A la tardor, quan es fa fosc, entre mitjans d'octubre i finals de novembre, si ens apropem al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, podrem sentir uns sons característics que emeten les daines ( Dama dama) i que es coneix com la ronca.

Ara és el moment en què els mascles estan roncant per impressionar i atraure les femelles i, al mateix temps, amenaçar els probables competidors que es trobin a la zona.

Al vespre, els galans mascles busquen els prats, espais oberts i els millors punts on trobar les femelles. I quan les veuen, apareixen fent gran ostentació de la seva cornamenta: rasquen les banyes amb el terra, marquen territori amb l'orina i emeten el so més fort possible per fer-se veure. «Tornen les lluites de mascles, els agrupaments, el festival de zel i la vitalitat als sequerals dels Aiguamolls», avisa Josep Espigulé, tècnic del Parc Natural dels Aiguamolls, que convida els interessats a anar a veure la majestuosa crida.

La Daina blanca

La daina blanca va aparèixer l'any passat als Aiguamolls. Segons sembla, no és albina, sinó leucítica, és a dir, que li falta pigmentació. El tècnic, que coneix molt bé el Parc dels Aiguamolls, ens assegura que la daina blanca ha aparegut altre cop durant la ronca.

La sequera als Aiguamolls

Espigulé ens mostra diferents espais del Parc. I l'aguait de les Gantes està sec. Eixut. Amb la terra esquerdada. «Tristament, sis mesos de sequera. Els cinquanta litres de fa quinze dies se'ls va empassar la terra eixuta i no es van formar ni bassetes», assegura el tècnic.