Jesús Quiroga: «Hem de donar els recursos per treballar; no vull una Figueres subsidiada»

Aquesta desorganització té a veure amb decisions polítiques?

Són estils de govern, quan fas una política de confeti i focs artificials, el confeti se l'emporta el vent i el foc s'apaga i la ciutat es queda a les fosques. Mediàticament destaca perquè criden l'atenció però no són un canvi profund que és el que permetria una estabilitat econòmica i social. Independentment de les idees polítiques, hi ha les persones i estic segur que ho fan perquè creuen que és un bé per a la ciutat.

És un tema ideològic també.

És un tema ideològic i de gestió. Hi ha qui pensa que a través del que és privat tot funciona molt bé i hi ha qui creu que a través del que és públic. N'hi ha d'altres, com jo, que pensem que la barreja públic i privat és el que fa que funcioni. Hi ha d'haver unes estructures públiques potents perquè funcionin però amb un equilibri.

Com s'equilibra?

Moltes vegades, la planificació i el model de ciutat són línies polítiques. Avui dia, a Figueres, es configura amb diferents sensibilitats polítiques. Això vol dir un pla de govern que contempli aquestes sensibilitats, que mantingui les proporcions de l'electoral i, a partir d'aquí, la visió de ciutat l'hem de poder construir amb la societat civil, amb la indústria, amb els empresaris, amb els funcionaris€ però primer una organització que et permeti arribar.

Quan veurem el pla de govern?

Aviat. No hi ha res fàcil però tampoc impossible. Jo soc una persona que he tingut dos càncers i soc molt optimista. Faig servir una frase de Maria Eugènia Sala que diu que a Figueres fa molts anys anàvem junts per construir i durant molts anys hem anat junts per anar a la contra de. Crec que això s'ha d'acabar i hem de poder anar junts per construir.

Quines polítiques de promoció econòmica estan previstes?

Analitzar la realitat de la comarca perquè a l'estratègia territorial de la ciutat ha de formar part la comarca. Figueres ha d'exercir una capitalitat compartida, perquè és la més gran i és la principal proveïdora de mà d'obra. Tenim una triple realitat que ha de conduir a la diversificació econòmica: l'àrea urbana de Figueres, que és molt agroalimentària; unes polítiques econòmiques de frontera; i unes de costa. Crec que el 80% dedicat a serveis és insuportable i hem de diversificar. Això no vol dir que a cada poble volem un polígon industrial, sinó que els objectius s'han de pactar en el marc de la comarca i s'ha de prioritzar la logística, donar suport al sector agroalimentari, el de serveis, el comerç... i treballar la innovació. La perspectiva en quatre anys és innovar per millorar la qualitat de les persones. La Formació Professional (FP) de la comarca és un tema clau perquè és un motor de canvi.

Durant la campanya parlàveu d'unificar Promoció Econòmica amb l'Oficina de Treball, què significa?

Apostem per anar unificant serveis, no diversificar-los, que és més costós i més complicat de gestionar. Europa demana a tot l'Estat el One Stop Shop, la finestreta única. La nostra idea és que Figueres tingui el primer espai que integri una Oficina de Treball amb l'atenció a les persones aturades, un punt d'atenció als serveis socials per a tots els col·lectius, així s'eviten tres portes i s'evita el frau. Seria com l'Oficina de Treball actual amb un punt de serveis socials, per tenir la primera atenció resolta en un sol espai. Crec que és el moment.

Tres xifres [atur, abandonament escolar i risc d'exclusió social] situen Figueres en una situació «de recessió», en paraules de l'alcaldessa, com es reverteixen?

Vaig reunir tècnics de diferents àrees per treballar de manera transversal un pla sobre l'absentisme escolar, l'atenció prematura o avançada de les dificultats dels nens amb l'aprenentatge i l'abandonament escolar. Tota la planificació contemplarà la segregació escolar, com activar programes específics de 0 a 6 anys amb dificultats, l'abandonament abans dels 16, i la reformulació de la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC). Contra l'abandonament escolar, les respostes de promoció econòmica han d'anar coordinades i que estiguin molt vinculades als joves. No podem continuar fabricant perruquers i mecànics. Hi ha d'haver professionals, però no 300 cada any. Aquest pla de xoc contra l'abandonament escolar és un dels primers elements que s'han començat a treballar perquè això reconduirà a un replantejament dels programes que es fan conjuntament amb el SOC, que han d'estar molt més vinculats al sector local. Estaria bé recuperar alguna de les idees que es treballaven des de l'escola taller, per exemple, els professionals de fusteria.

El cert és que el sector de perruquers es queixa de la falta de professionals, les promocions hi són però no surten senceres.

L'abandonament escolar a FP és del 40%, què estem donant i quines dificultats hi ha, perquè alguna cosa estem fent malament. El perfil de la gent que entra a FP té moltes dificultats i no sempre surten els millors professionals, si no hi ha una formació molt adequada. Aquesta ha de ser dual, una part a l'acadèmia i la resta, a l'espai de treball. Amb un contracte de formació d'aprenentatge, el professional contracta el jove, beneficiant-se de moltes bonificacions, i forma el jove. Quan surts d'una titulació necessites un aprenentatge professional. Per una altra part, un problema dels estudiants d'FP és que no se'n surten econòmicament. Per això, estaria bé tenir uns estudis també de gestió econòmica de com dur un negoci. No és tan important la creació d'empreses sinó el seu manteniment, potser és el paper que ens toca a l'administració.

