El temps passa per a tothom, un principi bàsic que també s'ha d'aplicar a tot allò que ens envolta. Els edificis, per exemple. A la Casa de la Vila de Figueres, aquest pas del temps es nota especialment en les instal·lacions interiors, poc funcionals i gens adequades per a l'era de les noves tecnologies. I si un espai serveix com a botó de mostra d'aquest fet, aquest és el saló de plens.

El dia 15 de juny, el dissabte del solemne acte d'investidura del nou mandat municipal, la sala més important de la ciutat va posar al descobert totes les seves mancances. Un veterà seguidor de la vida pública figuerenca, Martí Carreras Ginjaume, descendent directe d'il·lustres regidors de la ciutat, posava el dia a la nafra en l'inici de la sessió: «Això sembla una olla de grills sense amo».

Malgrat els esforços de la cap de protocol i del personal del gabinet de l'alcaldia per seure tothom en el lloc que li corresponia, al final el descontrol va ser quasi total. Dins de la sala hi havia, de manera clara i contundent, més gent de la que en realitat hi cabia. Tant va ser així, que fins i tot l'inspector en cap de la Guàrdia Urbana, Josep Maria Riera, vestit de gala, es va veure obligat a desallotjar gent fins al rebedor, des d'on es podia seguir el ple mitjançant una pantalla de televisió. A baix, agents de la Guàrdia Urbana van haver d'impedir que molts ciutadans poguessin accedir a l'acte institucional.

El dirigent veïnal Joan Oliva, assidu assistent als plens municipals, fa anys que denuncia que la sala no compleix les normatives més elementals de seguretat «per a acollir tanta gent en actes especials com aquest». I és que, segurament, el saló no compleix les normatives de seguretat que permetrien acollir tanta gent de cop. El saló ha patit diverses modificacions i millores aquests darrers anys. En temps de l'alcalde Joan Armangué, després de la victòria del 1995, l'habitació es va pintar a fons i s'hi va instal·lar el quadre Des de la plana Figueres mira al mar (1984), de Josep Ministral. Els retrats del Rei i del president Pujol van desaparèixer.

En aquest darrer mandat, es va estrenar el nou sistema d'enregistrament dels plens en vídeo i la votació electrònica. Llàstima que les dues pantalles que detallen el vot dels vint-i-un regidors només siguin visibles des de dues pantalles laterals que només poden veure els mateixos interessats. Ni el públic que no estigui a les primeres files, ni els periodistes que segueixen les sessions des de darrere, poden arribar a veure qui ha votat què, enyorant així l'època de la mà alçada.

Estrenat el 1938

L’actual edifici de l’Ajuntament de Figueres va entrar en servei el 1938 després d’un llarg procés constructiu que va seguir el projecte arquitectònic proposat per Ricard Giralt. En el mateix emplaçament hi havia hagut l’antiga casa de la vila aixecada en el darrer terç del segle XVIII, segons el projecte de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño, autor del castell de Sant Ferran. Entre un edifici i altre hi va haver un creixement important d’espai generat amb l’adquisició de diverses cases veïnes el 1923, segons el cronista Josep Maria Bernils Mach. L’edifici fa anys que ha quedat petit.