24 de setembre de 2019
24.09.2019
Garriguella

La tortuga de rierol es creua amb l'asiàtica

Experts preveuen que l'arribada de les tortugues d'Orient agreujarà la mortalitat de l'espècie i l'hibridarà

23.09.2019 | 20:01
Tortuga de Rierol

Des del 2012 ja no està permesa la comercialització de tortugues de Florida, ni la de la taca vermella ( Trachemys scripta elegans) i ni de la groga ( Trachemys scripta scripta), considerades espècies invasores. En el seu lloc, però, a les botigues d'animals podem trobar majoritàriament dues espècies, la tortuga d'aigua d'orient ( Chinemys reevessi) i la tortuga d'aigua xinesa ( Ocadia sinensis).

El que no ens expliquen a la botiga és que totes elles comporten greus problemes, no només per la seva complicada manutenció, manca de veterinaris especialitzats i llarga vida –poden arribar als 50 anys–, sinó perquè les que es venen ara tenen un agreujant alarmant: són molt properes genèticament a la nostra tortuga de rierol ( Mauremys leprosa), i això els permet hibridar-se. És a dir, procrear i barrejar les espècies. Els permet, i s'ha demostrat en captivitat. No és estrany, doncs, que els experts en les tortugues autòctones temin el pitjor: la pèrdua de l'espècie de tortuga de rierol.

Joan Budó, tècnic del Centre de Reproducció de Tortugues (CRT) de l'Albera, admet que de moment el principal problema se centra en la presència de tortugues de Florida a l'entorn natural «la tortuga de rierol no pot viure al seu hàbitat natural, la Muga, per culpa de les tortugues de Florida que la gent ha alliberat. Tant la de taca vermella com la groga competeixen amb la nostra tortuga autòctona a escala territorial». Només cal acostar-se a la Muga, a l'alçada de la depuradora d'Empuriabrava, un dia assolellat, per veure desenes de tortugues de Florida prenent el sol sobre una branca mig enfonsada. Budó afegeix que «també competeixen per l'aliment i, a més, les de Florida depreden les de rierol i d'estany en la seva fase inicial, de cries» i és que ja s'ha comprovat que són capaces de reproduir-se al nostre territori.

Tots aquests problemes de competència territorial i d'aliment de les tortugues de Florida també es detecten a les noves tortugues d'aigua que es comercialitzen. Segons el tècnic del CRT, «s'ha detectat que totes elles són portadores de patògens que es transmeten a les autòctones, sobretot d'un greu patogen que afecta el fetge, causant un augment de la mortalitat de les tortugues de rierol i d'estany».

Amb totes aquestes problemàtiques, Budó afirma que «per desgràcia, a la llarga, les nostres tortugues aniran desapareixent».

La feina del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera


El Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella, està posant tots els esforços en potenciar i ajudar la tortuga de rierol i a la d'estany. Però la feina se'ls dificulta enormement amb la presència d'aquestes invasores. Des del Centre, admeten que un obstacle afegit és que els venedors no informen de les problemàtiques, segurament perquè, «llavors, no les vendrien, i el gran negoci no està en la venda de la tortuga, sinó en tots els accessoris que requereix».

Per aquest motiu, la seva principal tasca és conscienciar els visitants perquè no comprin cap tortuga. «Volem deixar clar que al centre no acollim tortugues invasores. Són animals Kleenex. I no estem disposats a destinar diners públics per acollir milers i milers de tortugues que la gent es cansa de tenir a casa. Cal ser més responsable i no comprar-ne!». Des de l'any 2013, conjuntament amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, han capturat unes 600 tortugues invasores. El mateix protocol estableix, segons el tècnic, que un cop capturades se'ls ha de practicar l'eutanàsia, igual que el coipú o el visor americà. Joan Budó avança que «s'han d'eliminar les de Florida i preparar-se per les d'Orient, que s'hibridaran amb les nostres», i per això no deixen d'insistir als visitants del CRT de l'Albera que «les tortugues no són un animal domèstic, i si erròniament en tens, n'ets responsable fins a la seva mort».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook