Dijous, 7 de la tarda. Puntualitat britànica. Mentre l'alcohol va governar les seves vides, va trastocar també la seva noció del temps. Per això, seguir un ordre forma part de la seva recuperació i una de les primeres coses que han reaprès és a no fer esperar ningú, sent molt puntuals. El grup s'asseu en rotllana. La cafetera és l'element socialitzador de la reunió. Una de les persones modera la sessió i dona la benvinguda, seguint una fórmula pautada: «Hola, em dic A. i soc alcohòlic». A l'uníson, cinc veus ressonen: «Hola, A.» Comença la reunió d'Alcohòlics Anònims (AA) en una sala de la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres. Al llarg de dues hores, confessions, autocrítiques, alegries, inquietuds i culpabilitats afloren en forma de paraules.

«Una part de la recuperació es fonamenta en parlar i compartir. És així com aconsegueixes superar una malaltia basada en l'autoengany, que t'ha destrossat físicament i sentimentalment com a persona», diu A., fill d'un alcohòlic que li va fer sentir repulsió pel vi, però del qual va rebre l'herència genètica de l'addicció a l'alcohol. «Soc alcohòlic i no he tastat mai el vi, perquè quan el meu pare en bevia m'ofenia», reconeix. A. va començar a consumir alcohol, però no vi, amb més de 30 anys, «buscant el punt» de sentir-se bé. Un dia es va adonar que no sabia on havia aparcat el cotxe, un altre dia directament no sabia on es trobava... i així va arribar el que ell defineix com la seva «degradació». Alcohòlics Anònims va ser la seva taula de salvació, la seva «medicina», en diu ell: «Anar al grup és igual que la insulina per a un diabètic».

Un cop va reconèixer el seu alcoholisme, va prendre una determinació, per a ell, fonamental, la de les 24 hores: «Només per avui no beuré». Aquest repte el comparteixen totes les persones que assisteixen a la reunió, però cadascú ho fa a la seva manera. Hi ha qui divideix les 24 hores per 2 i es marca l'objectiu de no consumir en 12 hores i hi ha qui fracciona encara més la temporalitat: 6 hores, 3 hores o, fins i tot, una hora.

L'experiència de B. és la d'una dona que va caure en declivi sense gairebé ni adonar-se'n. «El meu primer contacte amb l'alcohol va ser un amor a primera vista immediat. Va omplir un buit interior, va fer-me sentir extremadament bé. Va ser la meva panacea. Però als 27 anys vaig travessar la línia que separa divertir-te amb l'alcohol amb necessitar l'alcohol per funcionar. Vaig descobrir altres drogues que m'ajudaven a beure més i vaig tocar fons», assegura. Quan més deteriorada físicament, mental i espiritual es trobava, es va quedar embarassada i va pensar: «Ja està!». «Va ser llavors quan em vaig adonar que em passava alguna cosa, però no sabia què. Només sabia que sentia fàstic per mi mateixa», relata B., alhora que confessa que, malgrat l'embaràs, va ser incapaç de deixar de beure, perquè vivia obsessionada per «prendre una copa».

Deu dies ingressada en un centre psiquiàtric i suport psicològic no la van ajudar, però afortunadament el nadó va néixer sa. «I va ser aleshores quan vaig patir la meva gran recaiguda, sense haver deixat mai de beure, és clar. Va ser tan brutal, que al cap de dos mesos ja no podia més. En aquell moment, vaig demanar ajuda a Alcohòlics Anònims, i aquí estic. A partir del primer any, mai més vaig tenir ganes de beure. Jo ho anomeno la meva aventura en sobrietat», asse­nyala B.

C. es presenta dient que va créixer en una família «disfuncional», amb un pare alcohòlic que era violent amb la seva mare, i que mai li van posar límits. «L'alcohol va fer que la meva vida es descontrolés, em va acostumar a estar amb homes mig bojos que em tractaven fatal i em va portar a l'autodestrucció», comenta C, que se sent afortunada perquè el seu «còmplice de copes» va ser qui la va empènyer a demanar auxili a Alcohòlics Anònims quan tenia 21 anys. «La meva gran sort va ser que vaig tenir por. Vaig passar de ser una jove amargada que no valorava res, a treballar per sentir-me a gust en la meva pell i a no queixar-me. El meu missatge és que l'alcoholisme es pot aturar i fer-ho és gratis», accepta C.

