Acollir nens a casa per tenir-ne cura és una feina que s'ha fet des de temps immemorial. Però, en l'actualitat, aquesta tasca s'ha anat modernitzant i sofisticant fins a arribar a la professió de mare de dia. Per a la Raquel Pastor, coordinadora de l'Associació Llars de Criança, ser mare de dia és una professió que consisteix a habilitar la casa per acollir-hi nens d'entre 0 i 6 anys i tenir-ne cura al mateix temps que es treballa el desenvolupament emocional d'aquests infants i l'aprenentatge corresponent a la seva edat.

Associació Llars de criança va néixer l'any 2013 amb la voluntat de regular el sector de les mares de dia mentre la Generalitat estudiava la seva proposta i elaborava un decret llei que tingués en compte el benestar dels infants i la seguretat laboral dels professionals del sector. Raquel Pastor ens diu que mentre que no es regulin de forma oficial els serveis de criança a la llar, des de l'associació han establert «uns requisits per poder controlar la qualitat del servei que s'ofereix». Per això, les persones que es vulguin associar a Llars de criança i començar el seu propi projecte és necessari que tinguin una titulació o estiguin cursant estudis relacionats amb l'educació dels infants (magisteri, pedagogia o tècnic d'educació infantil). La formació contínua també és un dels requisits que es consideren indispensables per poder oferir un servei complet i actualitzat.

En la criança a la llar s'opta per les pedagogies alternatives que consideren l'educació viva i la criança natural, per això, es tenen com a referents Rudolf Steigner i la pedagogia Waldorf, Maria Montessori o bé Elionor Goldschmied, per tal d'afavorir la socialització dels nens, l'educació emocional i l'aprenentatge significatiu basat en l'experimentació.

Afectades pel judici a Bassa

L'Associació Mares de Criança, amb una iniciativa pròpia, va fer una proposta de projecte a la Generalitat per obrir el procés de decret llei. Amb l'arribada de la Dolors Bassa a la Conselleria de Treball, Afers Socials i Família, es va tornar a fer una reunió amb l'associació i va haver-hi un interès especial per tirar endavant el decret per poder exercir l'activitat professional de forma reconeguda legalment i socialment. L'ingrés de Dolors Bassa a presó ha deixat el projecte de decret paralitzat.

Des de l'associació, a més de la tasca d'autoregulació, s'han anat teixint, a poc a poc, xarxes territorials de llars de criança i, actualment, en podem trobar quasi a totes les províncies de Catalunya. A Girona, i concretament a l'Empordà, hi ha Estels, de Txell Verdaguer i Eloi Roca. Aquesta parella provinent d'Osona i que s'han establert al petit poble de Vilopriu, s'han format amb consciència i implicació en aquesta tasca. L'altra llar de criança començarà a oferir els serveis a Figueres amb l'inici del nou curs escolar.

Una de les qüestions claus per a l'associació és que les seves professionals estiguin ben preparades. Al llarg de l'any, organitzen tallers formatius i cursos que ajuden a les mares i als pares de dia a donar resposta a les inquietuds que sorgeixen un cop iniciat aquest camí.

L'organització d'aquests cursos segurament seria més fàcil si des de la Generalitat s'haguessin concretat els requisits que s'han de complir dins del sector. «La nostra finalitat és que les criatures estiguin bé i nosaltres segures», diu la coordinadora de l'associació, però el buit legislatiu actual genera una inseguretat tant per a les professionals com per a les famílies.

Des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies justifiquen la demora amb els canvis abruptes que ha viscut la Generalitat durant els darrers dos anys.

Per l'altre costat, des de l'Associació Catalana de Llars d'Infants, assenyalen «mancances importants en els projectes de les llars de criança que atempten contra la seguretat dels infants», com per exemple, «que només hi hagi una persona al càrrec dels nens». Marta Camí, directora d'una llar d'infants i membre de la junta directiva de l'Associació Catalana de Llars d'Infants, creu que «els projectes, tot i estar pedagògicament ben preparats, no vetllen al cent per cent per la seguretat dels infants ni presenten unes infraestructures correctes».