El debat del dret a decidir sobre la pròpia mort no és nou, com tampoc és la primera vegada que es presenten al Congrés dels Diputats propostes, de llei i iniciatives populars, per a regular l'eutanàsia i despenalitzar el suïcidi assistit. El cert, però, és que ara sembla que hi ha una àmplia majoria, tant política com social, disposada a donar-hi suport. La darrera legislatura va tornar a tancar-se sense arribar a cap acord en aquest sentit, s'haurà de veure si quan aquesta sigui una realitat es farà cas a la pressió social que reclama aquest dret.

Mentrestant, la posició dels ajuntaments és «importantíssima», considera Cristina Vallès, coordinadora de l'Associació Dret a Morir Dignament (DMD) a les comarques gironines. «Poden fer molt perquè són els primers que reben el tracte amb la ciutadania i tenim un respecte absolut a la feina que poden fer», diu Vallès.

El nou govern de l'Ajuntament de Figueres ha decidit reprendre una iniciativa que va ser aprovada per una àmplia majoria del ple (16 vots a favor) l'agost del 2017. Es tractava de «promoure la cultura de la mort digna» mitjançant, entre altres, la formació al personal municipal sobre els drets de la ciutadania al final de la vida; divulgar i facilitar el tràmit del DVA; impulsar xerrades informatives i activitats a centres municipals, i fer campanyes de difusió.

La setmana passada va haver-hi una primera reunió entre la regidora de Salut, Ester Marcos; el de Serveis Socials, Jesús Quiroga, i dos representants de DMD, Vallès i Ramon Sans. Aquesta trobada va servir per decidir com posar en marxa aquesta proposta d'acord del ple amb alguns canvis. Per una banda, reduir el nombre d'entitats participants, centrant-se en les que treballen el tema de salut, i, per una altra, establir lligams amb el Consell Comarcal, «va ser una bona iniciativa de l'Ajuntament, ja que hi ha moltes poblacions petites que poden tenir més dificultats per rebre la informació», explica Vallès.

La regidora Marcos assegura que la intenció «evidentment és engegar-la ja», i lamenta que no s'hagi fet abans perquè «hi ha hagut interès per part de la gent que va fer en aquell moment la proposta i s'ha esperat pacientment dos anys». A DMD confien que sigui una realitat aviat. Saben que es tracta d'un dret que defensa la majoria de la població: «No crec que hi hagi cap altre dret dels que hauríem de tenir que tingui tant suport social, apropant-se al 90% de la població».