot de la Diputació, anomenat 1x1, com ser autosuficients energèticament, aprofitant sostres i no ocupant camps de conreu. Administrativament sembla possible. Ara cal veure com ho fem per passar-ho a la pràctica. Les ciutats, quan vulguin anar cap a l'energia renovable, no tindran espai, i llavors dependran dels pobles rurals.

Abans deia que volen viure tranquils. No volen tenir atractiu turístic?

No és una cosa que es plantegi cada dia. Per la singularitat del poble, de no ser una zona de pas, no hi ha hagut mai la intenció de ser un punt turístic. Tot i que hem de dir que per aquí passa Itinnerània i altres rutes, hi ha casa de turisme rural, etc. Però no hi ha iniciativa que ens faci pensar que la gent vol ser un recurs turístic. Al contrari, quan pensem en les activitats i festes, pensem en la gent del poble. Si ve gent de fora, perfecte, però no portarem un grup perquè vinguin 3.000 persones. No tenim aquesta necessitat. Una de les males experiències que hem tingut és haver de tancar l'accés al riu a l'estiu, a les fantàstiques gorgues que tenim, perquè hi havia gent que hi volia arribar amb el cotxe. I l'acumulació era tal que provocava inseguretat i incivisme.

Per això l'1 d'octubre va ser tan especial? Per què van duplicar o triplicar la població?

Diria que som la població amb més participació de tot Catalunya en el referèndum.

Més gent que a la festa major?

Molta més! Penseu que per votar normalment, la cua més llarga és de quatre persones. Aquell dia la cua arribava al carrer. Era espectacular. A l'aparcament, que sol estar buit, no s'hi cabia. Vam tenir la sort o la desgràcia de celebrar el referèndum amb cens universal i a tots els pobles del voltant havia arribat la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, i molta gent va venir. Per això vam tenir obert tot el dia, encara que ja haguéssim votat tots. Aquest dia va ser una de les experiències més grans que he tingut com alcalde. És emocionant veure la força del poble, que tothom vagi a una.

Hi ha un component de seguretat davant d'aquesta allau, i l'alcalde n'és la màxima autoritat. Com ho va viure?

De bon matí vaig preguntar a la mesa: «Què fem?», i em van dir: «D'aquí no ens movem». Per tant, això ho és tot. Quan sortia a parlar amb els veïns, a explicar-los la situació, la gent es comportava de manera espectacular. Era una gran mostra de civisme i no la podies rebutjar de cap manera.

Diríeu que són un municipi plenament independentista?

No es pot mesurar a les municipals, però s'ha demostrat en les generals que és un poble que aposta per una república independent de Catalunya. Hem inaugurat la plaça 1 d'octubre i la de la República, i sempre ha estat ple.

És un poble viu?

La sinergia de la gent és a participar en tot el que es fa. Tant és així que, amb 96 censats, juguem a bàsquet cada dimecres, amb el sopar posterior, una colla de gegants, famosa arreu de la comarca i que ben aviat estrenarà geganta nova, cursos de ioga, etc. Això fa que també proposem moltes coses. Ara és cant coral. Apostem per la cultura. A la festa de l'estiu, tenim sardanes, geganters, o l'assaig dels Vailets per cada estiu.

No troben a faltar una escola?

Pensem que el poble ha de mantenir la seva singularitat, per això és essencial que cada poble mantingui el seu ajuntament. Dit això, també és molt important pensar serveis des del territori, mancomunar-los amb els pobles veïns. És l'única manera de subsistir com a poble. No tots hem de tenir pavellons, deixalleries, escoles... És una funció que ha de fer el Consell Comarcal. Hi ha molts bons tècnics, i caldria que estigués ben gestionat per una gerència i s'eliminessin els polítics, únicament amb una comissió política de seguiment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook