Com ja va avançar l'alcaldessa Agnès Lladó en una entrevista en aquest Setmanari, l'ordenança de terrasses es veurà paralitzada fins a finals d'any i començarà a aplicar-se al 2020. El ple extraordinari celebrat divendres ho va aprovar per unanimitat.

L'ordenança de terrasses es va aprovar el passat desembre amb els vots favorables del PDeCAT, ERC, els exregidors d'Unió, Cs i PP (PSC, CUP i CExF es van abstenir) i estava prevista que s'apliqués a partir del 21 de juliol, passat el termini de sis mesos per adaptar-se a la nova regulació. El govern considera que, tot i ser «una bona ordenança», no és el moment d'aplicar-la «per evitar provocar un desgavell» en plena temporada turística. Tots els membres del plenari van votar a favor de la proposta. El portaveu de Ciutadans en la sessió, Toni Pèrez [Héctor Amelló va excusar la seva presència per un acte com a Diputat], plantejà fer-ne una de nova perquè creu que «no agrada a ningú».

Enllumenat públic

Un dels punts més polèmics d'aquest plenari va ser el dedicat a debatre la modificació de crèdit [transferència que es fa per canviar -o afegir- diners pressupostats inicialment] per desviar 190.170 euros, pressupostats per l'enllumenat públic. L'objectiu és poder pagar, amb 119.475 euros, les retribucions i seguretat social dels nous càrrecs del govern i amb 70.695, les prejubilacions del personal de l'administració.

El concurs d'enllumenat públic va sortir a licitació el passat juny per 2,3 milions d'euros. L'anterior govern va pressupostar per enguany 361.804,75 euros per a despeses. Ara el govern pren la decisió de desestimar el concurs, amb recomanacions tècniques, «perquè els imports estaven equivocats i tres dies abans de finalitzar el termini [1 de juliol] vam decidir tirar-lo enrere no fos que es presentés algú i l'haguéssim d'indemnitzar», va explicar el vicealcalde Pere Casellas.

El portaveu de Junts per Figueres, Jordi Masquef, va criticar durament aquesta mesura perquè considera que «no és ètica ni pròpia d'un govern que s'autoanomena progressista i d'esquerres». Per l'exalcalde, aquests diners es «podrien haver destinat a altres necessitats de la ciutat». Referint-se novament a la modificació dels sous i dels càrrecs del govern, Masquef lamenta que «volen destinar diners només a afavorir els regidors i càrrecs eventuals i no a la ciutadania». A Cs els «sap greu» que el primer que facin sigui modificar partides «per pagar-vos a vostès», va carregar Pérez contra el govern.

Junta de Govern Local

Dels tres plens extraordinaris que hi ha hagut en una setmana, el darrer va tenir lloc dilluns 15 de juliol. Es debatia delegar competències a la Junta de Govern Local i modificar la relació de llocs de treballs dels càrrecs eventuals. D'aquests, s'incorporen el periodista Jordi Arranz, com a Cap de Gabinet i Eduard Custey (càrrec de confiança amb Santi Vila i a la primera part del mandat de Marta Felip), com a Secretari de Govern.

Amb la negativa de l'oposició, es van traspassar 15 competències del ple a la Junta de Govern Local. Una mesura que treu del debat públic algunes decisions importants, ja que són sessions a porta tancada. Segons el govern, es pretén agilitzar el desenvolupament dels plens. Entre elles hi ha algunes d'urbanisme com la declaració d'obres d'utilitat pública; l'acceptació de terrenys o la protecció de la legalitat; i altres com la compatibilitat de càrrecs; preus públics o expropiacions. Algunes d'aquestes mesures van tornar al ple al 2016 per una condició al govern de llavors del grup de Compromís per Figueres.

Per part de JxF, va ser el regidor Carles Arbolí qui va dirigir-se al govern. En aquesta ocasió, JxF va deixar de qüestionar tant les xifres, com havien fet fins ara i centrant-se en un debat polític «de profunditat perquè sempre han estat en contra de la creació de càrrecs de confiança i dedicacions exclusives». Concretament, ataquen els grups de Guanyem i Canviem, pels seus programes electorals, «ens sorprèn que no tinguin res a dir». Per aquesta decisió, el portaveu de Cs, Héctor Amelló, qualifica al govern d'«incoherents i inconsistents».

L'alcaldessa, Agnès Lladó, creu que aquest argumentari és «demagògia». Explica que l'actual govern «treballa com a equip, no com a partits» i, per tant, «el que diu qualsevol membre del govern reflecteix aquest govern».