L'experiència com a director d’escola dona a Josep Alegrí (Figueres, 1974) la tranquil·litat de ser regidor, ja que veu «algunes» similituds entre la responsabilitat al capdavant d'un centre educatiu i la funció política, com ara la gestió i presa de decisions d’ambdós càrrecs.

- Per què fa el pas a la política?

- Sempre m’ha agradat testar coses noves. En aquest cas, em van venir a buscar. Evidentment amb ERC, per ideologia, és un partit amb el que més combrego. Un cop l’Agnès [Lladó] i en Jesús [Quiroga] m’expliquen el seu projecte de ciutat encarat cap a les persones i jo la meva idea d’educació, veig que anàvem pel mateix camí.

- Quin és aquest projecte?

- M’ha sorprès, quan he entrat, que a la ciutat ja s’estan fent coses de fa temps. A vegades la ciutadania som molt crítics amb qui està a l’Ajuntament i t’adones que això és com gestionar casa teva, o l’escola, has de fer el que pots o el que et deixen. Des del Departament d’Educació ens diuen que Figueres és una ciutat rara avis. Per exemple, la natalitat, a diferència de la majoria de ciutats, no ha disminuït. A més que és una ciutat molt diversa i heterogènia i això planteja reptes que no són gens fàcil de resoldre.

- Els projectes que es refereix [Consell d’Infants, educadors als instituts...], hi ha intenció de mantenir-los?

- Sí. A més, fa poc parlàvem, i la idea és parlar-ho amb tots els partits del ple, farem un Pla Educatiu de Ciutat. Buscarem uns eixos estratègics on fos possible que tots els elements educatius de la ciutat (escoles, instituts, entitats, associacions…) puguin dir la seva i aportar una altra visió de com ens agradaria Figueres, com a mínim, durant dos mandats [8 anys]. És una mica fer volar coloms però si hi ha uns camins marcats i s’avaluen cada dos anys, pot funcionar. Un tema a treballar seria la segregació escolar, crec que tots els partits ho duien al seu programa.

- Un problema greu.

- Donem-li la volta: tenim això, què fem, mirem a un altre costat? Portem temps fent-ho, i no parlo només de Figueres, perquè no hi ha una solució, hi ha eines que ens poden ajudar a revertir la segregació. Fa un any i mig el Síndic de Greuges ens diu que hi ha un problema de país i que s’ha de treballar, i treuen el Pacte contra la Segregació. Hem de començar a agafar-ho perquè fins ara no s’ha fet, no sé si per falta de temps o de voluntat política.

- Com s’agafa, adherint-se?

- Vam estar parlant amb el Síndic de Greuges perquè som una de les poques ciutats de més de 10.000 habitants que no s’ha acollit al Pacte i ells han estat insistents. Volem que no només sigui una foto, sino un acord que ens comprometi i no fer-nos trampes al solitari. A més, hem de ser conscients, i no és tirar pilotes fores, que una part important de la segregació escolar, és per la segregació urbana. Per revertir això, a nivell municipal, es pot afavorir el transport públic dels alumnes, que en cap cas ha estat pensat perquè un alumne d’un barri perifèric de Figueres pugui anar, per exemple, a l’escola Josep Pallach.

- Un altre problema és la saturació dels instituts [ràtios per sobre de 30 alumnes quan haurien d’anar per 27], què preveu?

- Hem de trobar una entesa amb tots els centres públics de Figueres, es preveu que la situació augmenti però tenint present que aviat disminuirà. Sabem que d’aquí a un temps, a no ser que hi hagi una cosa extraordinària d’alumnes nouvinguts, baixaran les ràtios. De segon de primària cap abaix no hi ha aquest augment que hi ha als primers d’ESO, que son els nens que van néixer prèviament a la crisi i ara estan arriban als instituts. Figueres es troba que ha de rebre l’alumnat de la comarca i, a més, han d’assumir aquesta pujada. Encara que no depèn tot de l’Ajuntament, aquest es posarà del costat dels instituts i buscarem algun tipus d’acord, això vol dir que hem de cedir una mica tots.

- A què es refereix?

- Tenim l’institut de Vilafant molt a prop, és una solució per repartit alumnat i tenir bones ratios. És cert que ens trobem amb una bossa d’alumnes que durant 4 o 5 anys anirà pujant i si ara estem saturats, que no ens passi res i sabem que difícilment es podrà fer un altre institut a Figueres, en cap cas està contemplat.

- Tenim dades del Protocol contra l’absentisme escolar?

- Si tenim dades i si amb això revertim l’absentisme, em sap greu però no ho sabem. El problema és que volem immediatesa i en temes d’educació es requereix molt de temps per veure resultats. Hem de fer una anàlisi de forma transversal perquè si no va acompanyat de millores a nivell de serveis socials, de joventut, de seguretat… anirem coixos.

- Té a veure l’absentisme amb el model de ciutat?

- En algun cas, sens dubte.

- S’aprofitarà el treball del nou POUM per plantejar-ho?

- Haurem de fer incís en els camins segurs, en el transport urbà, els carrils per a les bicicletes, etc.

- L’eterna pregunta: quan estarà l’Escola Carme Guasch?

- Hem pensat un espai per aquesta escola i ja hem parlat amb l’AMPA i l’escola, va ser una de les primeres visites que vam fer quan l’Agnès va ser alcaldessa. Hem descartat la presó per diversos motius, entre ells, la complexitat d’adequar un antic centre penitenciari a una escola, el pressupost es disparava. Estem treballant perquè tan bon punt tinguem l’aprovació del Departament de la nova ubicació puguem començar. És complicat parlar de terminis, i sembla l’eterna excusa, però la Generalitat primer ha de tenir un pressupost.

- Quina és la nova ubicació?

- Molt a prop d’on està, davant del carrer, a prop del Joaquim Cusí. S’està negociant una permuta pels terrenys, creiem que no hi ha d’haver cap problema.

- Des de l’àrea de Joventut què hi ha previst?

- És el moment de fer un Pla local de Joventut, sense pressa però tenir-ho de cara a l’any vinent. Malauradament relacionem joventut amb festes, amb les barraques. És cert que necessiten un replantejament però joventut no és només barraques. Al Pla entrarien polítiques de salut, habitatge i educació, precisament hem dit de fer un pla per rebre aquestes idees. Hem de ser capaços d’engrescar tot el teixit associatiu.

- Ja que esmena les barraques, canviarà el model?

- Barraques és un model que a tots ens agradaria canviar però que també a tots ens agrada. S’ha valorat canviar la ubicació, escurçar els dies... al final és un procés participatiu i fins ara tothom ha pogut dir la seva. Hem treballat amb la regidoria de Festes i al setembre serà una de les primeres convocatòries que tindrem amb el jovent per parlar a veure quin seria aquest model. Escoltarem les propostes i les que vulguin les tirarem endavant. Alguna cosa ja es podrà veure a les properes, si és canviar el model sencer, no.

- Com veu la situació actual de la joventut de Figueres i com li agradaria que fos?

- Hem de fer una ciutat atractiva pels joves. S’ha de parlar amb les associacions i les idees sortiran. Hem de ser capaços que els joves, un cop hagin acabin d’estudiar, tinguin la necessitat de tornar.