04 de octubre de 2019
04.10.2019
Figueres

Comas: «Ens salva el projecte d'escola i les ganes dels mestres de tirar endavant»

Gemma Comas i altres pares del Carme Guasch i Darné estan cansats dels mòduls, i que seguiran fent pressió i mobilitzacions

04.10.2019 | 13:47
Comas explica que no hi ha prou espai.

Gemma Comas és la presidenta de l'AMPA de l'escola Carme Guasch i Darné de Figueres. Va entrar a formar-ne part  el 2009, tres anys després de la seva creació, quan el seu fill gran començava P3, per conèixer i ajudar l'escola amb el que pogués. Després de ser cap d'alguna comissió escolar, i acollir la vicepresidència, ara fa dos anys que és la presidenta de l'associació de mares i pares. El seu fill gran, que ja cursa secundària, ha passat tota l'escolarització en una escola en barracons.

- Per què s'eternitza el projecte d'escola feta de maons?
- És un projecte que s'ha anat passant de govern en govern. Santi Vila ens ho va prometre, Marta Felip ho va deixar una mica de banda i Jordi Masquef va buscar alternatives. A les comarques gironines, hi ha moltes més escoles de barracons que la resta de territoris, i a l'Alt Empordà és on n'hi ha més. Nosaltres som l'escola que fa més anys que estem en aquesta situació. Som a la capital de la comarca i seguim sense ser una prioritat. L'únic que demanem és una escola com la que tenen tots els altres nens de Figueres.

- Com era l'escola als inicis?
- Quan vaig entrar a l'escola, només hi havia quatre cursos, i ja estava en barracons «de manera provisional». Vaig decidir formar-ne part perquè prioritzava el projecte d'escola i no l'edifici. El projecte m'agradava molt.

- Quins problemes suposen les instal·lacions en barracons?
- Com que els nens treballen amb ambients, canvien molt sovint d'aules. Això vol dir que quan fa fred, per canviar d'espai, els nens s'han de posar la jaqueta. Quan plou, els passadissos s'inunden. El problema d'espai també es trasllada en situacions tan quotidianes com les celebracions, i és que s'han de fer per cicles o per classes perquè no hi ha prou espai.

- Santi Vila us va prometre un edifici de maons.
- La promesa de Santi Vila augurava la nostra solució als barracons. A la presó vella, semblava que l'escola hi cabia, però resulta que s'hi havien d'invertir massa diners, allà. A més, mai s'acabaven de posar d'acord amb el projecte definitiu.

- Els pares com valoraven aquell nou emplaçament?
- En general, a la comunitat els semblava bé, però molts pares apuntaven, comparant-ho amb la ubicació actual, que els semblava una zona molt fosca i que l'accés amb vehicles era més complicada. On som ara tenim un parc al costat, hi ha molta llum, i això ens agrada.

- Com ha evolucionat la dinàmica formativa del Carme Guasch i Darné?
- A mi cada vegada m'agrada més. L'ensenyament no només s'ha de basar en els llibres, sinó també en projectes. La bona base que els infants adquireixen a l'escola ha permès que aquests s'adaptin molt fàcilment en passar a la secundària.

- Més tard, en la reunió que vau tenir l'AMPA i l'escola amb l'Ajuntament, vau fer una nova proposta. Quina era?
- Al govern de Masquef, els vam demanar si podien buscar un altre terreny que fos més ràpid de construir que no pas la presó. Ens van comentar que hi havia uns ter­renys propers al centre actual que eren urbanitzables, i on es podria instal·lar l'edifici. L'únic que cal fer a la zona és una permuta perquè siguin públics.

- Després de la proposta, Ensenyament argumenta que a la zona hi ha massa centres educatius propers.
- Sí, és cert, però fa tretze anys que estem als barracons, que són molt propers al Cusí i a l'Amistat, i mai ha suposat cap problema. Només cal recordar que cada any hi ha molts nens que es queden a la llista d'espera i no poden entrar, i enguany molts han quedat fora.

- Què fareu per revertir aquesta situació?
- Tot el que calgui. Pressió i mobilitzacions. Els pares estem disposats a tot, encara que tampoc està en les nostres mans, sinó en els pressupostos prorrogats de la Generalitat. Ara veiem una mica la llum al final del túnel, però aquesta situació ja ens cansa. L'únic que ens salva és el projecte de l'escola, i les ganes que tenen els mestres de tirar tot això endavant. Treballen molt i els estem molt agraïts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook