Josep Algans (1966), fotògraf i historiador de l'art, és un dels comissaris de l'exposició El país dels cuiners, amb Manel Gràvalos i Francesc Guillamet.

- Què s'explica, a l'exposició El País dels cuiners?

- Amb el relat que fem a l'exposició del Museu de l'Empordà, parlem de conceptes com ara gastronomia, cuiners, establiments, paisatge, història o sinergies entre locals. En definitiva, volíem parlar de tot allò que es genera entorn d'una taula. Des del primer moment, vam ser conscients que es tractava d'un tema tan transversal que calia definir-lo bé. En aquest sentit cal destacar la feina dels comissaris Manel Gràvalos, que va establir que l'inici del nostre relat seria als anys 50 i s'estendria fins al tancament d'elBulli; i també la feina feta per en Francesc Guillamet, que ens va ajudar a obrir les portes dels restaurants i ens va aportar el seu bagatge professional en restauració. Ara bé, la feina més gran va ser materialitzar tota la informació que teníem en un projecte concret, per transmetre un saber que és molt difícil de definir.

- Com ho vau fer?

- Dins l'àmbit artístic, vam fer el treball de museïtzar els objectes. Vam agafar una mica l'esperit de Duchamp, nosaltres enteníem que hi ha objectes que passen desapercebuts fins que se'ls dona valor posant-los en un museu. I això mateix és el que vam fer amb el centenar d'arxius, entre fotos, documents, vídeos i objectes, que componen l'exposició. Amb això, hem aconseguit patrimonialitzar els objectes relacionats amb la gastronomia. L'exposició, que és molt dinàmica i visual, es pot visitar al Museu de l'Empordà des del 27 de maig i fins al 15 de setembre.

- Com va ser el procés de creació del projecte?

- Un dia ens vam reunir els tres comissaris, que junts formem Os Bertran, i vam decidir que volíem investigar el tema de la gastronomia altempordanesa. En aquell moment sabíem que hi havia històries latents i protagonistes amb qui havíem de parlar. Després de presentar el projecte al Museu, hem estat uns dos anys treballant-lo. En definir-lo, vam decidir que calia focalitzar-lo en tres eixos diferents: l'exposició, els vídeos i el llibre, que és el complement de l'exposició. Allà s'incorporen onze textos de quinze autors, el relat dels quals intenta copsar des de tots els punts de vista tot el que engloba el món dels cuiners.

- I la jornada va venir més tard?

- Sí. Volíem una jornada per reflexionar sobre idees que formen part del dia a dia a la cuina. Volem perpetuar el «Repensar...» com un debat holístic i transversal i que es repeteixi anualment.