Abans d'entrar en política, Ester Marcos (Figueres, 1977) era coneguda per portar la Llibreria Low Cost de Figueres. El descontentament amb la situació de la ciutat la va fer decidir a «deixar la política passiva i anar per feina».

- Primera vegada en política, com es veu?

- Amb la figura de política no m'hi identifico, hi ha una part que em costa, però per fer la feina m'hi veig capaç i no estic sola. Una persona com jo, que vinc del sector privat, no m'imaginava que el funcionament de l'administració fos així. Des de casa sembla que els regidors ordenen, i no és així.

- Com afronta aquesta etapa?

- Són sis projectes nous i cadascun té les seves particularitats. Estic molt contenta perquè ja puc dir que m'he reunit amb totes i cadascuna de les persones que, de manera directa o indirecta, tenen relació amb totes les regidories que porto. Des del tècnic que està més amunt fins al zelador que està més a baix. Ho necessitava, la meva manera de funcionar és que, per fer una proposta, he de conèixer la magnitud de la situació i per això era indispensable conèixer a qui ho viu dia a dia.

- I què s'ha trobat?

- La necessitat de reunir-me amb tothom ha sigut perquè el traspàs ha sigut pràcticament inexistent. Només l'exregidor Francesc Cruanyes es va oferir, i l'hi agraeixo molt. En tema de sostenibilitat hi ha molta feina a fer. El PAES [Pla d'Acció d'Energia Sostenible] és molt vell i s'ha de refer. Un dels projectes és amb la Biblioteca, com podem fer l'edifici més sostenible. Està previst fer-ho amb tots els equipaments públics.

- Amb quina àrea se sent més còmoda?

- Evidentment, la meva primera aposta i fixació era comerç.

- I amb la que menys?

- Potser era Noves Tecnologies, però ara m'està resultant la més gratificant. Perquè en aquest Ajuntament som pràcticament verges i es poden fer molts plans. És com començar de zero, com passa amb Comerç, que fins ara no existia una regidoria pròpia.

- Quins projectes vol impulsar?

- Aquest any, no podré fer gairebé res, ha passat un 60% de l'any i el pressupost s'ha esgotat molt més d'això. Però per a l'any vinent, en cada una de les àrees, ha de sortir alguna idea brillant. I no vol dir molts diners, sinó que sigui una bona pensada i útil. S'ha d'anar evolucionant i fer feina.

- Exemple d'alguna idea brillant?

- La següent serà amb Cooperació, els farem treballar una mica més, però no puc dir res més. Hem de visualitzar la feina que fan les entitats d'aquesta ciutat per altres llocs del món.

- Ha tirat endavant la Tourist Friendly Shop

- Primer de tot hem de conèixer molt bé la realitat. Jo conec la meva com a comerciant i tots coneixem, més o menys, la problemàtica del centre, però la diversitat del comerç a Figueres és important. Per això ara, per primera vegada, deixem de parlar de turisme i comerç. Ho hem deslligat perquè no tot el comerç viu del turisme. Ara la feina és anar barri a barri a conèixer les necessitats dels comerços i, a part de les associacions de comerciants, veure la realitat de tot el sector.

- Com és la relació amb Comerç Figueres?

- Molt bona. La papereta que han tingut ells sempre ha sigut molt difícil, el fet que no existís una regidoria específica implicava que l'Ajuntament els donava uns diners i això era com passar-li la patata calenta i la responsabilitat de tot el que passa al comerç, és injust. Com a Ajuntament, no has de limitar-te a donar una subvenció anual i no fer res més, hi has d'estar a sobre, pendent i utilitzar tots els interlocutors que hi hagi. La responsabilitat va més enllà de donar uns diners, t'hi has d'implicar i ser part activa de les decisions amb el comerç.

- Hi ha alguna política prevista amb els mercats?

- Al mercat hi ha feina i ara no hi ha un sol interlocutor i això comporta més consens. He acompanyat els zeladors des de primera hora del matí per veure quina és la seva realitat i s'ha de fer un plantejament, sempre consensuat amb els paradistes. El de la fruita està prou bé, tot i que s'han de puntualitzar aspectes. El de la roba té certes dificultats, és un model que va a menys i amb tots els canvis que hi ha hagut, no és del tot just com s'han col·locat, perquè no totes estan ben situades. S'ha de treballar un acord consensuat, no pot ser una decisió purament política, com es va fer amb l'excepcionalitat turística. És clar que no convencerem a tothom, però hem d'aconseguir que la majoria, que són qui s'hi guanyen la vida, estiguin contents.

- Una altra àrea que no ha tingut molts canvis és la de Festes, què hi ha previst?

- S'ha de millorar, per exemple a Sant Pere, és el patró i hauríem de fer una festa. S'ha de fer un replantejament general, dosificar, menys festetes i més festes grosses, fer una previsió i modernitzar-ho. No cal que siguin unes Fires i Festes de la Santa Creu com les darreres, amb moltes activitats que se superposen i després un Sant Pere que...

- Arribarem a temps per a l'any vinent?

- I tant.

- D'aquí a quatre anys, tornarà al comerç?

- Segurament. Sé que quatre anys es quedarà curt i que això no és com a casa teva, que tires pel dret, però ho intentarem. Això és l'esperit de l'autònom, o vas a totes, o no t'hi poses.