Empresari de professió, ciclista per vocació -campió del món de BTT en veterans el 2017 i quatre vegades campió d'Espanya- és, des de fa uns mesos, l'alcalde pedani de l'Estrada, nucli on va néixer i on segueix vivint, just a tocar, en un mas.

Vostè repeteix en el càrrec.

Sí, vaig ser alcalde pedani fa uns setze o disset anys.

Què l'ha portat a repetir?

M'ho va proposar l'actual equip de govern abans de guanyar i vaig dir que sí. De tota la vida he estat de Convergència i quan Junts per Agullana i l'Estrada van decidir optar-hi, em vaig oferir a ajudar. Vam sortir amb més de cent vots de diferència de la resta.

Què han fet fins al moment?

Hem treballat molt ja. Hem fet una neteja a fons. Al voltant del cementiri semblava una selva.

Els veïns, però, no es queixaven davant aquesta situació?

Era una cosa generalitzada a tot el terme. Hi havia una certa desconnexió i despreocupació del poble. Ara és molt diferent. A les 8 del matí ja hi ha l'alcalde a l'Ajuntament. Es volta pel poble, la gent et veu i vius els problemes que hi ha en un poble. Has de caminar i escoltar la gent, el que ara s'està fent. No fem res més que el que s'ha de fer, res extraordinari.

De què s'ocupa vostè?

De tot el que concerneix l'Estrada.

Pot compaginar-ho amb la seva vida professional?

Soc empresari i no em ve d'una hora.

Què ha estat el més urgent?

Molta neteja, hem repassat la teulada de l'església, al cementiri hem fet actuacions, tant a dins com a fora, i el pròxim projecte, que és urgent, és la depuradora ecològica.

Tenen aigua potable?

Sí, ve de Peralada, passa per aquí i va a Agullana. També tenim clavegueram, però la depuradora té prioritat perquè ara la que tenim no fa bé les seves funcions. Això s'ha de rectificar.

També hi ha una font.

Fa cinquanta anys no hi havia aigua potable al nucli. La van portar de la Vajol, de la cascada d'en Rabassa. Entre ells hi havia el meu germà. Llavors es va començar a posar l'aigua al poble. La gent, doncs, què feia abans? Cada casa tenia un pou i a vegades era comunitari. És a dir, que potser hi havia dues cases que tiraven del mateix pou. Però el que no en tenia, de pou, havia d'anar a buscar l'aigua a la font. Generalment, la gent hi anava a buscar l'aigua per beure perquè tothom tenia porcs, gallines dins del poble. Era el més habitual. Fins i tot, un ramat d'ovelles o vaques. En Sardà, un veí, tancava les ovelles per darrere la Societat. Encara existeix aquell camí. Pensa que abans la gent anava a Figueres a peu a mercat. Marxaven a les quatre del matí, compraven el que necessitaven, un carro ho carregava, esmorzaven i tornaven a peu.

Com és la vida a l'Estrada?

Ha vingut molta gent de fora que no són autòctons, vull dir que no hi han nascut. Fills de l'Estrada deuen quedar només tres cases. Viure aquí és especial, tot i que té avantatges i desavantatges com ara que no hi ha botigues, res.

Vostè és fill d'aquí. Recorda com era abans, les festes...?

Mare meva, i quan veníem a jugar aquí (senyala la font).

Com veu que vingui gent forana i s'instal·li a l'Estrada?

Això dona garanties de futur i dona vida. La gent manté les cases. I els de tota la vida que s'han anat morint, aquelles cases s'han llogat o s'han venut.