08 de setembre de 2019
08.09.2019
Figueres

Carles Xuriguera: «La DO Empordà ha d'aterrar bé a Barcelona, apostar-hi fort»

L'actor i vinyater de Torroella de Montgrí forma part de l'àrea de promoció de la nova junta del Consell Regulador

08.09.2019 | 19:21
Carles Xuriguera fotografiat a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí.

Carles Xuriguera (Torroella de Montgrí, 1972) és actor i vinyater. Codirigeix el celler Mas Patiràs de Fonteta i forma part de l'àrea de promoció de la nova junta del Consell Regulador de la DO Empordà que presideix Xavier Albertí.

Com és que ha acceptat formar part de la junta del Consell Regulador de la DO Empordà?
Perquè crec en el que estem fent tots plegats i vull ajudar a potenciar-ho. S'han donat un seguit de coincidències. El fins ara responsable de l'àrea de promoció, Josep Serra, ha cobert una etapa i a mi em va semblar que era una bona oportunitat per agafar el seu relleu i donar continuïtat a la bona feina feta fins ara. També perquè represento els cellers de la part de baix de l'Empordà, que potser estan una mica desenganxats de la DO i així puc fer de pont d'unió entre l'Alt i el Baix per implicar-nos més tots plegats en el projecte.

Té objectius clars?
El Consell Regulador els té clars, sí. Pel que fa la promoció, hem de fer molta feina cap a Barcelona, ser-hi més presents. Ja s'hi ha estat treballant però hem d'insistir-hi.

Reculo un moment, amb el seu permís. D'on li ve això de vi?
És un cuquet que s'ha anat fent gran. A casa, sempre hem tingut vinculació amb la terra, però no en la viticultura. Jo vaig entrar-hi encuriosit i il·lusionat, i aquí estic.

A casa seva eren dels d'ampolla de vi a taula en cada àpat?
El porró, el porró no faltava mai. I les botes amb vi per passar l'any.

I ara, vinyater i cellerer.
Cert. Ens va arribar l'oportunitat de fer-nos càrrec del mas Patiràs de Fonteta. Hem recuperat vinyes velles i n'hem replantades. Som una explotació petita, amb una producció d'unes 10.000 ampolles

Ho compagina bé amb la feina d'actor?
Com tot en aquesta vida, ho fem com podem. En el celler som dos, el meu soci Sergi Torrent i jo. A la vinya no soc el famosillo del teatre, ens ho fem tot nosaltres. És una feina dura que m'agrada. Ahir estava desbrossant i suant com un boig. Abans feia un vuitanta per cent d'actor i un vint per cent de vinyataire, ara és al revés.

D'això en diuen un cop de passió i no deu ser pas per fer calers.
És qüestió de creure-hi, és una força que surt de dins, com el teatre. A casa meva no hi havia pas ningú que fes teatre. I el mateix em va passar amb el vi. Ara fa deu anys que hi estic posat, és com una voluntat que fas créixer de mica en mica. No vinc aquí per fer milers de litres de vi, ja n'hi ha molt al món. Tinc ganes de ser aquí per entendre i interpretar el Montgrí, les Gavarres, on tenim les vinyes, i fer-ho d'una manera molt especial, molt radical, explicant com és aquesta terra. Una mica com feia en el teatre. Si ara els meus pares fossin vius, dirien una altra vegada: «Aquest nano...».

Escolti, el veig amb ganes de trencar la dicotomia Alt i Baix per fer un sol Empordà. Benvingut a un llarg desig de molta gent.
Ben cert. A l'Alt Empordà és on realment hi ha més vinya, però si deixa escapar el Baix perdrà un gran mercat. I si el Baix deixa escapar l'Alt, perdrà la força de marca. Hi ha d'haver un sol Empordà i pensat junt és molt potent, és una gran idea de territori. Vull mirar de tornar a activar aquest tema.

Conquerir el mercat de Barcelona és el repte, donant per fet que Girona està consolidada?
S'han fet estudis i campanyes sobre el mercat barceloní. Allà no estem, ni de lluny, com estem a Girona, comercialment parlant. A l'Empordà tenim un avantatge que és el nostre problema, i és que els barcelonins ens venen a casa. I ens compren els nostres vins aquí. Això ens ha fet acomodar i ens hem equivocat. El que hem de fer és aterrar bé a la capital, fer-hi actes i apostar-hi fort. Com en qualsevol feina en aquest país, si no estàs viu a la capital...

