12 de octubre de 2019
12.10.2019
Figueres

El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d'entre 15 a 29 anys

L'Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent s'ha presentat a Figueres

12.10.2019 | 11:52
Cesca Carbonell, Gloria Iniesta, Anna Canet i Darío Nogués.

L'impacte de perdre una persona estimada per suïdici és traumàtic i molt dolorós. Aquest xoc emocional l'han sentit, en la pròpia pell, Darío Nogués, Gloria Iniesta i Anna Canet, els quals, partint de la seva pròpia experiència, han creat l'Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent (APSAS), amb una clara voluntat de poder ajudar a tothom qui ho necessiti. La psicòloga Cesca Carbonell, impulsora del projecte Death Cafè a Figueres, ha convidat aquest octubre els tres representants d'APSAS a fer una conferència al Cercle Sport, per tal que el suport que dona aquesta entitat arribi a com més persones millor.

Anna Canet aporta la dada esfereïdora que el suïcidi és «la primera causa de mort entre joves de 15 a 29 anys». També assegura que l'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, lamenta que el suïcidi no sigui tractat com un problema de salut pública, quan el 2017 es van suïcidar a l'Estat espanyol 3.679 persones. Aquest nombre equival, més o menys, a 10 morts al dia. A Catalunya, el mateix any, van morir 504 persones. «Una proporció que es manté cada any», anota Anna Canet, alhora que afegeix una dada més: d'aquestes 504 persones, un total de 374 eren homes i 130, dones. «És trist que, malgrat totes aquestes xifres, cap institució no ha fet mai cap pla de prevenció al suïcidi ni tampoc es fan campanyes informatives», es queixa la representant de l'associació.

Al seu costat, Gloria Iniesta parla dels «supervivents». «Cada mort per suïcidi afecta unes vint persones de l'entorn, i les sis persones més properes queden greument impactades», explica. La paraula «supervivent» la va utilitzar, per primer cop, el psicòleg clínic Edwin Shneidman, considerat el pare de la suïcidiologia moderna. Gloria Iniesta diu que amb aquesta paraula es vol demostrar «l'alt grau de patiment que provoca una pèrdua per suïcidi».

«La resposta natural davant d'una pèrdua porta l'ésser humà a experimentar diferents reaccions fisiològiques, emocionals, cognitives, de comportament... el supervivent entra en estat de xoc; al principi, nega el que ha passat; no s'ho creu, perquè fa molt de mal, i s'adona que després d'una experiència com aquesta ja mai més tornarà a ser la persona que era», exposa Gloria Iniesta, conscient que «el fet de transitar pel dol cada persona el manifesta de maneres molt diferents».

De fet, Darío Nogués, que és el president d'APSAS, expressa sense embuts els sentiments que li genera haver perdut la seva mare. «Mai estàs preparat per viure una cosa així, sempre és abrupta i radical, t'agafa per sorpresa. El dolor és llarg i desagradable, és una travessia pel desert. Als supervivents, ens pesa la llosa de la culpa. Poder parlar-ne és la manera de poder estar en pau», confessa Darío Nogués. A ell, l'experiència li ha demostrat com n'és d'important assistir a grups de suport. És per aquesta raó que han creat l'associació, «per generar un espai per a supervivents que puguin estar en contacte amb altres supervivents».

Des d'APSAS, ofereixen atenció emocional al dol per suïcidi i teràpia individual; grups d'ajuda mútua per a supervivents; jornades i activitats per trencar l'aïllament de les famílies en dol; acolliment de persones en risc de suïcidi; conferències de prevenció per a pares i per a públic en general; tallers i activitats educatives per a adolescents; formació per a professionals de l'educació, dels serveis de salut, dels mitjans de comunicació..., i assessorament a entitats públiques.

Els grups de suport tenen com a punt de reunió l'hotel d'entitats de la Rutlla, a Girona, i les sessions són quinzenals. «La riquesa del grup és allò que cada persona aporta. Els teòrics parlen de l'adaptació a la pèrdua, però una supervivent deia en una d'aquestes reunions que és impossible adaptar-te, que el que pots fer és encaixar-ho», diu Darío Nogués.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook