Romina Ribera és arqueòloga, historiadora, sommelier i forma part de l'equip de la Guia de Vins de Catalunya, tot i que ella es defineix com una «divulgadora del món del vi». Sota el paraigua Glops d'Història, el passat dissabte al vespre va dirigir un tast guiat a l'espai DO de la placeta baixa de la Rambla de Figueres.

- Què tenia de peculiar el seu tast de la Mostra del Vi?

- El que fem nosaltres és intentar entendre les varietats de raïm amb què està fet el vi i per què parlem d'identitat quan parlem de vi. Reivindiquem que el vi és un producte nostre del qual ens hem de reapropiar, perquè forma part de la nostra cultura. El tast que vam fer s'anomenava «A la recerca de les varietats perdudes», i fusionava història i vi. Vam fer bandera de la carinyena blanca i roja, dues varietats que, tot i que haurien de ser bandera de la nostra DO, fins ara no es podien anomenar com a tal per qüestions burocràtiques - en el seu moment no havia estat registrada oficialment.

- Quina va ser la tria de vins pensada per a l'ocasió?

- El rosat Rosa d'Àmfora, de Vinyes d'Olivardots; el negre Bea, del celler la vinyeta; el blanc Dòmines, un vi de postal del Celler Cooperatiu d'Espolla; i el vi dolç Sol i Serena, de Cellers de'n Guilla.

- Quina és la pregunta més recurrent que et fan, en els tastos?

- Des de com es creava el vi a l'Edat Mitjana fins a quines van ser les primeres varietats que van ser portades pels navegants fenicis. Sobta veure que, quan parles d'una història que afecta avantpassats, sorgeixen preguntes interessants relacionades amb el vi.

- Què és Glops d'Història?

- És el projecte que porto amb el meu company. Som historiadors i arqueòlegs, una formació que ha condicionat la manera amb la qual ens hem apropat al vi. Posem èmfasi en el fet que tothom entengui que el vi ha condicionat la nostra identitat cultural. Sense aquesta beguda costaria explicar la formació del Mediterrani en àmbit cultural. El que busquem és que la gent es reapropi a aquesta beguda.

- És que alguna vegada se n'ha allunyat?

- Sí. Durant els últims anys ha quedat com un producte gairebé elitista. La professionalització del món del vi ha portat moltes coses bones, com ara elements tècnics que ajuden a millorar-ne la qualitat, però d'alguna manera això ha produït que s'allunyi del client final... La veritat sigui dita: quan porten la carta de vi, a la gent li fa vergonya o por escollir-ne un.

- Què cal fer per vèncer això?

- Primer, tenir clar que menys de l'1% de la població són «la gent del món del vi», i que qui l'acaba consumint és el 99% restant. S'ha de parlar amb paraules que aquest 99% entengui. Als nostres tastos evitem conceptes tècnics i parlem en un idioma que tothom entén. Cal acostar el vi a la gent d'una forma planera i divulgadora.