Com preveuen actuar per combatre el 47,5% de risc d'exclusió social?

Apostem per polítiques de canvi i no assistencials, que condueixen a una ciutat sense incentius. M'agrada molt repetir la frase de Dolors Bassa: «La millor política social és el treball». S'han de donar els recursos a les persones perquè puguin treballar, no volem una Figueres subsidiada, que visqui de subsidis i de prestacions. Volem que sigui dinàmica i que doni oportunitats, hem de poder ajudar si la gent es queda sense feina però alhora també empoderar-te.

I fins que arriba aquest canvi?

Els que no criden són els que més necessitats tenen. S'ha activat el Servei d'Atenció Integral (SAI)-LGTBI, s'ha signat el conveni, que no s'havia fet, i ja tenim els recursos assignats per personal. Per una altra part, facilitarem pisos assistits per a la gent gran i mantindrem una continuïtat dels serveis perquè qui treballa tota la seva vida, tingui una vellesa amb totes les comoditats. També tenim moltes comunitats que convivim a Figueres. La diversitat és un repte però hi ha un tema a replantejar: l'acollida, hem d'incloure, no integrar. Quan jo era regidor fa dotze anys, vam fer uns plans d'acollida i continuen els mateixos, hem de canviar-ho. Hi ha una quantitat de fills d'immigrants o de primera generació que han estudiat a aquesta ciutat i ara són referents. Aquest imaginari comú és el que hem de treballar. Figueres ja no és la ciutat blanqueta i de sardanes de fa 30 anys, té una població amb molta diversitat i jove, si no apostem pels joves, què estem fent.

Es portaran estudis universitaris a la ciutat?

Portar centres de formació i de recursos a escala universitària es pot fer i hi estem treballant. Aviat ens reunirem per treballar el tema de l'Invest in Girona-Figueres [programa per potenciar les inversions a la comarca], s'havia fet una cosa molt tímida però queden recursos que no s'han gastat, estan pressupostats i els invertirem. Treballarem amb centres de recerca per donar l'oportunitat de posar subseu aquí i vincular-la amb una universitat. Primer analitzarem quins són els recursos que necessita la ciutat, jo tinc clar que una inversió pot ser un centre de recerca en innovació del comerç, Figueres té genèticament el comerç a dins i és important posar a disponibilitat la innovació en el sector i poder-la aplicar.

Un problema afegit amb la gent més vulnerable és la situació de pobresa energètica, com van les relacions amb Endesa?

Tenim un problema important pel comunicat que ens han enviat on reclamen el pagament del 50% dels deutes. No és un tema que decideixi l'Ajuntament però l'alcaldessa està informada des del primer dia i amb l'Associació Catalana de Municipis es farà un front comú per decidir quin és el posicionament de tots els ajuntaments. Amb Endesa tenim sense regularitzar la situació de les persones vulnerables que no poden pagar la factura des de fa molt. Des de serveis socials podem ajudar-los a dir que tenen una potència contractada desorbitada, que la factura està en mercat lliure, i unes condicions que faran que no la puguin pagar mai. I, a més, el dret a la bonificació social. Fins ara, l'únic que els tramitaven era l'ajuda i, per tant, el problema no s'arreglava. A Endesa els vaig dir que no enviessin més aquestes llistes que no els faríem cas, que volia els llistats alienats i saber què paga cada usuari de serveis socials que té la bonificació social. No deixarem de pagar les factures d'aquesta gent però que no ens enganyin. Hem marcat un protocol, el treballador social acompanyarà la persona i li canviarem la potència, i passarem del mercat lliure al mercat regulat. La companyia, de moment, està complint. És necessari parlar.

A principis d'estiu anunciàveu una mesura per revertir la discriminació als casals d'estiu, com ha anat?

Molt bé perquè les famílies que abans no tenien possibilitats han pogut portar els nens al casal. El suport a aquestes famílies, el descans que els suposa i la capacitat d'aquest nens a relacionar-se amb altres és important perquè si no els anem arrossegant durant tot el procés educatiu i els encaminem a la marginalitat. També suposa un element de protecció cap aquests col·lectius que és important. Per l'any vinent, s'ha de veure el volum que hi ha però la intenció és ampliar-ho, la contractació d'aquest estiu era la demanda que hi havia enguany.

Estratègia territorial per fer créixer l'ocupació

El Govern està treballant en una estratègia territorial de Promoció Econòmica, que engloba la ciutat i la comarca. La intenció és potenciar la situació geogràfica de Figueres. «Si vols ser un centre de referència en l'àmbit de logística, has de tenir estudis de logística. Perpinyà té un centre de logística de vegetals i Figueres (Vilamalla) vol desenvolupar-ne un de mercaderies, són dos elements que es complementen», planteja Quiroga. Per fer-ho, es volen aprofitar els fons europeus transfronterers, «si no s'han demanat, és un problema», comenta el regidor, qui afegeix que estem en un moment d'ordenació i planificació, «a partir del 2021, entren tota la fusió de fons europeus en els quals podem participar i aconseguir reformes estructurals de la ciutat però s'ha de planificar, no podem esperar a reaccionar quan surti la subvenció», declara.