07 de agost de 2019
07.08.2019
Figueres

SOS Costa Brava tanca el primer any amb els principals objectius assolits

El 4 d'agost culminava un primer any complint els principals objectius reivindicatius i socials.

07.08.2019 | 13:10
Roda de premsa del primer aniversari de SOS Costa Brava.

L'efecte de la creació de SOS Costa Brava (SCB) en el debat públic i acció política en el territori de la Costa Brava és inqüestionable, el 4 d'agost féu tot just un any del naixement d'aquesta plataforma.

Impulsada per col·lectius històrics amb molta experiència (com IAEDEN Salvem l'Empordà, Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, o Aturem la C-32), però també amb entitats nascudes gairebé en paral·lel a la plataforma (com Salvem la Costa de Begur o Alerta Sant Feliu), SCB ha passat a ser un referent imprescindible en el debat sobre la Costa Brava. La seva experiència ha animat altres territoris catalans afectats pel ressorgiment de projectes urbanístics, d'infraestructures, etc. a la mobilització unitària, constituint-se plataformes anàlogues com SOS Costa Daurada i SOS Pirineus.

Pel que fa a l'activitat de defensa del litoral gironí, SCB compleix un any amb els principals objectius reivindicatius assolits. De les reivindicacions recollides al manifest fundacional, s'ha posat en marxa la mesura que pot tenir major potencial transformador en el model territorial de la Costa Brava; el Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del Litoral Gironí (PDU-CB).

SCB ha reivindicat des de l'inici per justificar la seva oposició a gairebé una quinzena de projectes urbanístics en tràmit, i per denunciar un model urbanístic obsolet i que posa en risc la supervivència dels valors paisatgístics, mediambientals, culturals i identitaris de la Costa Brava.

Gràcies a la denúncia de SCB, s'ha sabut que la Costa Brava encara té 315 sectors edificables a desenvolupar per a més de 35.000 habitatges. Són xifres de nou boom immobiliari latent. Si mai s'arribessin a fer, la Costa Brava seria un territori amb 260.000 vivendes, de les quals un 60% (164.000) segones residències o habitatges vacants.

El Pla Director Urbanístic ha comportat així mateix la declaració de 2 moratòries urbanístiques; una per a llicències d'edificació al llarg dels primers 500m de costa; l'altra sobre els sectors sotmesos a revisió al PDU de la Costa Brava.

Alt Empordà

Amb les moratòries molts casos recorreguts per SCB han quedat paralitzats i en procés de revisió i possible extinció. A la comarca de l'Alt Empordà, és el cas de la suspensió per moratòria i revisió pel PDU-CB a Llançà; les obres d'urbanització paralitzades per l'Ajuntament de Cadaqués a Sa Guarda i la suspensió de la llicència d'edificació i revisió pel PDU-CB, a més del judici per la via del contenciós administratiu; i el tràmit del Pla Parcial (sector fora de l'àmbit PDU-CB) a Pau.

SCB ha aconseguit aturar projectes i/o obres en:

  • 10 de les 16 zones amenaçades, si més no temporalment.
  • 5 estan als jutjats.
  • 9 estan afectats per les moratòries de suspensió de llicències i es troben sota revisió amb el PDU-CB.
  • 7 casos són als jutjats, entre els quals l'autopista C32 que ha estat objecte d'una suspensió cautelar de les obres per resolució judicial (un 8è cas podria anar als jutjats en breu).

En canvi, la paralització de les obres de Sa Guarda a Cadaqués i de l'autopista de la Costa Brava (C32) a Lloret-Blanes, representen victòries parcials d'enorme càrrega simbòlica. Cadaqués, com a joia arquitectònica i paisatgística de la Costa Brava. La C32, perquè una nova carretera tindria un efecte de reclam urbanístic que la Costa Brava sud ja no pot assumir (els plans urbanístics de Tossa, Lloret i Blanes admeten fins a 5.000 vivendes més) i perquè el jutge que ha ordenat la suspensió cautelar ha pres en consideració la vulneració de la Llei del Canvi Climàtic. Seguir amb un model territorial id'infraestructures expansionista és l'oposat al que cal per fer front l'emergència climàtica.

Efecte social

La campanya en defensa de la Costa Brava de SCB ha despertat una enorme onada de solidaritat i suport que s'ha concretat en més de 51.000€ recaptats. Uns 43.000€ han arribat via donatius i 8.000€ del Gran Concert SOS Costa Brava del 4 de maig a l'Espai Ter de Torroella de Montgrí. A data d'avui, la tresoreria de SCB compta amb 35.000€ per seguir contribuint a les despeses jurídiques de les entitats membres en els casos recorreguts, així com per a tasques de coordinació i difusió.

A nivell social, SCB es consolida amb més de 30 entitats membres, actes amb els aforaments exhaurits (Gran Concert de Torroella 700 assistents; 100 i 250 assistents a l'assemblea i sopar del 1r aniversari del 4/8/19 a Rupià); gairebé 3.000 seguidors a les xarxes socials; 20.000 signatures a Change.org; 2.000 exemplars repartits de la guia 50 espècies i paratges de la Costa Brava en perill; i uns 150 activistes participant de les comissions i entitats membres. Així mateix, la campanya de SCB ha tingut un important impacte mediàtic.

Futur

El segon any de SOS Costa Brava s'espera tant o més intens que el primer. La propera tardor hi haurà en paral·lel l'aprovació inicial del PDU-CB i de la candidatura a Reserva de la Biosfera de la Costa Brava.

En paral·lel, s'iniciarà una campanya de mocions municipals per instar els ajuntaments a no oposar-se a les previsions de desclassificació de sòls plantejades pel Pla Director, a iniciar processos de revisió del planejament municipal per a tots els sectors no coberts pel Pla Director, i a activar mecanismes locals per a la creació i adquisició de patrimoni litoral públic. La postura dels ajuntaments envers aquestes mocions, pot influir de manera destacada en el posicionament de SCB respecte la candidatura a Reserva de la Biosfera.

Per últim, s'insistirà en la creació del Conservatori del Litoral, com a organisme del Govern responsable de planificar, comprar i protegir terrenys costaners d'alt valor natural i paisatgístic amenaçats per la construcció d'habitatges o altres tipus d'edificis. Entre aquests terrenys s'hi pot incloure l'antiga estació de Ràdio Liberty a Pals, on en cap cas s'hauria de fer un equipament destinat a un flux massiu de visitants, ni tan sols en el cas d'un equipament ambiental vinculat a la Reserva de la Biosfera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook