El top manta és un dels principals maldecaps que sobrevola cada estiu l'Ajuntament de Roses. Tots els partits, menys Ciutadans, han governat en l'última dècada i cap ha aconseguit evitar la presència de venedors ambulants. L'estiu passat, el govern del PDeCat i de Gent de Roses va contractar seguretat privada per augmentar la presència policial al passeig marítim, però tampoc va funcionar. Abans, altres consistoris ja ho havien intentat pintant un carril bici i posant parades on els manters normalment estenen la seva mercaderia.

El mateix executiu que va decidir contractar agents privats, aquest any ha preferit no tornar-ho a fer. L'alcaldessa Montse Mindan (PDeCat) lamenta que la iniciativa «no va donar els resultats esperats» i el nou regidor de Seguretat, Joan Plana (ERC), ho justifica remarcant que l'actuació de la seguretat privada «està molt limitada per falta de competències». «Parlaven amb els manters i se n'anaven. No va servir de res», critica una dependenta d'una botiga que està davant de la platja. Enguany, però, s'ha optat per reforçar el nombre de policies locals de paisà i, de moment, els mateixos manters ratifiquen que és una fórmula eficient: «Aquest estiu ja ens han tret diverses vegades el que venem, ens ho prenen tot i ens deixen sense res», es queixa Serigne Falilou, que és el president de l'Associació Ayuda África i que actua de portaveu dels manters rosincs.

Plana protesta que la solució al top manta s'escapa de les competències de l'Ajuntament i que «és un problema global que s'ha d'abordar sobretot des del vessant social». L'alcaldessa opina el mateix i afegeix «que s'hauria d'endurir el codi penal, almenys pel que fa a reincidents».

Quatre acords

Com a mal menor, l'executiu ja s'ha reunit amb Falilou i han arribat a quatre acords: els manters evitaran enfrontaments amb la policia, mantindran el passeig marítim i la platja neta, no ocuparan el carril bici i evitaran que augmenti el nombre de venedors ambulants.

A principis d'estiu, abans que es reunissin Falilou, el regidor de Seguretat, l'alcaldessa i un membre del cos policial rosinc, s'havien produït dos lleus enfrontaments entre agents i manters, segons informa el mateix Plana. Després de l'acord, no s'ha repetit cap situació similar i s'ha aconseguit que els manters no ocupin el carril bici o embrutin la platja, com havia ocorregut en anys anteriors.

Falilou, però, no està gaire satisfet amb el pacte. Titlla l'Ajuntament de «poc humanitari» i l'acusa de no tenir en compte la situació dels seus companys. Explica que va proposar a la reunió un mercat com el de Sant Pere Pescador o Empuriabrava. «Nosaltres volem tenir la nostra parada i pagar impostos com tothom», diu enfadat el líder del top manta de Roses. El regidor de Seguretat, però, assegura que aquesta via no arreglaria res, ja que «les parades entrarien a concurs públic i molts venedors ambulants no tenen papers, i tampoc es té la garantia que amb el mercat deixés d'haver-hi manters».

La situació dels manters

«La majoria tenen papers i venen a fer de manters per treure's uns ingressos extres», protesta una botiguera de la platja, que contradiu la versió d'en Falilou. El que s'ha erigit com a portaveu del top manta rosinc assegura que la majoria dels seus companys «té papers, però que no es poden dedicar a cap altra cosa perquè no hi ha gaires empreses que ens vulguin».

Molts d'ells en prou feines parlen espanyol, no tenen vehicle ni el mínim per viure. I els costa molt trobar habitatge, ja que «pel fet de ser negres i manters» no els volen llogar res. Falilou també explica que s'estan sis mesos a Roses i sis mesos a Andalusia, on fan de jornalers en unes condicions de treball pèssimes.

A més, la majoria ha d'enviar diners a la seva família al país d'origen. Com en Hasan, que va arribar en pastera a Tenerife des de Nigèria amb 46 immigrants més, quatre dels quals, en arribar a l'illa canària, ja estaven morts.

Fa cinc anys que està aquí i té 53 anys. «Si hagués venut aquestes sabates, me n'hauria anat ben de pressa a comprar menjar», diu en francès en Hasan, després que un turista finalment hagi decidit no comprar-les.