La història del Rif és una història de lluita i resistència. El Rif és una zona muntanyosa del nord d'Àfrica, situada dins de les fronteres del Marroc, on tenen una història i llengua pròpies que la diferencia de la resta del territori. Als anys 20 del segle passat, durant la Guerra del Rif, va ser autoproclamada República independent, fins que una intervenció militar francoespanyola la dissolgué. Des de llavors nombroses persones continuen la lluita i la resistència des de l'activisme, alguns d'ells s'han hagut d'exiliar i segueixen la lluita fora de les fronteres de la seva terra.
És el cas de nombroses persones rifenyes que viuen a Europa i, fartes de la situació de desemparament del govern marroquí i les institucions europees, decideixen unir-se i agrupar forces. «Hi ha molta comunitat rifenya a Europa, però no està organitzada, ni hi ha res que la coordini, la idea és fer una feina conjunta de les diferents associacions i crear un referent fora del Rif», explica Houssaine Metouassi, membre del Casal Rifeny de Figueres.
Primer Congrés Mundial
Així neix el Primer Congrés Mundial Rifeny, amb seu a Figueres, que es va celebrar el passat cap de setmana. El Casal Rifeny de Figueres, per la important comunitat rifenya de la ciutat, va oferir-se com acollidor de la trobada. La intenció és repetir anualment a diferents ciutats, «per establir sinergies i compartir experiències», comenta un rifeny participant en el Congrés vingut des de Sant Feliu de Guíxols.
La trobada internacional va començar divendres a La Cate amb la recepció d'uns cinquanta rifenys provinents de diferents punts d'Europa per constituir el Congrés. L'endemà es va dur a terme una conferència política a càrrec de Natàlia Sànchez, diputada de la CUP al Parlament; Joan Plana, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Roses; Karim Baraka, intel·lectual i filòsof rifeny provinent d'Alemanya; des de França, Mohamed Dabouz, president de l'Associació Izmulen pour les droits At Mzab, i Yella Houha, activista amazic de Shawiya; Chekebkeb Hammou, cunyat de Kamal Dine Fakhar, activista amazic mort fa unes setmanes a la presó en vaga de fam; i, des de Bèlgica, Musa Dunat, portaveu de The National Assembly of Rif (NAR). Una cinquantena de persones van assistir a l'acte, que va comptar també amb diferents actuacions musicals rifenyes i una obra de teatre a càrrec de Tarik Izm sobre les tortures dels presos polítics rifenys. La jornada va concloure amb un homenatge a l'escriptor Chacha, mort el 2016.
Des de l'organització, asseguren que l'alcaldessa Agnès Lladó també estava convidada, però que no van rebre confirmació.
Dues lluites paral·leles
Durant l'acte es va manifestar la similitud de lluites entre el poble rifeny i el català. Sànchez s'hi va solidaritzar com la «lluita per uns drets com exercici de sobirania» a més de voler denunciar la repressió i la condemna als activistes per part de l'estat del Marroc i va reivindicar la llibertat de tots els presos polítics rifenys. La diputada va reflexionar sobre la tradició de «mirar cap a Europa quan hauríem de mirar cap al sud, la riera del Mediterrani, amb la qual tenim més en comú».
El Congrés va finalitzar diumenge amb una manifestació a Barcelona que, segons l'organització, va reunir tres mil persones.
