Nascut a León fa 60 anys, Juanjo Rodríguez és mestre especialitzat en Ciències Naturals, llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Teologia i Humanitats. Ha format part de l'equip directiu de La Salle Figueres els últims 10 anys, com a cap d'estudis d'ESO, i ara inicia una nova etapa rellevant Jordi Gibert en la direcció, el qual estrena càrrec a La Salle Bonanova de Barcelona.

Juanjo Rodríguez es defineix com a «lasal·lià al 100%» perquè La Salle ha estat i és una institució molt important en la seva vida. Es va formar en diferents escoles de La Salle i va pertànyer a moviments juvenils de la institució. Exceptuant deu anys que va treballar com a mestre i com a director amb els jesuïtes, la seva vinculació laboral s'ha desenvolupat sempre a La Salle. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha impartit classes de Ciències Naturals, Matemàtiques, Història, Filosofia i Religió.

Què el va motivar a dedicar-se a la docència?

Em definiria, humilment, com un educador vocacional. De ben jove, participava activament en moviments d'educació en el lleure. Concretament, puc dir que l'escoltisme va configurar en mi una manera d'entendre el món educatiu i una manera de viure la vida des d'un cert compromís social i educatiu.

Què implica un canvi en la direcció de La Salle Figueres?

Realment, no hauria d'implicar grans canvis. La Salle compta amb uns educadors, i entenc com a educadors tots els adults que en un espai o una franja de temps intervenen i interactuen amb els alumnes, formats, estables, alineats en el projecte educatiu, amb una àmplia experiència per continuar desenvolupament les línies estratègiques. Parlo dels equips docents, els monitors de menjador, els responsables de les activitats extraescolars, el personal del PAS, el personal de la cuina.

Quines són les línies que marquen aquesta estratègia?

En els deu anys que he format part de l'equip directiu, sota el lideratge de Jordi Gibert, s'ha transformat l'escola en molts sentits. L'escola ha aplicat una línia d'innovació amb un projecte estratègic que es va desenvolupant.

Com defineix el projecte?

El projecte es fonamenta en la certesa que la innovació ha de tenir clars uns objectius que, a la vegada, són permanentment revisables, mesurables, amb evidències de progrés educatiu. També es basa en un equip de mestres i professors que es forma contínuament, cohesionat i ben alineat amb el projecte. I en la confiança que ens dipositen les famílies que ens trien.

Quina és la clau per aconseguir un clima de confiança entre les famílies i l'escola?

La confiança es basa en l'evidència que els nostres alumnes surten de l'escola amb una bona preparació acadèmica però, a més, amb una sèrie de competències que els ajuden a continuar l'ensenyament postobligatori amb totes les garanties i amb una formació com a persones amatents a les necessitats del medi que els envolta. Perquè l'èxit educatiu va molt més enllà dels resultats acadèmics.

A quines competències es refereix?

A la competència oratòria, a les digitals, als idiomes, als valors, a les experiències de vida...

Quins són els principals reptes i desafiaments que afronta com a director?

És cert que passar d'animar l'equip docent de l'ESO a fer una tasca que és més de gestió comporta reptes i desafiaments. Es tracta de liderar l'equip directiu en tot allò que té a veure amb l'activitat docent i pedagògica, en la millora de l'atenció a la diversitat, en l'acompanyament dels alumnes. Així mateix, vull estar a la disposició de les famílies que confien en nosaltres, perquè entenc que són la part més important de l'educació dels fills. En l'àmbit de la gestió, m'agradaria encetar una millora dels espais aula per adaptar-los a les noves metodologies educatives, per modernitzar-los.

FOTO: EDUARD MARTÍ

A part de la seva incorporació com a director, quines altres novetats presenta l'equip directiu?

S'ha incorporat Carles Llombart com a cap d'estudis d'ESO. En Carles és un valor segur, ja que fa molts anys que treballa amb adolescents. Des de la responsabilitat de coordinador de 4t d'ESO, sempre ha estat un referent dels alumnes grans de l'escola. Deixo la gestió d'aquesta etapa en bones mans.

Quines diferències observa entre els alumnes d'abans i els d'ara?

Jo fa molts anys que treballo com a docent i puc dir que cada generació d'alumnes, però també de pares i mares, ha tingut unes característiques concretes ben diferents. Els alumnes actuals arriben a l'escola després de viure entre pantalles digitals, tenen un coneixement de la realitat, un accés a la informació molt diferent del que tenien els alumnes de fa deu o quinze anys. Si quan arriben a l'aula s'han d'oblidar d'això, la desafecció està garantida.

Com es pot evitar la desafecció o la falta d'interès pels continguts?

Avui dia, tot docent ha de tenir clar que el que ha d'ensenyar és a aprendre. Tu no ets l'únic que pot educar i ja no ets el dipositari únic del coneixement. L'entorn familiar, social i digital permet que els nens aprenguin moltes coses sense la presència d'un adult. Si un mestre pretén ensenyar exclusivament allò que va aprendre fa trenta anys a la Facultat, té garantida la desafecció dels seus alumnes.

Per tant, també és necessari un canvi de mentalitat docent?

La premissa bàsica és que un bon educador ha d'estimar els seus alumnes. Com més sigui capaç d'aproximar-se, interactuar i ser mereixedor de la seva confiança, per fer-los créixer com a persones, més garantida tindrà la seva motivació per a les tasques acadèmiques i formatives en general. A partir d'aquí, a mi m'agrada ser optimista i vull creure que els canvis cap a un aprenentatge més competencial, que tingui en compte l'alumne en el disseny i en l'avaluació del seu treball, canvis que ha endegat el Departament d'Educació, estan en la bona línia.

Creu que el sistema educatiu necessita canvis?

Personalment, crec que sí. Els canvis han d'anar en la línia de promocionar el gust per aprendre, per treballar en equip, investigar, compartir l'aprenentatge, en definitiva, tenir experiències vitals a l'escola. Un aprenentatge avorrit i soporífer acaba comportant la desafecció que he comentat abans.