El Servei Català de Trànsit (SCT) reclama canvis en la legislació espanyola que regula els vehicles sense conductor perquè la considera "molt restrictiva". En concret reclama poder començar a oferir alguns serveis sense conductor com els de transport públic i de mercaderies, així com la conducció per autopista, segons ha indicat el coordinador de Mobilitat i Seguretat Viària del SCT, Oscar Llatje, en una entrevista a l'ACN. Ha afegit que l'autopista hauria de ser "el gran laboratori" on comencin a circular "cotxes capaços d'actuar sense conductor o amb la mínima intervenció del conductor" per la seva "configuració i nivell de seguretat" . Llatje ha indicat que "aquests vehicles són molt més segurs que els anteriors" i que, per tant, l'objectiu últim de les reformes que reclamen és millorar la seguretat viària.

El Govern impulsa des de fa més d'un any el Catalonia Living Lab, un "paraigües" amb la indústria i els agents del sector per facilitar el desenvolupament, testeig i validació de la tecnologia del vehicle autònom i connectat. Cadascun dels participants hi té els seus interessos. Trànsit hi participa per millorar la seguretat a les carreteres, Indústria per captar marques estrangeres i tots per impulsar una normativa "més avançada" de l'actual per tal de poder "desenvolupar una indústria una mica més puntera", ha apuntat Llatje.

S'han rebut diverses propostes per començar la implantació del vehicle autònom, algunes per l'experimentació de vehicles privats, altres relacionades amb el transport públic i una amb el transport de mercaderies. Però "ara mateix la legislació espanyola no permet experimentar sense conductor i en un vehicle totalment autònom", motiu pel qual Llatje considera que cal ser "menys restrictius" com fan "altres països més avançats".

Dels cinc nivells de vehicle autònom només es permet el 2, que estableix que el conductor ha de ser necessari en tot moment, però molts dels nous turismes ja podrien oferir el nivell 3 o superior, on en determinades situacions el vehicle funciona de forma autònoma sense requerir que el conductor estigui alerta.

Un canvi que genera "el propi mercat"

Des del SCT no es treballa amb cap calendari definit, s'està a l'expectativa, perquè es desconeix la velocitat amb què avançarà el sector. "És un canvi que no ve dirigit des de dalt, sinó que genera el propi mercat i la demanda de la gent", ha exposat Llatje. En qualsevol cas, els dubtes es comencen a plantejar. En no haver-hi conductor al vehicle, qui pagarà les multes? Llatje ha dit que la multa sempre l'ha de pagar "el responsable del delicte, la infracció o equivocació" i que en els vehicles autònoms aquest serà l'empresa fabricant o la mantenidora, i "tot apunta que serà la mateixa", ha indicat.

Els estudis els estan fent els centres d'investigació i les universitats. Per exemple, recentment s'han difós els resultats d'alguns estudis a partir d'enquestes sobre a qui hauria d'evitar atropellar prioritàriament un vehicle autònom en cas de no tenir elecció d'atropellar algú. Llatje considera que "més enllà dels dilemes ètics, està molt bé que la societat vagi assumint que també hi hauran problemes amb la nova tecnologia", però apunta que es porten "a l'extrem" i que "en la realitat no tindran tant de pes com pugui semblar". Ha apuntat que "la màquina és tant ràpida funcionant i té tant bona informació que potser el dilema no s'hi pugui plantejar mai".

Entre les marques hi ha "diverses velocitats" d'adaptació a la tecnologia vehicles autònoms. Llatje ha explicat que per una banda hi ha les marques constructures de cotxes que es dediquen al transport de passatgers i mercaderies, que "hi creuen i ho tenen molt clar", i per l'altra "els que no hi creuen tant", que és un sector "una mica conservador i reaccionari, que ha viscut del negoci". Aquests "es mantenen cautelosos perquè saben que al final potser han d'acabar pagant ells", ha reblat.