04 de octubre de 2019
04.10.2019
L'Escala

El sector de l'anxova reclama un estudi i un pla de gestió per recuperar els bancs

Actualment, d'anxova se'n pesca molt poca a casa i aquest té unes mides massa petites

04.10.2019 | 15:34
A les fàbriques escalenques treballen principalment dones

L'anxova de l'Escala és una marca emblemàtica, sinònim d'una manera artesana i ancestral de treballar el seitó. «Les fàbriques d'aquí hem agafat tota l'experiència dels nostres avantpassats i així ho seguim fent: esga­nyar, salar amb sal marina...», explica Martí Callol, president de la Unió de Saladors Històrics d'Anxova, una associació que aplega quatre productors que han mantingut aquesta saviesa artesana. Es tracta d'Anxoves Solés, Anxoves de l'Escala, Anxoves Fill de J. Callol i Serrats i Anxoves El Xillu.

Al llarg dels anys, però, aquests productors han viscut molts vaivens i han anat capejant els problemes amb enteresa. La temporada de l'anxova arrenca el mes d'abril i s'allarga fins a finals de setembre. El principal escull, però, és l'accés a la matèria primera: «D'anxova, se'n pesca molta de petita i, la major part, no ens serveix», comenta Callol que afegeix, a tall d'explicació, com aquest peix, a l'hivern, «va a aigües fondes i quan arriba la primavera i l'estiu s'acosta a la costa». El problema és saber a quina costa. «Això ens obliga a anar-la a comprar fresca allà on surt», diu Callol. Això ha portat els anxovers escalencs a comprar arreu de l'Estat, també l'anxova del Cantàbric, que és la mateixa espècie que hi ha al Mediter­rani (Engraulis encrasicolus) i «que també és molt bona». Comprar l'anxova fora del territori encareix tot el procés i, evidentment, el producte final. Callol recorda com l'any passat es van veure obligats a comprar anxova a la zona d'Alacant, Màlaga, entre altres punts de l'Estat. Per aconseguir-lo, disposen d'una xarxa d'informadors que els avisen d'on s'ofereix peix i el seu preu.


Fotografia històrica de la fàbrica Callol i Serrats que funciona des del 1847.


Quin és l'estat dels bancs d'anxova?

La principal preocupació, però, és saber en quin estat es troben actualment els bancs d'anxoves a la costa catalana. Una qüestió de la qual ja es parlava a la dècada dels anys 80. Aleshores, Martí Callol recorda que potser hi havia unes 200 barques –procedents dels ports del Port de la Selva, Roses, l'Escala, Palamós i Sant Feliu, a banda de les del sud de l'Estat– que es dedicaven a la campanya de l'anxova. Actualment, a l'Escala només en queden sis o set embarcacions. El president de la Unió de Saladors Històrics reclama, doncs, la necessitat que l'administració impulsi un estudi seriós sobre la quantitat d'anxova real que hi ha, d'ous que es fan per temporada, i l'aplicació posterior d'un pla de gestió. Callol recorda la llarga veda que es va fer al Cantàbric, entre el 2005 i el 2009– quan durant quatre anys i mig les barques no van sortir a pescar a la zona. Aleshores ells també es trobaven amb aquest problema: el seitó era molt petit i en poca quantitat. La veda va ajudar a refer els bancs i actualment un pla de gestió marca la quantitat que es pot pescar.


L'anxova és el producte distintiu de l'Escala i el protagonista de la Festa de l'Anxova.

L'espècie del Mediterrani, la millor

Martí Callol no creu que calgui arribar a aquest extrem, és a dir, fer una veda tan llarga, perquè «hi pot haver altres maneres de recuperar els bancs», però també afegeix que «sembla que no existeixi la voluntat institucional d'arreglar el problema». Recorda que experts de l'Institut de Ciències del Mar, «un organisme de prestigi internacional», van impulsar un estudi fa uns quants anys que no va tenir continuïtat. En aquest sentit, l'estudi data de fa quasi quinze anys, quan dos membres del centre van avaluar les poblacions de l'espècie a la costa catalana i al golf de Lleó i recomanaren mesures per assegurar-ne la conservació d'aquest recurs marí. «Ara caldria fer un seguiment i ens ajudaria a saber la situació dels bancs d'aquí perquè és una pena que no es puguin recuperar», diu tot argumentant que l'espècie mediterrània, si es compara amb l'anxova argentina o xilena, per exemple, és molt millor, tant en el gust com en la manca d'espines. Així ho podran confirmar els assistents a la Festa de l'Anxova, una celebració impulsada, en els seus inicis, pel mateix sector anxover. Després de tants anys, forma part, com diu Martí Callol, «del patrimoni cultural de l'Escala» i serveix per «promocionar el poble».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook