Per a Maria Corbairan, mestra jubilada i alcaldessa, el més important són els valors, el respecte, el treball en equip i el bé comú.

Vostè ha sigut mestra molts anys a Barcelona.

Sí, però tota la meva família és de Vila-sacra, sempre hi he estat empadronada i venia cada quinze dies. El darrer any, abans de jubilar-me, vaig treballar de mestra a Roses.

Des del 1992, Maria Carme Barceló n'era l'alcaldessa. Com va rebre la proposta de ser la cap de llista del partit?

Ella se n'anava i em va demanar si els podia ajudar perquè no tenien cap de llista. M'ho vaig pensar molt i vaig valorar moltes coses. Sempre m'he interessat pel que passava al poble, sabia que la Maria Carme és una gran gestora i el fet que m'ho demanés va ser una satisfacció. Al principi pensava «no em vull embolicar», més quan veia gent jove a l'equip, i els deia que eren ells qui haurien de liderar-ho.

Què la porta a acceptar-ho?

Quan et jubiles estàs molt content, però després t'adones que no participes gaire i et preguntes «mai més faré res per a la gent?». A l'escola treballes per a tota la comunitat. Per això, per a mi, és molt important la participació, si no participem, no existim!

Què hi va dir la família quan va decidir participar en la llista?

A la meva mare no li va fer gaire gràcia, però el meu pare n'està molt content. La meva parella més aviat em va animar. Ell sap que jo era una persona molt activa a Barcelona, i estar aquí, jubilada, era un canvi molt gran.

Com va viure el dia de les eleccions?

Estava molt tranquil·la. Vam fer una campanya austera però on tots ens hi vam esforçar i implicar molt fins a la presentació del programa. Llavors era decisió del poble. De fet, amb l'altre grup teníem molts punts en comú perquè tots volem el millor per al poble. L'única diferència és que uns posen èmfasi en un aspecte i altres en un altre.

Era sabut que, amb l'anterior alcaldessa, la relació amb l'oposició era tensa.

Segons sembla, sí. Però qualificar la relació amb l'oposició ara és una mica prematur. De tota manera, les primeres passes han sigut encaminades a treballar conjuntament,deixant de banda actuacions anteriors.Per ara hem aprovat el cartipàs i hem creat una comissió d'informació i participació conjunta on estem tots set regidors. Aquí debatrem temes del dia a dia, aportarem propostes amb una actitud positiva i col·laboradora, sens subte.

Com veia la gestió de l'Ajuntament?

Quan no coneixes una cosa, tampoc et fas massa la idea de com serà. Però déu-n'hi-do el que es mou en un poble de vuit-cents habitants.

Què és el més important per al seu equip de govern?

Per a nosaltres, la prioritat és vetllar pel benestar de les persones. Sobretot has d'incidir en els més vulnerables: la gent gran i els nens, i si som conscients que hi ha algú de Vila-sacra amb deficiències per cobrir les necessitats bàsiques, sens dubte, se l'ajudarà. No podem permetre que cap infant pateixi. Alhora, volem ser pròxims al ciutadà. Per exemple, el despatx d'alcaldia l'hem posat al primer pis, per tal que sigui més accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Hem de tenir en compte que la política municipal és la més pròxima a les persones, i ha d'escoltar i tenir empatia amb la gent. A vegades, la qualitat de vida d'un veí depèn d'una petita cosa i s'ha de tenir en compte. I d'altra banda, el que vol el ciutadà és que allò que ha de funcionar funcioni, que el carrer estigui net o que hi hagi seguretat ciutadana.

Hi ha inseguretat?

No com pot haver-hi en una gran ciutat. Però estem preparant la instal·lació de càmeres als principals accessos. El que sí que ens preocupa més és el tema del trànsit. No pot ser que, en carrers estrets, els vehicles passin amb excés de velocitat. Volem fer un pla de pacificació.

Què n'opina del tema del pont del Manol?

És fantàstic! És nostre!

Però no porta a enlloc. I diuen que provoca inundacions.

Una de les coses que plantegem és fer un carril bici fins a la zona comercial. I la culpa de les inundacions no és del pont, és de la neteja de les lleres, i no només per la vegetació, caldria més civisme.

No hi ha civisme?

Sí que n'hi ha, tot i que hi ha temes que no gaire i s'han de treballar. A Vila-sacra, hi ha un problema d'arrel, no hi ha escola. Des de les escoles es pot treballar amb els nens i aquests promouen unes actuacions més cíviques a casa.

Es plantejaria recuperar-la?

No. No pots organitzar i desorganitzar les famílies. L'avantatge, ara, és que els nens surten junts i van al poble del costat. Allà tenen tots els especialistes de matèries, creen hàbits socials amb altres nens i nenes, mengen, juguen...

Com veu Vila-sacra d'aquí a quatre anys?

S'ha fet molta feina, ha crescut molt i amb molt d'ordre. Si mirem fotografies aèries, veurem que el creixement ha mantingut l'estructura del poble. El que hem de fer és mantenir, conservar i millorar les infraestructures que ja tenim. La zona industrial és un punt a treballar, pensant en el progrés del poble. Però hi ha una part que em preocupa més i és la cohesió social, potser és perquè soc mestra. Pràcticament no ens coneixem entre nosaltres, hi ha molta gent nova i gent que treballa tot el dia fora. Manca el sentiment de pertinença i aquest es crea mitjançant l'espai d'oci i social. És un dels objectius fonamentals: la participació a les festes per crear teixit social que garanteixi el gaudi conjunt. Hem d'evitar viure d'esquenes entre nosaltres.