04 de agost de 2019
04.08.2019

Girona és la segona província de Catalunya en trucades per violència masclista

Les comarques gironines tanquen la primera meitat del 2019 passant, per primer cop, de la tercera a la segona posició en volum d'usuàries del telèfon de la Generalitat

04.08.2019 | 09:43

Les comarques de Girona s'han col·locat, per primera vegada, en segon lloc de Catalunya en volum de trucades al telèfon de la Generalitat per a víctimes de violència masclista. El tancament del primer semestre de 2019 mostra l'ascens de les peticions d'ajuda gironines, que ara representen el 7,8% del país (355 trucades); només per darrere del gruix que acumula l'àrea metropolitana de Barcelona, amb el 70,3%. Habitualment, Girona es troba en la tercera posició i Tarragona, en la segona.

Els últims cinc anys, la línia telefònica –gratuïta, anònima, permanent i atesa per professionals– ha rebut 4.001 trucades de municipis gironins, gairebé el 7% de les 57.806 que es van registrar a Catalunya entre 2013 i 2018. En una proporció molt semblant a la que s'està reproduint aquest 2019, el 93,8% de les comunicacions les van fer dones i el 6,2%, homes.

Amb una preeminència també clara, el 94,4% de les situacions de violència que es notifiquen al telèfon es produeixen en l'àmbit de la parella i en una proporció encara més alta, el 96,8%, són de caràcter psicològic; tot i que l'habitual és que convisquin diferents tipus d'agressions, que en un 36,8% dels casos informats a Girona són físiques.

El registre de trucades mostra que la majoria de gironines que marquen el 900 900 120 tenen entre 31 i 50 anys; un 37,9% s'emmarquen en la primera dècada i un 28,9%, en la segona. La tercera franja d'edat més nombrosa va dels 18 als 30 anys, els que tenen el 15,7% de les noies que acudeixen al telèfon contra la violència masclista.

«Violència i no amor»

La coordinadora de l'Institut Català de les Dones (ICD) a Girona, Fina Surina, va fer notar l'augment de persones més joves que utilitzen el servei al llarg dels últims anys, un fet que va atribuir a què «cada cop són més conscients de situacions que són violència i no amor, es nota que tenen més informació»; i va afegir-hi «l'efecte 8M», en referència a l'auge del moviment feminista que els últims vuit de març ha tret milers de dones al carrer. Tot i que «les noies joves tenen molt clares les reivindicacions feministes», Surina va remarcar que cal seguir treballant en la sensibilització i en la formació a l'educació i, també, en el sector del lleure.

Sovint, el servei telefònic que gestiona l'Institut Català de les Dones és la porta d'entrada a la xarxa de recursos públics per ajudar a les víctimes de violència masclista. Fina Surina va explicar que «l'anonimat és un factor clau» perquè les dones hi confiïn i l'utilitzin, i la raó perquè el telèfon continua rebent un elevat volum de trucades. Les xifres corresponents a l'última dècada mostren una tendència a la baixa de les trucades fetes des de les comarques de Girona, passant de les 899 rebudes el 2008 a les 630 de l'any passat, un fenomen que els experts atribueixen al desplegament territorial de serveis específics.

Surina va recordar que «els serveis d'informació i atenció a les dones (SIAD) eren una de les vies per atendre la població en cas de violència masclista» i, quan el 2008 es va aprovar la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ja n'hi havia «perquè alguns ajuntaments i organitzacions s'havien avançat». La coordinadora territorial de l'ICD va explicar que la resta es van posar en marxa a partir d'aquell any, alhora que s'anaven renovant els que ho necessitaven. L'últim es va activar el 2010, «quan –va dir– es va cobrir tot el territori». La responsable de l'Institut a Girona va assenyalar que «gran part de les persones que s'adrecen als SIAD ho fan per recomanació d'altres, perquè són serveis ben valorats».

Ara bé, Fina Surina va incidir en un fet: «les dones que per primera vegada fan una demanda relacionada amb temes de violència utilitzen el telèfon perquè és anònim». Aquesta circumstància, va explicar, respon a la complexitat del problema, ja que habitualment «fa moltíssims anys que estan en una situació de violència que no és fàcil de reconèixer per elles perquè, quan és en l'àmbit de parella, moltes vegades pensen que allò que els passa és perquè ell els estima molt». En aquest context, Surina va posar de manifest que moltes afectades opten per recórrer primer al telèfon d'atenció on «si no vols, no has de dir ni el teu nom, ni si ets gran o jove, ni quina és la teva situació al país»; «en canvi –va contrastar– els SIAD són presencials».

Un cop s'ha fet el primer pas, els professionals que hi ha darrere el telèfon deriven les interessades als serveis més adients per a cada cas. Però, si una dona opta per dirigir-se directament a una comissaria dels Mossos d'Esquadra, Fina Surina va insistir que ho faci acompanyada d'una entitat de dones –que «a Girona fan bona feina», va especificar– o d'un advocat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook