Ens hem trobat en aquests darrers tres mesos amb la referència a una regla no escrita que ha de ser aparentment respectada. Per als no iniciats en aquest salvatge món de la política, els recordaré que es tracta del període de temps anomenat «els cent dies de gràcia». Quan es produeix un relleu a un govern o a qualsevol altra situació de gestió o comandament, els opositors o objectors -habitualment- li concedeixen cent dies per tal que s'adapti a les tasques de govern. Es respecta un període «de cortesia». Doncs bé, ara sí, passats els cent dies, la «cortesia» ja s'ha acabat; però a Figueres, tant objectors com oposició, s'han abraonat al nou Govern Municipal amb una grandiloqüència que demostra de manera descarada la rebequeria i el malestar que han tingut molts pel fet que no han pogut arribar a comandar la nau municipal. Han expressat, així, un ressentiment i una mal dissimulada frustració.

Això seria fins i tot comprensible, en els que la seva bona relació amb un potent sector econòmic semblava assegurar-los el control del Govern a perpetuïtat, després de dotze anys a la poltrona. És el cas de Junts per Figueres, que tot i que aquests vincles, -com es diu vulgarment, «regalaven entrepans i begudes als seus mítings»- ara els han facilitat, altre cop, ser la llista més votada en les eleccions, però aquesta vegada no n'han tingut prou. Així, doncs, oposició i detractors (alguns dels quals -sortosament- poca gent ja se'ls escolta), a bombo i plateret, van començar a esquinçar-se els vestits pel tema dels sous i dels càrrecs de confiança. En la més pura tradició dels fariseus. Perquè, de tot això, ja s'ha donat compte i explicacions, però, és clar!, no seran ells qui els cobraran, cent dies després del que en diuen el pacte dels perdedors. En democràcia, qui i què són els guanyadors? Als qui parlen així se'ls hi diu que «respiren per la ferida». No hi ha guanyadors. Hi ha qui agafa la responsabilitat de formar Govern, tot aglutinant el nombre més gran de vots, i aquells que resten a l'oposició.

I ara, en aquests moments, que ja s'ha vist l'estil maniqueu en les crítiques, permeteu-me una reflexió: previsiblement, la deriva que la probable sentència que emetrà el Tribunal Suprem en el tema del procés i dels presos polítics, convidarà a una nova onada igualment maniquea. Els ciutadans votem de diferent manera en les eleccions generals i en les municipals. Tal vegada opinem que l'encàrrec de govern és diferent quan es tracta de l'àmbit estatal, i quan es tracta del local. L'actual Govern Municipal té un encàrrec «independentista». És a dir, el d'independitzar-se dels poders fàctics que descaradament han condicionat la política de la nostra vila. Pel que fa a la resposta democràtica contra una sentència injusta, sembla una «perogrullada». El pacte del quadripartit ja preveu una resposta institucional consensuada: la llibertat de vot i de manifestació de cada un dels quatre grups que el formen. Qualsevol altra objecció, són figues d'un altre paner.

A aquest nou Govern, li toca encarar assumptes que els anteriors mandataris van anar ajornant per negligència, o per encàrrec al llarg de molts anys. La implantació d'un nou POUM, segurament serà una bona guia i el nostre repte ha estat dissenyar i programar accions de govern capaces d'integrar les quatre formacions que el componen.

Això queda reflectit en l'elaboració del Pla d'Acció Municipal (PAM), redactat recentment, i en el qual jo, juntament amb representants dels altres tres partits, hi hem tingut part activa. Governar no serà tan senzill com ho van tenir els governs anteriors; però estem ben segurs que aquest PAM, que ja està elaborat però que no s'ha pogut presentar per la contesa electoral del 10-N, reflectirà un ventall més ampli de les inquietuds i de les aspiracions dels figuerencs. Si no pas de tots, segur que de molts més.