Moltes vegades quan sentim a parlar de la protecció dels Parcs Naturals ens venen al cap imatges d'espais a l'aire lliure, però, què passa a sota l'aigua? El fons marí disposa d'una biodiversitat immensa que hem de cuidar i que, en algunes ocasions, potser passa més desapercebuda.

Aquest podria ser el cas dels megaiots i el seu impacte. Segons la legislació espanyola, es tracta d'embarcacions d'esbarjo de més de 24 metres d'eslora. En general, són vaixells de luxe, privats i de grans dimensions i que poden transportar més de 12 persones -sense tenir en compte la tripulació. A Eivissa, per exemple -on és més habitual veure'ls que a la costa gironina- s'ha detectat la presència d'uns dels megaiots més grans del món amb eslores d'entre 130 i 160 metres. De fet, el Govern de les Illes Balears va aprovar l'any passat un decret pioner per regular la conservació dels prats de posidònia amb afectacions a aquests vaixells de luxe.

Entre altres aspectes, la legislació vigent balear estableix multes i mitjans de control per a les embarcacions recreatives que fondegen en zones on hi ha presència de posidònia. «Segons l'actual legislació ningú pot destruir la posidònia, però s'ha de regular més seriosament perquè això es pugui controlar de la mateixa manera que es fa a les illes Balears», apunta el biòleg marí de la Universitat de Girona (UdG) Josep Lloret.

Amb l'eclosió del turisme de luxe, a la costa gironina la presència de megaiots fondejats a poca distància de platges i cales va a l'alça (a Espanya, la venda de iots de luxe va crescut un 3,3% el 2018, segons dades de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques). De fet, aquesta setmana, passejant per la zona de cala Montjoi de Roses -dins el Parc Natural del Cap de Creus- s'hi podia veure un megaiot que ha estat fondejat tres dies. En aquest cas, tenen espais habilitats com el polígon de fondeig a prop de la badia de Santa Margarida, en el mateix municipi, que és competència de Capitania Marítima que depèn del Ministeri de Foment, explica el regidor de Medi Ambient, Francesc Giner. «A Roses n'arriben un o dos al llarg de l'any»; no obstant això, «aquests iots privats se'n van a prop de les cales i fan el que volen», lamenta Giner.

Impacte al medi marí

El problema, explica el biòleg Josep Lloret, és que les embarcacions de grans dimensions s'apropen a les cales o a platges i poden arribar a causar danys importants al fons marí si no fondegen en els llocs específics o habilitats. A més, els megaiots no poden utilitzar les boies habilitades per a la resta d'embarcacions més petites perquè les trencarien a causa de les seves dimensions. «Les àncores i les cadenes són molt grans per aguantar els vaixells i depèn d'on fondegin destrossen la posidònia», apunta Lloret. «El millor seria que es prohibís que poguessin entrar en els Parcs Naturals». La posidònia és una planta que es troba en el fons marí i que té diverses funcions com fer de refugi i aliment per a peixos o netejar l'aigua.