A l'hora de fer tatuatges es necessita utilitzar certs materials que s'han d'esterilitzar prèviament. Un exemple podrien ser les pinces per fer pírcings, la carcassa que aguanta l'agulla de tatuar, o eines pesades fetes de metall que són necessàries en determinades tècniques. Per esterilitzar el material, primer es passen els instruments per la màquina d'ultra so, que desincrusta els possibles residus adherits. Després de netejar amb productes especials les peces i envasar-les, cal passar-les per l'autoclau, una màquina on s'esterilitza i passa uns testos. Les condicions sanitàries obliguen que el material surti segellat, i indicant la data d'esterilització i de caducitat, que són uns tres mesos.

Dins de la sala de tatuatges, cal preparar el carro de treball. El primer pas és netejar la superfície amb uns productes específics a base d'aldehids, un producte que elimina bacteris, fongs o virus. El carro de treball es cobreix amb un camp quirúrgic que ja es compra envasat i estèril. A sobre, s'hi posa el material amb què es treballarà, també esterilitzat. S'hi poden col·locar les agulles de pírcings, tatuatges o altres materials lleugers que es necessitaran durant el procés. El següent pas consisteix a col·locar les tintes en uns vasos petits anomenats cups. L'últim pas que cal fer és muntar la màquina de tatuar, i les agulles.

Preparació de la pell

Un cop el client és a la cabina, cal netejar-li la pell amb clorhexidina, una substància antisèptica que no fa al·lèrgies, i l'única que aprova Sanitat. A continuació cal fer una calca sobre la zona on es tatuarà. Aquesta calca es pot fer dibuixant a mà alçada amb retoladors mèdics, tot i que no és gaire habitual. La tècnica més utilitzada consta a dibuixar el tatuatge prèviament amb taules de llum o tauletes, imprimir el resultat amb una termocopiadora i passar-la a la pell del client. Aquesta calca tarda uns dies a desaparèixer.

El tatuador agafa com a referència la calca i va tatuant a sobre de les línies, imitant el dibuix. Mentre es va tatuant, se sol anar aplicant aigua i sabó neutre i també vaselina, amb l'objectiu d'anar reduint la inflació derivada de les successives punxades. En aquesta fase, cada tatuador utilitza la seva tècnica. Hi ha qui aplica cremes com la Bactine, per fer baixar la inflamació, o aigües de roses, que tenen propietats calmants. Després de tatuar s'embolica la zona amb paper film.

El material descartable utilitzat es tira en uns contenidors especials adaptats per a residus sanitaris. Això és molt important perquè els materials estan contaminats, i s'han de guardar en un lloc especial.

Durant una setmana, s'ha de netejar tres vegades al dia amb sabó, aigua i cremes especialitzades. El procés s'ha de repetir 10 o 15 dies, evitant rascar-se i el contacte amb el sol. El procés de curació sol tardar unes tres setmanes.

«Els pigments utilitzats han de posseir un registre sanitari»

Marina Escoda (1971) va llicenciar-se en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona. Després es va especialitzar en Dermatologia i Venereologia a l'Hospital Universitari de Tenerife. Avui dia és metge de dermatologia a l'Hospital de Figueres i d'Olot, i té la seva consulta privada.

Què en diuen els dermatòlegs sobre els tatuatges?

Tot i que en la majoria dels casos els tatuatges no comporten perills seriosos, no és una pràctica innòcua. Cada cop són més freqüents i acceptats per la societat, i no ens hi podem oposar, però cal informar de les possibles complicacions, i orientar sobre la pràctica i les cures posteriors per minimitzar el risc. Els tatuatges només es contraindiquen en determinats casos de dermatosis infeccioses actives, psoriasi, liquen, història personal de cicatrius inestètiques o queloides, en persones amb tractaments recents amb isotretinoïna, anticoagulants o amb malalties hematològiques.

Tatuar-se genera un perill real per a la pell?

En la majoria dels casos no hi ha cap complicació, però és veritat que en un petit percentatge de persones s'han descrit afeccions com ara dermatitis de contacte al·lèrgica pels pigments, reaccions granulomatoses, dermatitis fotoal·lèrgiques o reaccions pseudolimfomatoses. Normalment es manifesten com aparició de picor, descamació, creixement nodular o induració en algun punt o en la totalitat del tatuatge. També poden haver-hi erupcions vesiculoses en cas de reaccions fotoal·lèrgiques; infeccions locals (bacterianes i virals) o sistèmiques (generalitzades). En persones amb cardiopaties congènites hi ha més susceptibilitat de patir endocarditis, una infecció greu del cor. Encara que en la literatura mèdica hi ha descrits casos de tumors cutanis que surten sobre un tatuatge (melanoma, carcinomes basocel·lulars, etc.), el seu nombre és realment baix i es creu que aquesta associació és purament casual.

En la seva carrera com a dermatòloga, amb quines afectacions s'ha trobat, relacionades amb tatuatges?

Per sort, tot i que cada cop són més les persones que es tatuen, no és una consulta gaire freqüent. Però tot i això he tingut algunes consultes per complicacions amb els tatuatges, bàsicament per dermatitis de contacte, queloides i alguna reacció granulomatosa.

És important fer prevaler la qualitat i les condicions higièniques, a l'hora de fer-se un tatuatge?

I tant que és important! És bàsic. S'ha d'acudir a un tatuador professional que treballi sota unes condicions higienicosanitàries estrictes controlades i inspeccionades pels organismes corresponents. Els pigments utilitzats han de posseir un registre sanitari. És important que el local garanteixi l'esterilitat del producte (una sola aplicació, un sol consumidor), del material usat i l'ús de guants. També cal una desinfecció de la zona i cures posteriors (antisèptic, oclusió les primeres hores, normalment aconsellen un antibiòtic tòpic...). Seria bo també conèixer la composició del pigment injectat, per si posteriorment tenim alguna complicació.

Quan es tatua, per què no se'n va la tinta?

Els pigments s'injecten a la dermis, la capa de la pell que està per sota de la capa més superficial (l'epidermis). El cos no els elimina per la seva mida, que és major a 6 micres. Si fossin més petits, serien eliminats totalment per unes cèl·lules anomenades macròfags que se les menjarien.

Com funciona el làser que s'utilitza per eliminar tatuatges?

L'energia del làser fragmenta els cúmuls de pigment en partícules més petites que són eliminades pel cos. Tot i ser poc freqüents, pot haver-hi alguna complicació amb el tractament amb làser: hiper o hipopigmentacions de la pell (canvis de color), cicatrius, canvis en la textura de la pell.

I sobre els pírcings ... Generen afectacions més enllà de la inflamació de la punxada?

Tot i que la majoria de vegades no presenten complicacions, tenen un percentatge superior d'incidències que els tatuatges. Les més freqüents són a conseqüència de la manca de mesures higièniques, ja sigui en la col·locació, neteja o cura posterior. La inflamació i el dolor són els casos més freqüents, i entre un 10-20% presenten sobreinfecció.