24 de juny de 2019
24.06.2019
Garrigàs

Nuri Teixidor: «Caminar m'ha permès tornar a mirar la vida amb esperança»

Promotora de «Quilòmetres per Somriures», Teixidor, amb cinc operacions de cor, caminarà 12 quilòmetres en un repte solidari i de superació personal

24.06.2019 | 09:35
Nuri Teixidor caminarà 12 quilòmetres en un repte solidari

Després de quatre operacions de cor, a finals del 2016, el cos i la ment de Nuri Teixidor, de 37 anys i de Garrigàs, estaven sota mínims. Va ser després d'una visita a la Vall d'Hebron, «quan la meva doctora em va dir que la millor opció seria fer un canvi de vàlvula, però que amb el meu pes no ho faria, que m'havia d'aprimar i seria apta per poder fer la intervenció, que, si no, qualsevol dia em podria passar alguna cosa». Aquella visita va fer un clic al seu cervell, «si no feia quelcom, no veuria créixer els meus nebots, i vaig començar a caminar». Era el moment de consagrar tots els seus esforços vitals a cuidar d'ella mateixa. «Els primers dies no feia ni 200 metres sense cansar-me i no era capaç de fer 5 metres seguits sense parar». Gràcies a la seva constància, durant gairebé dos anys i amb una bona alimentació, va aconseguir perdre més de 20 quilos i es va poder operar.

Ara Nuri Teixidor ja és capaç de caminar entre 5 i 8 quilòmetres i el 23 d'octubre d'enguany el seu objectiu serà fer-ne 12. No vol participar en cap marxa, però vol fer realitat el repte solidari, Quilòmetres per Somriures, i tot el que recapti, a través de Migranodearena.org es destinarà a dues entitats que han marcat la seva vida i la seva recuperació, ACCIC Cor Avant, associació de cardiopaties congènites de Catalunya i Xarop Clow de Girona.

Nuri Teixidor va néixer amb una tetralogia de Fallot, una cardiopatia congènita coneguda com Mal Blau, ja que els infants que la patien se'ls acoloria de color blau grisós determinades parts del cos que no rebien oxigenació sanguínia. La seva infantesa ha estat lligada als hospitals, però no ho recorda d'una forma traumàtica. Als dos anys ja l'havien operat dos cops a cor obert. La tercera operació, als vuit anys, la va tenir tres mesos ingressada a l'hospital. En aquella intervenció, un medicament intravenós va fallar «i em va cremar el tendó i part del bessó de la cama esquerra. Em va tocar adaptar-me a la cama i tornar a aprendre a caminar». Ha estat operada dues vegades de la cama i als 17 anys li van posar alces. «Per entendre l'esforç que significa per mi caminar, la gent s'hauria de posar a les meves sabates». Ho diu somrient i literalment referint-se a les dues botes ortopèdiques que porta i que deuen pesar uns tres quilos en total. Per caminar s'acompanya sempre d'un bastó. «Al principi caminava sempre acompanyada: el primer dia, la meva mare quasi em va obligar a deixar el sofà, ara no podria viure sense fer-ho». «Caminar em va fer mirar la vida amb esperança, em va tornar la vida i la millor manera d'agrair el que ha fet caminar per mi, és no deixar de fer-ho, el meu cos i el meu cor ho necessiten».

Fins fa poc la cirurgia correctiva de la tetralogia de Fallot havia de fer-se a cor obert. Així va ser la quarta intervenció en què l'equip mèdic li va canviar la vàlvula pulmonar per una biològica i a causa del gran nombre d'arrítmies que feia el seu cor, l'any 2008 li va posar un DAI (desfibril·lador), amb el qual s'ha hagut d'acostumar a conviure.
El 2104 va tornar a passar pel quiròfan per la cama i el 23 d'octubre del 2018 li varen fer la cinquena operació de cor «em van poder substituir la vàlvula (que estava molt malmesa) per cateterisme. A les 24 hores ja estava a casa, vaig fer 6 dies de repòs absolut i al cap d'una setmana de la intervenció ja vaig fer 2,2 km i al cap de 15 dies en feia més de 5 km». La Nuri vol celebrar la vida amb aquest repte en el qual l'acompanyarà la seva mare, la seva germana, les seves dues millors amigues i el fotògraf Lluís Carballo que immortalitzarà el moment. El públic podrà seguir el repte en directe a través de les xarxes socials.

A Teixidor, fa tres anys li van donar la incapacitat absoluta i va deixar de treballar com a auxiliar administrativa a l'Ajuntament de Garrigàs perquè el seu cos ja no aguantava. Des de llavors lluita per mantenir l'equilibri emocional i físic en les millors condicions. Amb aquest repte vol agrair a tots els que li han fet costat sense deixar de caminar enfront l'adversitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent