En conèixer els resultats de la sentència, Dolors Bassa ha emès un missatge des de la cel·la 25 de la presó Puig de les Basses, de Figueres. La carta oberta emesa a la pàgina oficial d'Esquerra Republicana diu així:

«Escric aquestes línies des de l'altra banda dels barrots i murs que em separen. Però també des de l'altra banda de la revenja i l'odi. Després d'un judici polític i amb vulneracions de drets. L'establishment judicial i polític de l'estat espanyol ens ha condemnat. Ho fa perquè vol escarmentar i espantar tota les persones d'un moviment polític, pacífic i democràtic. Ho fa perquè no ens pot condemnar a totes. I malgrat, la tristesa que m'envaeix i no voler haver d'escriure aquesta carta, avui és més necessària que mai. Perquè ara que l'autoritarisme, la repressió i la injustícia malden per envair-ho tot, cal reivindicar i demostrar amb més força que no se'n sortiran. Les nostres conviccions són fermes i determinades com sempre.

Certament el sentiment d'injustícia és immens. Tota la vida he lluitat per un país de drets i llibertats, i saber-los restringits d'aquesta manera em dol profundament. Són els nostres, els de les preses i presos polítics, els exiliats i les exiliades, i els de centenars de represaliats i represaliades. També penso en l'afectació de la censura de la llibertat d'expressió en el periodisme, o dels cantautors o representants de l'art o dels drets i llibertats de manifestació, reunió, dissidència de moltes treballadores i treballadors de classes desafavorides o fins i tot de les dones víctimes d'un sistema patriarcal que les menysté. Tot és la mateixa lluita. Ara més que mai ens cal compromís amb el camí que pot revertir-ne les causes: el d'una República catalana social, feminista i ecologista.

Fa ja dos anys que patim un empresonament injust, ostatges d'un estat demofòbic. S'han cregut un relat inventat que no concorda amb la realitat del que va passar. Jo no oblidaré mai ni un sol dels dies de llibertat que ens han pres de la quotidianitat. És veritat que a la presó he anat assumint l'estar sola. He après encara més de la perseverança i a gaudir dels records, dels pensaments i les reflexions per mantenir-me ferma i en dignitat. Conscientment no ho he volgut normalitzar. Llegint les milers i milers de cartes que m'heu fet arribar he pres consciència que el camí que hem decidit emprendre col·lectivament per guanyar la nostra sobirania, segur que ple d'entrebancs, ja és irreversible.

Ara que la sentència està ja dictada, començo a descomptar dies d'aquesta ignomínia. Sé que els qui sou a fora mantindreu l'esforç, la capacitat de treball i la valentia per fer possible l'objectiu. L'Estat ha de saber que sense abordar democràticament el conflicte polític amb Catalunya es mantindrà en el bloqueig. Encomaneu a tothom l'esperit i la força per avançar amb fermesa, decisió i no-violència. Cap a la República catalana, cap a la llibertat. Res serà en va, i no tinc cap dubte que ho aconseguirem.»