Una història de pells marcades per l'art, l'estètica i les vivències

GMv2|pTipoComp=fotos&pIdGaleria=5d976d4afab46c58b846428e|GMv2

Veure Galeria

Les persones solen tatuar-se moments que els han calat, com ara la mort d'algun familiar o amic proper; sentiments com ara l'amor per la família; o hores o dates concretes que els fan recordar algun moment de pes de la seva vida. També són comuns els tatuatges compartits entre amics, com a símbol d'amistat.

«Mentre tatuem fem una mica de psicòlegs», diu Gallego, i és que hi ha clients que comparteixen amb els tatuadors les seves vivències personals. «Moltes de les històries són impactants, te les emportes a casa i els hi acabes donant moltes voltes», diu la «Blonde», la tatuadora figuerenca Cristina Marin. També hi ha qui es tatua per tapar imperfeccions o cicatrius, tot i que no és tan comú i resulta complicat, ja que la plasticitat i les condicions d'aquests teixits no són iguals que els d'una pell sana.

En general, el procés que se sol seguir comença quan el client explica què li interessa. En aquest punt, el tatuador fa el seu propi disseny respectant l'estil de cada client, però també assessorant-los sobre què els pot quedar bé i és viable, i què no. En aquesta fase, el problema més comú amb què s'acostumen a trobar els professionals són demandes de tatuatges d'estil realista en zones massa petites. A la llarga, aquests es transformen en una taca negra i, per tant, fer-los seria poc professional.

Les tècniques que es poden utilitzar a l'hora de tatuar són molt diverses, i depèn de l'estil del tatuador i del gust del client. Alguns dels estils més coneguts són el realisme, que fa molts anys que es treballa, i neix a partir d'imatges reals; el black work, que es basa en les línies fines, a l'estil Pinterest; el neotradicional, que és el tipus grafit; l' old school, un estil semblant al pin-up que va néixer als anys 30 a Amèrica i en què es pinta amb línia gruixuda; o el geomètric i tribal, basat en patrons o mandales.

Els tatuadors diuen que la mida i les característiques del disseny han de ser els factors que determinin la zona a tatuar. Si es tracta d'un retrat de persona, per exemple, es necessitarà un espai planer que no es pugui deformar. Si són tatuatges més petits, es recomana que siguin de línies simples, però hi ha més marge a l'hora de decidir on fer-se'l.

La columna es pot tatuar

Hi ha qui creu que la columna no es pot tatuar perquè pot condicionar l'aplicació de l'epidural. Des del sector volen trencar una llança afirmant que sí, que es pot tatuar. El lloc on es posa aquest tipus d'anestèsia no és un punt concret, sinó una zona extensa. L'important a tenir en compte és deixar un espai lliure de tinta on poder punxar. Si hi ha una gran quantitat de tinta sòlida i espessa a la columna, en punxar pot entrar la tinta a la medul·la, i provocar lesions irreversibles.

Esborrar tatuatges és possible

En general la gent no es penedeix d'haver-se tatuat. Qui decideix eliminar-se'n algun apel·la a diferents motius. Poden ser motius personals, com voler esborrar inicials o noms de persones, o perquè estan mal fets, que sol ser el motiu majoritari. Per tal d'eliminar-los hi ha dues opcions: tatuar a sobre, tot i que cal tenir en compte que la nova creació haurà de ser més fosca, i entre dues o tres vegades la mida de l'original; o esborrar-lo amb làser. La llum polsada de l'aparell trenca les cèl·lules que contenen pigments de tinta, i després el sistema limfàtic s'encarrega d'absorbir-la. El procés d'eliminació d'un tatuatge sol ser car, llarg i difícil, i depèn del tipus de tatuatge, el color de la tinta, el tipus de pell i la profunditat on és la tinta.

Encara existeix estigma social

També hi ha qui se'ls esborra per motius professionals, i és que encara hi ha feines en què es prohibeix mostrar-los. Aquest tema porta a parlar de l'estigma social que es deriva dels tatuatges. Fa anys, portar-ne s'associava al col·lectiu de delinqüents, drogoaddictes, punks i antisistemes. Avui, però, la realitat és que és pràcticament impossible passar un sol dia sense estar en contacte amb gent que en porta, i hi ha un gran volum de gent que es tatua perquè els agrada o perquè volen assemblar-se als seus ídols. El sector reclama la normalització de la situació, i demana no jutjar una persona pel que porta a la pell, ja que aquesta actitud és una invasió de la privacitat de l'altre.

