«Necessitem uns horaris escolars que es corresponguin amb la nostra societat»

La Fundació Bofill és reconeguda per l'impuls i la recerca en l'educació. Com neix la idea d'un projecte que replanteja els horaris educatius?

Ve d'un procés molt llarg de reflexió que ja fa uns quants anys que portem a terme. El 2012, quan va començar la prova pilot dels nous horaris de secundària, vam fer una primera anàlisi d'evidències sobre aquest tipus de jornada. Això ens va dur a reflexionar sobre les tendències dels horaris a escala mundial. Des d'aleshores, hem anat treballant en diferents projectes que ens ha portat a dir que el problema en aquest moment és tan greu que potser una aportació valenta pot ajudar a sortir del conflicte i aportar un debat més positiu.

Fa uns anys, es van canviar els horaris de la secundària. La normativa actual què diu sobre els horaris de la primària?

La normativa catalana diu que la jornada escolar ha de ser partida amb dues hores i mitja de pausa. En el cas de la secundària, es va donar una oportunitat perquè els centres presentessin projectes singulars i en aquests projectes hi havia la idea de fer jornades intensives matinals sense pausa per dinar. L'aprovació d'aquesta proposta s'havia d'anar presentant cada any perquè el departament avalués si se li donava continuïtat o no en funció de si s'havien aconseguit els objectius que cada centre s'havia marcat.

Quants centres educatius advoquen en aquests moments per la jornada intensiva matinal?

En aquest moment, el 90% de centres públics a Catalunya fan aquest tipus de jornada. En aquest darrer curs, pràcticament tots s'han renovat, per tant, es tracta d'una renovació periòdica i no d'un canvi de normativa. En realitat, el que hi ha són projectes singulars, però la singularitat és d'un 90% del total de centres. En el cas de la primària, hi ha una experiència pilot d'una trentena de centres que es troba en el seu tercer any i que proposa la jornada contínua matinal. La Generalitat, en veure que no tenia proves suficients per revertir-ho, ha decidit donar un any més de pròrroga amb noves exigències i condicionants.

No creu que una pausa de dues hores i mitja és molt llarga? Què proposa el projecte Educació a l'hora

El model actual es correspon amb un tipus de societat desfasat, en el qual les dones s'estaven a casa o treballaven mitja jornada i per tant els migdies era un moment familiar. Ara estem anant a una classe de societat diferent i per tant això exigeix una mena d'horaris que responguin als interessos de l'infant, seguidament responguin als interessos pedagògics, però que també corresponguin al tipus de societat que som.

Les activitats extraescolars estarien becades o les haurien de pagar les famílies?

Hi ha una part, que són les pròpiament extraescolars, que s'haurien de pagar per les famílies perquè, de moment, no hi ha pressupost públic per subvencionar-les, però sí que haurien d'estar becades o tarifades perquè tothom tingui igualtat d'oportunitats en l'accés. Això requereix un acord amb els ajuntaments i un acord amb un finançament suficient de la Generalitat. De tota manera, avui en dia, molts ajuntaments estan oferint moltes activitats i es tractaria de reorientar-les per poder proveir en criteris d'igualtat d'oportunitats i equitat.

Es preveu la idea que els nens es desplacin d'una escola a l'altra en funció de l'extraescolar?

Sí, de fet en la nostra proposta, no necessàriament tot s'ha de fer dintre del centre escolar, de fet a vegades és millor que es faci fora i poder sortir de l'escola, especialment en centres de gran complexitat. Les activitats extraescolars es podrien fer tant en altres centres, per forjar relacions entre els alumnes, com en altres equipaments de l'Ajuntament.

Com s'acompanyaria els nens en cas que es fessin les activitats fora? Queda això estudiat en la proposta?

Sí, en el sentit que nosaltres hem distribuït quina hauria de ser la dedicació global entre docència, atenció a la família, formació i acompanyament. Aquesta distribució acompanya el respecte per la preferència d'alguns docents per tenir horari compactat. L'altra cosa que preveu és l'increment de flexibilitat horària per als docents: el seu horari laboral no ha de ser el mateix per a tots i, per tant, així es podria cobrir un ventall més ampli d'horaris i activitats juntament amb la inclusió d'altres professionals. Per tant, l'acompanyament dels alumnes a altres centres o equipaments no suposaria un increment d'hores de treball per als docents, sinó que el podrien fer altres professionals. Nosaltres advoquem per la interseccionalitat.

En la intervenció s'ha parlat de nens que provenen de situacions molt diferents i que es veuen perjudicats pels horaris actuals. Com es preveu el tractament d'aquestes situacions dintre de la proposta?

Evidentment, la feina d'un docent no la pot substituir ningú, però són necessàries també altres mirades d'altres sectors. En les escoles, hi ha nens d'espectres molt diferents i són situacions que s'han de tractar de forma interjeccional. Veiem en el treball interdisciplinari un creixement professional de valor i molt positiu per a aquests alumnes.

Arran de la seva conferència recent a Figueres, entenc que el sistema educatiu actual és un sistema desfasat i que s'han de començar a estudiar noves pedagogies. Què proposa el projecte de la Fundació Bofill?

Optem per les pedagogies i els aprenentatges vius, sobretot perquè tenim uns indicadors molt preocupants de fracàs escolar i abandonament educatiu prematur. Això ens ve a dir que hi ha molta desvinculació del món educatiu per part d'un gruix important de joves i nens. O bé aconseguim vincular-los a través d'alguna activitat o proposta educativa perquè tornin a tenir il·lusió per anar al centre i aprofitem aquesta il·lusió perquè obtinguin uns aprenentatges més formals, o és una generació perduda en molts sentits i això socialment no ens ho podem permetre. No ens podem permetre una societat on un vint per cent d'alumnes no es graduen de la secundària.