Aquest 28 de setembre es commemora el bicentenari del naixement de Narcís Monturiol i és per aquest motiu que la seva ciutat natal li ret un homenatge. A les 7 de la tarda, el professor d'Història de la Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Antoni Roca Rosell, pronuncia la conferència "200 anys del naixement de Monturiol: reptes i reflexions", a l'auditori del Convent dels Caputxins. Des d'aquest mateix dissabte i fins al dilluns 30 de setembre al porxo de l'Ajuntament de Figueres, en horari de matí i de tarda, es proposa una activitat oberta a tothom amb maqueta i simulador del submarí Ictineu 3.

Nascut a Figueres el 28 de setembre de 1819, Narcís Monturiol i Estarriol forma part de l'avantguarda intel·lectual catalana del segle XIX. A més de les seves facetes com a activista polític, impressor, editor, pintor i polític, Monturiol adquireix fama entre els seus coetanis com a enginyer i inventor en tant que creador del primer submarí tripulat de propulsió autònoma, l'Ictineu.

Després d'abandonar els seus estudis de medicina a Cervera, es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona el 1845. Malgrat el títol, Monturiol no exerceix com a advocat i inicia la seva carrera com a activista ideològic i, posteriorment, científic i enginyer. Gràcies a la seva amistat amb el pioner del republicanisme federalista Abdó Terrades, s'interessa pel socialisme utòpic, s'afilia al Partit Republicà i comença a treballar com a redactor de la publicació El Republicano.

Participa activament a les revoltes de les bullangues de Barcelona i, després d'aprendre l'ofici de caixista funda una impremta on publica revistes i pamflets amb què fa difusió de l'ideari icarià del filòsof francès Étienne Cabet. Amb la revista La Fraternidad funda la primera publicació comunista de l'Estat, on defensa postulats en favor del feminisme i el pacifisme. També publica la traducció castellana de la novel·la de Cabet Voyage en Icarie i donà suport a la participació catalana a les comunitats utòpiques cabetianes Icària i Nova Icària. Com a impressor, impulsa les revistes La Madre de Familia i El Padre de Familia, així com sèrie Hombres y mujeres célebres de todos los tiempos.

Arran de les revolucions de 1848, ha de cessar la seva activitat d'edició a causa de la repressió del Govern de l'Estat i exiliar-se a França. És el moment en què Monturiol centra el seu interès en la ciència i l'enginyeria. És a Cadaqués, refugiat a causa del seu activisme polític, on comença a treballar en el projecte de navegació submarina, després d'observar les dures condicions de treball dels recol·lectors de corall. Un cop retornar a Barcelona, l'any 1857, funda una societat comercial per a l'explotació d'aquesta modalitat de navegació.

Un any després presenta el projecte Ictíneo, el barcopez, que culmina el 28 de juny de 1859 amb els primers assajos del submarí Ictíneo I al port de Barcelona. El primer viatge té lloc el 23 de setembre del mateix any, al mateix port, consistent en dues hores i vint minuts d'immersió davant d'un públic multitudinari, representants de la premsa i autoritats de la Marina.

L'èxit de les proves i l'onada d'entusiasme popular pressionen el Govern d'Isabel II a comprometre el seu suport al projecte, malgrat que posteriorment hi posa tot tipus d'impediments burocràtics. Monturiol i els seus amics funden una societat per explotar l'invent, però finalment fa fallida i el segon Ictíneo és venut com a ferralla l'any 1868.

La faceta d'inventor de Monturiol es concreta també en un procediment per a agilitzar la fabricació de paper engomat, que posà en pràctica quan assumeix la direcció de la Fábrica Nacional del Sello durant la Primera República (1873). Planejà d'altres invents, com un tramvia funicular i un velògraf. El 1882 publica encara un periòdic: El Anunciador Financiero. Simultàniament planeja els treballs per a portar a Barcelona les aigües del riu Ter. El 1883 projectà un sistema de conservació de carns que ha d'abandonar per malaltia.