Localitzat un niu amb tres polls d'àliga cuabarrada a Catalunya, el primer en deu anys. La descoberta l'ha fet l'equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), en col·laboració amb el Grup de suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals. S'ha detectat al Parc Natural del Cap de Creus gràcies a l'anellament fet a l'espècie. Es tracta d’una troballa "excepcional", atès que només s’havien detectat nius amb tres polls en cinc ocasions a tot Catalunya, fa més de 10 anys. Des del 2005, la reproducció d’aquesta espècie amenaçada ha anat a la baixa i actualment la mitjana anual es troba per sota d’un poll per parella.
Les postes triples i la cria de tres polls en l’àliga cuabarrada són força rares a Catalunya on les àligues usualment ponen dos ous o a vegades només un. Els factors que incideixen en postes elevades són desconeguts però podrien estar relacionats amb una abundància important d’aliment al medi, amb el "descans reproductor" d'algunes temporades o les característiques individuals dels exemplars. En el cas de la nutrició, se sap que l'abundància d'aliment al medi abans de la posta permet a la femella aconseguir una condició corporal bona, fer una posta elevada i viable i posteriorment criar els tres polls amb èxit.
El niu localitzat ara pertany a una parella d’àliga cuabarrada present en aquesta àrea fa pocs anys. De fet, el 2014 va criar per primer cop, i també el 2015, però feia tres anys que no es reproduïa. Els polls ja han agafat el pes suficient per a emprendre el vol.
Un equip de referència en l'estudi i conservació
L’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada i en l’aportació de solucions per millorar-ne la conservació. Aquesta espècie, coneguda també com a àliga de Bonelli, en homenatge a l’ornitòleg Franco Andrea Bonelli —que la va documentar per primer cop el 1819—, està considerada una espècie en perill al continent europeu.
La Generalitat n'està fent el seguiment de la població d’aquesta espècie, que va patir una gran davallada durant els anys vuitanta i noranta, quan va arribar a uns mínims històrics. En els darrers anys, però, la població s'ha estabilitzat i s'observa la colonització d'alguns territoris. En l'actualitat, prop del 80% de les poblacions europees d’àliga perdiguera es troben a la península Ibèrica.
A Catalunya, de les 85 parelles estimades el 1980 es va passar a només 65 censades l’any 2000. Des de llavors, però, la població s’ha anat recuperant progressivament, fins a les 77-79 parelles actuals, 6 de les quals es troben a la demarcació de Girona.
La Generalitat treballa per preservar aquesta espècie a Catalunya. Intervé tenint cura de l’entorn on habita i minimitzant les activitats humanes que destorbin l’espècie i posin en perill l’èxit reproductor. També s'han fet actuacions per garantir la presència de les seves preses potencials, com ara millores de l’hàbitat o repoblacions. A més, en col·laboració amb empreses elèctriques s'ha reduït l’impacte d’aquestes infraestructures sobre la mortalitat d'exemplars.
Catalunya és l’únic indret de la península Ibèrica on la població d’àliga cuabarrada s’està recuperant. També s’aprecia aquesta tendència a les Illes Balears, on ha estat reintroduïda. De fet, la femella de la primera parella reproductora a Mallorca havia estat recuperada d’un accident al Priorat i va ser donada quan encara era jove.