En l'àmbit qualitatiu, vostè que coneix bé les altres DO catalanes, en quin lloc està aquesta nostra en relació, per exemple, amb la del Priorat?
El Priorat segueix sent la màquina del vi català, és la que ens ha ajudat a situar-nos en el món. Els últims deu o quinze anys, la DO Empordà ha canviat molt en positiu, en qualitat i en la idea del vi, com ha canviat tot Catalunya. Tothom s'ha posat les piles i s'ha fet una bona feina. Totes les DO estan comunicant molt bé i l'Empordà és en aquest vaixell.

Com s'explica el fenomen Priorat?
Van saber crear un relat. Tot allò que era antic, passat de moda, rústic, ho van convertir en modern, per obra i gràcia dels cinc magnífics. Aquest relat comença a estar una mica gastat i allà ja busquen un nou rumb. Això és el que hem de fer aquí, buscar el nostre relat i tornar-nos a preguntar què és l'Empordà. Hem de trobar una altra manera d'explicar-nos. Paisatge, tramuntana, mar... ja ho sabem tot això. Ens hem de reinventar.

Hi ha un paral·lelisme amb el sector turístic i d'hostaleria.
Hi ha molt bona entesa entre tots els sectors. La DO, el Patronat de Turisme, els empresaris, els restauradors. Hi ha professionals que estan treballant bé tot això, és una gran eina que tenim i que hem d'acabar d'aprofitar, també per anar a Barcelona. Ens hem de saber vendre.

Hi ha qui diu que les experiències són la clau.
Després de tants anys, tot just ara, a Catalunya, estem en els inicis de l'enoturisme. Experiència vol dir que et passi alguna cosa, viure-la de manera diferent. A mi, el que m'agrada és dir: jo tinc una casa, que és l'Empordà. Vine, que t'ensenyaré la veritat de com visc. Si som capaços de fer-ho, de vendre veritat, és un camí molt interessant. És a dir, no vinguis a fer el turista, no et quedis a la superfície. Vine i veuràs com som i com vivim. Això, en clau de vi, seria un bon enoturisme.

La Mostra del Vi de l'Empordà és la Mostra del Vi, però cada cop hi ha més activitats firals per tot arreu.
Van molt bé per donar-nos a conèixer i que la gent vegi que tenim molt de producte i molt bo, però és molt important tenir una Mostra del Vi potent a casa nostra, a la capital de la DO Empordà. És més, la meva idea és fer una rèplica, durant l'estiu, al Baix Empordà i potenciar la bona feina que fa Martí Sabrià a Palafrugell. Fer que la gent s'acosti als nostres vins. També a Girona i a Barcelona.

Què hem de fer amb els dolços d'altíssima qualitat i potser no prou reconeguts?
Ens falta no perdre'ls. És un producte excepcional que es ven poc però que l'hem de fer molt interessant. Un cop més mirem el Priorat, on aviat trauran dolços i rancis a preu potent d'exclusivitat. Hem de ser vius i donar valor al tema, sense buscar grans vendes.

Potenciar les varietats autòctones, com la carinyena blanca, pot ser un camí de diferenciació?
Una bona feina de la comissió tècnica. El tema legal ja està solucionat. Ara cal explicar-la. No deixa de ser una varietat minoritària però és el nostre origen. La carinyena blanca és de l'Empordà, encara que altres DO també diguin que en tenen. Pot ser una eina que ens ajudi a fer marca. Seguint la idea d'en Josep Serra de *laVinyeta, crec que estaria bé distingir la carinyena blanca a les etiquetes dels nostres vins, una mica com fa la Conca de Barberà amb el trepat. També hem de pressionar amb les garnatxes, en plural. En tenim de roges, que hauríem de dir lledoners, que no tenen preu.

El sector vitivinícola ha de patir pel canvi climàtic?
La comissió tècnica hi està treballant. En l'àmbit personal, totes les nostres vinyes estan encarades a no empitjorar amb el canvi climàtic. La vinya no és una fàbrica i no ha de produir com una indústria. La idea burgesa que s'ha apoderat del camp s'ha demostrat que no funciona. Cal recuperar la manera de fer del bon pagès de tota la vida. Ens falta una revolució de la terra, fàcil de dir des d'un celler petit, però sabem que grans com Peralada treballen per ser molt més sostenibles, més ecològics, com també fan *laVinyeta a Mollet, Espelt a Mas Marès i tants altres cellers. La DO ha d'agafar un camí més ecològic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook