Forjar aliances, vertebrar el territori, ampliar el pressupost, promoure la mobilitat sostenible, introduir les noves tecnologies o internacionalitzar la marca per donar-la a conèixer a l'estranger són els principals reptes de futur de la xarxa de Vies Verdes de les comarques gironines. Un cop enllestits els diferents trams que falten per arranjar, a finals del 2020 la demarcació comptarà amb una joia a nivell turístic i de mobilitat que unirà, en pocs quilòmetres per recórrer a peu o en bici, la primera línia de mar amb la muntanya. Per això, i tenint en compte que aviat arribaran inversions milionàries per desenvolupar el projecte, el Consorci ha encarregat aquest informe per tenir un estat de la situació i establir les principals línies de treball.
L'estudi encarregat pel Consorci de les Vies Verdes analitza la situació actual de la xarxa i les seves potencialitats per establir les línies estratègiques de treball per al futur. L'anàlisi detecta tres grans àmbits que cal potenciar (eficiència interna, competitivitat i innovació) i fixa fins a nou prioritats, traduïdes com a "grans deures" per aconseguir que les vies verdes es converteixin en l'atractiu turístic i element de vertebració del territori que poden ser.
L'estudi, elaborat per la consultora especialitzada en desenvolupament local Focalizza i vision marketing, assenyala que les vies verdes són una joia del territori en diferents aspectes, i no només en l'esportiu o turístic. Per aquest motiu, al primera de les recomanacions passa per fomentar les aliances tant amb altres administracions públiques com en l'àmbit privat. D'aquesta manera, advoquen per incloure els quilòmetres de vies verdes com a "pilar estratègic" també en l'àmbit social, cultural, educatiu o de salut.
Una altra de les línies aposta per potenciar el pas "de vies verdes a xarxa", en el sentit de convertir-les en un element vertebrador del territori. En aquest aspecte, els autors de l'estudi Oriol Cesana i Ferran Blanch, posen el focus en el fet que la malla de camins ofereix un atractiu poc habitual, que és poder fer en pocs quilòmetres i "amb solució de continuïtat" rutes que van des de primera línia de mar fins als Pirineus i fer-les servir, també, en la connexió entre comarques.
Les vies verdes tenen uns 300.000 usuaris (que no usos perquè alguns les utilitzen més d'un cop al dia). A més, la previsió és que en un termini d'un any i mig o dos anys, la xarxa estigui completada quan s'hagin executat treballs que queden pendents.
El president del Consorci en funcions, Albert Gómez, ha recordat, a més, que properament arribaran diverses línies d'inversió real milionària i ha reivindicat que era el moment ideal per comptar amb un anàlisi que fixi les prioritats a desenvolupar. Un estudi que, de moment, no té cronograma ni pla d'actuacions concret perquè hi ha d'haver canvis a la Diputació de Girona després del 26-M: "Ho deixem al futur govern".
Tot i això, l'estudi també aposta perquè el Consorci tingui més independència (tant políticament com econòmicament), que compti amb un pressupost que permeti un model econòmic propi (en comptes d'anar vinculat anys a anys als números de la corporació) i que tingui més capacitat de gestió.
Això amb l'objectiu, per exemple, de poder crear una marca-paraigua que aplegui totes les actuacions relacionades amb les Vies Verdes i que serveixi per promocionar els recursos a l'estranger i guanyar projecció internacional. Aquesta marca, apunten Cesana i Blanch, serviria per ser més competitius en la projecció de les rutes ciclables (tant vies verdes com Pirinexus)
Integrar les noves tecnologies també és una de les línia prioritàries que detecta l'estudi, sobretot per gestionar, comercialitzar i informar sobre com utilitzar les vies verdes. En aquest sentit, actualment no existeix una app específica, tot i que se n'està desenvolupant una sobre vies verdes accessibles i al web es poden descarregar i planificar les rutes.
