Abellaires Empordanesos es va endur el primer premi del Concurs de Mel Ecològica Certificada a la setena Fira de la Mel del Brull. El premi es va impulsar des d'Apicultors Ecològics Associats amb la col·laboració de l'Ajuntament del Brull i la Diputació de Barcelona. Marc Arumí, apicultor de l'empresa familiar de Garriguella, explica que aquests premis encara «són petits, perquè de mel convencional n'hi ha molta, però d'ecològica no n'hi havia cap». El guardó obtingut pels Abellaires Empordanesos era per la mel multifloral de la producció del Parc Natural de Cap de Creus, a Roses, i un cop presentada «vam veure que tenia un 65% de cap d'ase -un tipus de lavanda típica de la mediterrània- amb romaní i una mica de farigola». A la Jornada celebrada al Brull, a la comarca d'Osona, s'hi van trobar productors ecològics de Catalunya, d'Espanya i fins i tot de França. Arumí ressalta la importància de la trobada, no tant pel premi obtingut, sinó per posar en relleu l'apicultura ecològica. El 2014 van començar la producció ecològica i ara tenen sis apiaris ecològics entre l'Alt i el Baix Empordà, a l'espai de les Dunes de Torroella de Montgrí, Salines Bassegoda i cap de Creus, entre altres.

L'abella és un termòmetre de com està l'estat de salut del planeta. «El fet que tinguem una mortaldat del 20-30% anual vol dir que cada cop hem de fer més esforços per mantenir la població i ens permet saber que tenim un problema seriós». Arumí confessa que «actualment les abelles pateixen l'existència del paràsit Varroa i cal medicar-les permanentment». En l'apicultura convencional, s'utilitzen mètodes químics que, malauradament, deixen restes en cera i fins i tot a la mel.

El que busquen en apicultura ecològica són mètodes naturals, com són l'àcid oxàlic, el timol o l'àcid fòrmic, tots provinents de la natura, que no deixin cap residu en el producte final. Per contra, però, la seva efectivitat és menor a la dels químics.

D'altra banda, cal tenir en compte la crisi climàtica, aquest canvi ha provocat que no produeixin i tinguin una vitalitat molt inferior «les estacions han variat, les primaveres s'han convertit en pocs dies, passant d'hivern a estiu en una setmana». També va lligat a la invasió d'espècies com la vespa velutina. Arumí confessa que «ens va arribar a Salines -Bassegoda l'any 2014, i fa tres anys que està al cap de Creus». Al principi, els nius de les vespes asiàtiques es trobaven en arbres alts, però ara «ens trobem nius en cases d'urbanitzacions i, fins i tot, veiem vespes veluntines intentant caçar les abelles al mateix apiari». Marc Arumí explica que «melades que abans es feien a la tardor, ara no es poden fer perquè les abelles estan tan debilitades que no fan la producció. Fins i tot hem de vigilar les reserves de mel per la seva pròpia alimentació».

El mercat de la mel «tendeix al consum ecològic, com en tots els productes». En la producció dels Abellaires Empordanesos, la baixa eficàcia dels medicaments i la doble intervenció en l'aplicació en els apiaris, s'ha de reflectir en els preus «confiem que la investigació se centri en els tractaments ecològics».

Abellaires Empordanesos

Aquesta empresa apícola familiar de Garriguella té els inicis al principi dels anys 80, amb la unió de tres socis que feien apicultura amateur, «posaves abelles i treies mel, en un món més fàcil on no calia alimentar-les ni medicar-les, una apicultura que ara és impensable». Actualment l'empresa té 170 ruscos en producció ecològica i 230 més en producció convencional, on cada rusc està format per entre 10 i 30 mil abelles. A més, també gestionen produccions apícoles externes, com la del Celler Espelt, amb el qual tenen molt bona sintonia.

Principalment, Abellaires Empordanesos es dedica a la producció, envasat i posterior comercialització de mel i pol·len, procedent tant de collita pròpia com adquirits a altres socis productors i apicultors. L'any 2005 varen fer una inversió per generar energia solar fotovoltaica, contribuint en el respecte al medi ambient amb energies netes, no contaminants. A poc a poc s'ha anat augmentant en el nombre de productes, relacionats amb l'apicultura o bé l'oli, que també és de producció pròpia.

Però aquests experts també fan retirada d'eixams particulars «l'extracció sempre és crítica i alguna morirà. Darrere la retirada hi ha molta feinada, perquè cal posar-les en quarantena, medicar-les i, si tot està bé, s'incorporen a la producció». Així doncs, pot ser que alguna d'aquelles abelles que algú tenia a casa i va fer retirar, ara siguin de les productores de la mel guanyadora.