La memòria de l'Albert Sidrach, un jove de divuit anys que va morir ara fa dos any i mig per un càncer infantil, es mantindrà viva per sempre. Els seus familiars han impulsat a Figueres una Associació solidària que porta el seu nom, i que té l'objectiu de recaptar diners pel Sarcoma d'Ewing, el tumor que el va vèncer.
A finals de 2015, un dolor a l'esquena feia dies que preocupava Albert Sidrach i a la família. Després de visitar metges i fisioterapeutes, al CAP li van fer una radiografia. En veure una taca estranya, el van enviar a l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Alguna cosa anava malament, i ell ho sabia. «Teníem hora a Barcelona a la una, però a les onze em va fer aturar a la porta de l'institut. Amb tota la sang freda, va baixar del cotxe i va informar els seus amics que tenia alguna cosa greu», explica la mare, Laura Díaz.
Tres dies després, l'1 de desembre del 2015, tenien el diagnòstic que confirmava que l'Albert patia càncer infantil. En concret, tenia Sarcoma d'Ewing, un tumor situat a sota les costelles. En aquell moment, Sidrach tenia un 70% d'esperança de vida. Hi havia esperança.
Tractament i intervenció
Els professionals els van advertir que el tractament per vèncer el Sarcoma era molt agressiu. Consistia en unes sessions de quimioteràpia, una intervenció per eliminar el tumor, i més quimioteràpia per acabar el tractament amb radioteràpia. Durant un any, ell i la seva família van viure amb la sensació d'estar tancats en una bombolla, focalitzats únicament en vèncer aquesta malaltia.
«Mai va tenir pensaments negatius. Ell sempre deia: 'És clar que no m'agrada que m'hagi tocat aquesta malaltia. Però si li he de donar a algú... a qui li dono? Me la quedo jo i endavant' », explica la mare. La bona energia va marcar tot el procés de la malaltia de l'Albert, que es va deixar encomanar de l'optimisme que desprenien el gran equip de professionals que el tractava a Sant Joan de Déu.
Quan el van intervenir per treure el tumor, van veure que aquest tenia un 93% de necrosi. Les perspectives de millora eren realment bones. Al juny va acabar la radioteràpia, i tot apuntava que la història es clouria amb final feliç. Tot i això, al mes d'agost a l'Albert li va sortir un altre bony a l'esquena. En examinar-li, els metges van detectar que hi havia hagut metàstasi del tumor al tòrax, i que se n'havia creat un de nou a l'esquena.
Quan els van informar que l'Albert estava en fase terminal, va passar al centre de dia. Allà va seguir fent quimioteràpia, però en sessions més fluixes, que servien per pal·liar el dolor que sentia i per guanyar qualitat de vida.
L'Associació Albert Sidrach
A l'Hospital, l'Albert va empatitzar amb la gent malalta del voltant. Sensibilitzat per la causa, es passaven hores parlant amb la seva mare sobre crear alguna cosa per recaptar fons pel càncer infantil.
El dia en què l'Albert hauria fet 21 anys, el 5 de gener de 2019, la Laura Díaz va rebre un regal molt especial. Els cosins i familiars s'havien unit per convertir en realitat l'última voluntat de l'Albert. Així va néixer l'Associació Albert Sidrach, amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació del Sarcoma d'Ewing, i destinant els seus beneficis a l'Hospital Sant Joan de Déu.
La junta de l'Associació està formada per sis nebots i ella, que és la presidenta. A més, hi ha entre 30 i 40 socis. L'Associació ja ha organitzat dues activitats. La primera va ser una parada de flors i llibres a la Rambla de Figueres per Sant Jordi. La segona, una acció a la galeria Lola Ventós on, gràcies a la col·laboració del pintor Joan Comella, es va crear un mural enorme pintat entre tots, i tothom podia comprar-ne una part.
Després d'això, es tenen programades altres activitats de caràcter familiar com un torneig de futbol, una activitat a l'Aquabrava o un sopar solidari a Peralada. De moment, però, el proper pas serà el dia 27 de juny a les vuit del vespre, quan l'Associació es presentarà formalment a La Cate, acompanyats d'una investigadora que explicarà el Sarcoma. «Que tanta gent es mobilitzi en record del meu fill i pel càncer infantil és un goig increïble. No sé què farem ni fins a on arribarem, però ho hem d'intentar. Ens deixarem la pell per intentar erradicar aquesta malaltia», diu la mare, concloent amb un contundent: «Hem de fer saber que l'Albert pot ser qualsevol, i hem d'aconseguir que aquest qualsevol se salvi».