Alcohòlics Anònims dona suport als malalts, però també a les seves famílies. Per això, una de les seccions de la institució, que s'anomena Alanon, ofereix un espai a pares, germans, parelles, fills, per trobar-se i compartir experiències. Quan D. va entrar per primer cop a Alanon va sentir que no hi encaixava, perquè no havia vist mai borratxa la seva parella, usuària d'Alcohòlics Anònims. Escoltava els «dramàtics testimonis» d'altres persones, sense sentir-se gens identificat. «Un Cap d'Any, la meva parella va beure i, en aquell moment, es va transformar. Va continuar bevent i em culpava de tot. Vaig passar d'estimar-la molt a odiar-la. Vaig adonar-me que en aquelles reunions es deien coses ben certes», comenta D.

A tall de conclusió, A. dona un consell a totes aquelles persones que senten que han tocat fons: «Abans de fer el glop, despenja el telèfon i demana ajuda».

LES FRASES

LES FRASES

  • A. Alcohòlic: «Dues persones i una cafetera ja formen un grup, i són capaces de compartir i intimar en allò més profund»
  • B. Alcohòlica: «Als 27 anys, vaig travessar la línia que separa divertir-te amb l'alcohol amb necessitar l'alcohol per funcionar»»
  • C. Alcohòlica:«No et pots refiar de tu mateixa. No és la societat, ni la família, ni la feina, ni el xicot, ets tu qui s'està autodestruint»
  • D. Parella d'una persona alcohòlica: «Quan ens vam separar, vaig sentir que la meva vida quedava buida, però necessitava reaccionar i pensar en mi»

El grup altempordanès ha complert un any

El grup altempordanès ha complert un anyAlcohòlics Anònims (AA) de Figueres ha celebrat aquest setembre una jornada informativa amb motiu del seu primer aniversari com a grup constituït a la capital altempordanesa. La trobada va tenir lloc a la seva seu, que es troba a l'edifici de la Fundació Clerch i Nicolau, al carrer Nou, i la idea dels seus responsables va ser, principalment, donar a conèixer el programa de recuperació i l'activitat del grup Tramuntana 24, nom amb què s'ha batejat aquesta secció de la institució AA.

El número 24 és prou significatiu en els ambients d'Alcohòlics Anònims, perquè el dia té 24 hores i una persona malalta aboca tota la seva força de voluntat en marcar-se l'objectiu de superar aquest període horari en sobrietat. De fet, tot membre d'AA porta a la butxaca, a la cartera o a la bossa de mà una quartilla de mida d'una targeta de crèdit que els ajuda a administrar 24 hores sense alcohol. El lema és "Només per avui". Entre els missatges que s'hi recullen, es pot llegir: «Només per avui seré agradable. Mostraré el millor que pugui de mi, vestiré apropiadament, parlaré en veu baixa, actuaré amb cortesia, no faré cap crítica, no trobaré faltes enlloc ni a res, intentaré no superar ni dirigir ningú, només a mi mateix».

En la jornada per festejar l'aniversari, quatre persones, dos homes i dues dones, van parlar de les seves experiències personals als assistents que omplien la sala. En acabar els parlaments, i en un ambient distès i de companyonia, els assistents van conversar al pati, gaudint d'un berenar de celebració al porxo interior de la Fundació Clerch i Nicolau.

El juny del 2020, la institució Alcohòlics Anònims a escala internacional compleix 85 anys, una data assenyalada que, des de Figueres, esperen poder celebrar amb un programa d'activitats obert a tothom.

A la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres, dues hores setmanals

A la Fundació Clerch i Nicolau de Figueres, dues hores setmanalsL'entrada a Alcohòlics Anònims és lliure i gratuïta. La Fundació Clerch i Nicolau es troba al carrer Nou, 53, de Figueres. Les reunions es fan cada dijous, de 7 a 9 del vespre. El segon dijous de cada mes, les reunions estan obertes a tothom. En les dues hores dels dijous que el grup d'Alcohòlics Anònims es troba a la seva sala, els familiars també tenen la possibilitat de parlar de les seves situacions personals en un grup també constituït, i que es denomina Alanon.