El jutjat d'instrucció 6 de Figueres ha acordat seguir amb el procediment obert contra l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, per un presumpte delicte desobediència arran de l'1-O. El magistrat ha dictat la interlocutòria i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits d'acusació i que en un termini de deu dies sol·licitin la celebració d'un judici. Segons recull la resolució, Felip va permetre l'obertura de quinze locals municipals tot i que sabia que el Tribunal Constitucional havia prohibit la celebració del referèndum. El magistrat considera que Felip va participar de manera "activa" i de "direcció" en el desenvolupament de l'1-O. En aquest sentit, cita diverses piulades on l'exalcaldessa detallava espais que hi havia oberts i que la seva actuació, com al·legava la seva defensa, no es va limitar a fer una carta "de naturalesa privada i simple valor polític" de suport a la celebració del referèndum.

El jutjat de Figueres que investiga l'exalcaldessa de la ciutat i actual secretària general del Departament d'Empresa i Coneixement, Marta Felip, ha acordat continuar amb el procediment obert contra ella per un presumpte delicte de desobediència durant l'1-O.

El magistrat que ha instruït el cas ha dictat interlocutòria de procediment abreujat i ha traslladat el cas a la fiscalia i a les acusacions perquè formulin els seus escrits i en un termini de deu dies sol·licitin l'obertura de judici oral.

Segons recull la interlocutòria, Felip va permetre l'obertura de quinze locals de titularitat municipal, tot i tenir coneixement de la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional. El magistrat detalla que l'exalcaldessa va emetre una carta el 7 de setembre del 2017 donant suport a la convocatòria i que, tot i que va rebre per correu electrònic i ordinari l'avís per part de la delegació del govern espanyol a Catalunya de la prohibició i de les possibles responsabilitats penals del seu incompliment, ho va permetre.

Però no només això. El jutge considera que durant els dies previs i l'1-O Felip no només va tenir una conducta "passiva" per col·laborar-hi permetent l'ús d'aquests espais públics sinó que "la seva actuació va sobrepassar-ho exercint accions pròpies de direcció, control, seguiment i supervisió del referèndum". I que ho va fer mitjançant la difusió de missatges al seu compte de Twitter que "facilitaven informació" sobre la situació i incidències que hi va haver durant la votació. Entre ells, algunes piulades informant sobre els resultats de les votacions i agraint la participació de la ciutadania.

Tot plegat, segons recull la resolució, va suposar "la perpetració per part de Marta Felip d'una acció positiva, material, activa i real d'incompliment obert i frontal al mandat del Tribunal Constitucional".

D'aquesta manera, el magistrat rebutja els arguments esgrimits per la defensa de l'exalcaldessa, que va demanar l'arxivament del cas i que al·legava que l'actuació de Felip es va limitar a l'emissió d'una carta "de naturalesa privada i amb un mer i simple valor polític". El magistrat considera que al marge del contingut de la missiva, va ser subscrita per ella en la seva condició d'alcaldessa i "en l'exercici de les funcions de representació inherents al càrrec".

"Com una ciutadana més"

Felip ja va comparèixer davant del jutge el 18 de setembre de l'any passat com a investigada per aquests fets però només va respondre a les preguntes del seu advocat. L'exalcaldessa, que aleshores encara ostentava el càrrec, va manifestar que havia actuat "com una ciutadana més" i "a Figueres es va votar perquè la gent ho va voler i es va fer amb una organització absolutament aliena a l'Ajuntament".