Un buit legal regeix el sector

Els professionals del sector expliquen que fa anys que existeix un buit legal que fomenta l'intrusisme professional i les males praxis. Avui dia, l'única formació obligatòria que es necessita perquè Sanitat doni una llicència per a exercir és el curs de Tècnic Higiènic Sanitari. A partir d'aquesta formació, és responsabilitat de cada tatuador completar la seva formació amb cursos addicionals d'especialització en tatuatges, muntar màquines, implants, pírcings avançats, etc. També hi ha tatuadors que troben imprescindible formar-se en el món artístic i estudien dibuix, belles arts, disseny gràfic o arts gràfiques ja que, segons la Blonde: «El que per a alguns pot ser moda, per a altres pot ser art». «El fet que hi hagi un buit legal fa que una persona pugui agafar una màquina i destrossar la vida a algú», explica Gallego. La falta de regulació d'aquest ofici fa que es puguin produir trencaments de capil·lars i es produeixin hemorràgies o infeccions en fer un pírcing microdermal amb un bisturí de biòpsia, per exemple.

Els passos que cal seguir a l'hora de fer un tatuatge en mans de professionals

1. Esterilització del material. A l'hora de fer tatuatges es necessita utilitzar certs materials que s'han d'esterilitzar prèviament. Un exemple podrien ser les pinces per fer pírcings, la carcassa que aguanta l'agulla de tatuar, o eines pesades fetes de metall que són necessàries en determinades tècniques. Per esterilitzar el material, primer es passen els instruments per la màquina d'ultra so, que desincrusta els possibles residus adherits. Després de netejar amb productes especials les peces i envasar-les, cal passar-les per l'autoclau, una màquina on s'esterilitza i passa uns testos. Les condicions sanitàries obliguen que el material surti segellat, i indicant la data d'esterilització i de caducitat, que són uns tres mesos.
2. Preparació del material. Dins de la sala de tatuatges, cal preparar el carro de treball. El primer pas és netejar la superfície amb uns productes específics a base d'aldehids, un producte que elimina bacteris, fongs o virus. El carro de treball es cobreix amb un camp quirúrgic que ja es compra envasat i estèril. A sobre, s'hi posa el material amb què es treballarà, també esterilitzat. S'hi poden col·locar les agulles de pírcings, tatuatges o altres materials lleugers que es necessitaran durant el procés. El següent pas consisteix a col·locar les tintes en uns vasos petits anomenats cups. L'últim pas que cal fer és muntar la màquina de tatuar, i les agulles.
3. Preparació de la pell.Un cop el client és a la cabina, cal netejar-li la pell amb clorhexidina, una substància antisèptica que no fa al·lèrgies, i l'única que aprova Sanitat. A continuació cal fer una calca sobre la zona on es tatuarà. Aquesta calca es pot fer dibuixant a mà alçada amb retoladors mèdics, tot i que no és gaire habitual. La tècnica més utilitzada consta a dibuixar el tatuatge prèviament amb taules de llum o tauletes, imprimir el resultat amb una termocopiadora i passar-la a la pell del client. Aquesta calca tarda uns dies a desaparèixer.
4. Tatuar. El tatuador agafa com a referència la calca i va tatuant a sobre de les línies, imitant el dibuix. Mentre es va tatuant, se sol anar aplicant aigua i sabó neutre i també vaselina, amb l'objectiu d'anar reduint la inflació derivada de les successives punxades. En aquesta fase, cada tatuador utilitza la seva tècnica. Hi ha qui aplica cremes com la Bactine, per fer baixar la inflamació, o aigües de roses, que tenen propietats calmants. Després de tatuar s'embolica la zona amb paper film.
5. Eliminació de residus. El material descartable utilitzat es tira en uns contenidors especials adaptats per a residus sanitaris. Això és molt important perquè els materials estan contaminats, i s'han de guardar en un lloc especial.
6. Les cures. Durant una setmana, s'ha de netejar tres vegades al dia amb sabó, aigua i cremes especialitzades. El procés s'ha de repetir 10 o 15 dies, evitant rascar-se i el contacte amb el sol. El procés de curació sol tardar unes tres setmanes.

«Els pigments utilitzats han de posseir un registre sanitari»

Marina Escoda, metge adjunt de dermatologia a l'Hospital de Figueres

Marina Escoda (1971) va llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona. Després es va especialitzar en Dermatologia i Venereologia a l'Hospital Universitari de Tenerife. Avui dia és metge de dermatologia a l'Hospital de Figueres i d'Olot, i té la seva consulta privada.

- Què en diuen els dermatòlegs sobre els tatuatges?

- Tot i que en la majoria dels casos els tatuatges no comporten perills seriosos, no és una pràctica innòcua. Cada cop són més freqüents i acceptats per la societat, i no ens hi podem oposar, però cal informar de les possibles complicacions, i orientar sobre la pràctica i les cures posteriors per minimitzar el risc. Els tatuatges només es contraindiquen en determinats casos de dermatosis infeccioses actives, psoriasi, liquen, història personal de cicatrius inestètiques o queloides, en persones amb tractaments recents amb isotretinoïna, anticoagulants o amb malalties hematològiques.

- Tatuar-se genera un perill real per a la pell?

- En la majoria dels casos no hi ha cap complicació, però és veritat que en un petit percentatge de persones s'han descrit afeccions com ara dermatitis de contacte al·lèrgica pels pigments, reaccions granulomatoses, dermatitis fotoal·lèrgiques o reaccions pseudolimfomatoses. Normalment es manifesten com aparició de picor, descamació, creixement nodular o induració en algun punt o en la totalitat del tatuatge. També poden haver-hi erupcions vesiculoses en cas de reaccions fotoal·lèrgiques; infeccions locals (bacterianes i virals) o sistèmiques (generalitzades). En persones amb cardiopaties congènites hi ha més susceptibilitat de patir endocarditis, una infecció greu del cor. Encara que en la literatura mèdica hi ha descrits casos de tumors cutanis que surten sobre un tatuatge (melanoma, carcinomes basocel·lulars, etc.), el seu nombre és realment baix i es creu que aquesta associació és purament casual.

- En la seva carrera com a dermatòloga, amb quines afectacions s'ha trobat, relacionades amb tatuatges?

- Per sort, tot i que cada cop són més les persones que es tatuen, no és una consulta gaire freqüent. Però tot i això he tingut algunes consultes per complicacions amb els tatuatges, bàsicament per dermatitis de contacte, queloides i alguna reacció granulomatosa.

- És important fer prevaler la qualitat i les condicions higièniques, a l'hora de fer-se un tatuatge?

- I tant que és important! És bàsic. S'ha d'acudir a un tatuador professional que treballi sota unes condicions higienicosanitàries estrictes controlades i inspeccionades pels organismes corresponents. Els pigments utilitzats han de posseir un registre sanitari. És important que el local garanteixi l'esterilitat del producte (una sola aplicació, un sol consumidor), del material usat i l'ús de guants. També cal una desinfecció de la zona i cures posteriors (antisèptic, oclusió les primeres hores, normalment aconsellen un antibiòtic tòpic...). Seria bo també conèixer la composició del pigment injectat, per si posteriorment tenim alguna complicació.

- Quan es tatua, per què no se'n va la tinta?

- Els pigments s'injecten a la dermis, la capa de la pell que està per sota de la capa més superficial (l'epidermis). El cos no els elimina per la seva mida, que és major a 6 micres. Si fossin més petits, serien eliminats totalment per unes cèl·lules anomenades macròfags que se les menjarien.

- Com funciona el làser que s'utilitza per eliminar tatuatges?

- L'energia del làser fragmenta els cúmuls de pigment en partícules més petites que són eliminades pel cos. Tot i ser poc freqüents, pot haver-hi alguna complicació amb el tractament amb làser: hiper o hipopigmentacions de la pell (canvis de color), cicatrius, canvis en la textura de la pell.

- I sobre els pírcings ... Generen afectacions més enllà de la inflamació de la punxada?

- Tot i que la majoria de vegades no presenten complicacions, tenen un percentatge superior d'incidències que els tatuatges. Les més freqüents són a conseqüència de la manca de mesures higièniques, ja sigui en la col·locació, neteja o cura posterior. La inflamació i el dolor són els casos més freqüents, i entre un 10-20% presenten sobreinfecció.