Les persones que encapçalen llistes i han obtingut la majoria dels vots als respectius municipis poden estar tranquil·les, el més probable és que tinguin l'alcaldia. O no.

Figueres

El silenci ha sigut el gran protagonista aquests dies postelectorals. L'aritmètica dels resultats diu que hi hauria possibilitat de formar un govern alternatiu a l'encapçalat per JxF però les formacions es mantenen distants. L'alcalde en funcions, Jordi Masquef, va declarar minuts després de conèixer els resultats que volia un «govern fort i encara més ampli» i va fer una crida a la resta de grups: «És l'hora que tots siguem generosos». Després de reunir-se amb ERC, Canviem i PSC (en aquest ordre), el seu discurs es va modificar. Tot i assegurar que preferia una majoria, va declarar que «no és una condició sine qua non» per fer-ho abans de la investidura. Davant d'això, l'únic que ha sigut clar en la seva resposta ha sigut el líder del PSC, Pere Casellas, qui assegura que estan «molt escaldats» amb JxCat i «molt difícilment ens mourem abans de la sentència del judici de l'1-O». La portaveu d'ERC, Agnès Lladó, només confirma la reunió amb JxF, «no hi ha més novetats, tot està com estava el 26 de maig». Si abans de la investidura no es produeix cap canvi, ERC «farem el mateix que a 2015» [es van presentar com a opció i no van donar suport a l'alcaldable de la llista més votada]. Xavier Amiel (CFI), en una entrevista en aquest Setmanari, va deixar entreveure que hi havia opcions de formar part del govern, sense aclarir si era un acord ferm.

Castelló d'Empúries

Salvi Güell (ERC) ha sigut el clar vencedor, distanciant-se molt dels seus rivals. Així i tot, si vol un govern en majoria, haurà de recórrer als pactes. Sembla que l'opció més viable és amb la CUP, després que el seu cap de llista, Joan Basí, declarés a aquest mitjà la seva predisposició a fer-ho. Per afinitat, l'altra opció podria ser el PSC, però, tot i que Jaume Moret no ha suposat mai un obstacle per a Güell, i la relació entre ambdós ha semblat plàcida, el líder republicà sempre ha deixat clar que hi havia «murs infranquejables» que provenien de la situació a escala nacional.

Cadaqués

És evident que Cadaqués viurà un canvi després d'aquestes eleccions. Per primera vegada ha obtingut la majoria una formació sorgida de la ciutadania, tot i que s'ha quedat en empat amb Junts, partit que recupera l'activitat política de Jordi Riera. En espera de la decisió d'ERC, que ha perdut l'alcaldia i es queda amb un regidor, la resta de partits seran decisius per escollir el futur govern.

Acords avançats

A Llançà, Guillem Cusí (ERC-AM) va avançar-se proposant un govern a tres amb Junts i APL. Aquesta setmana ERC-AM emetia un comunicat on deia que s'allunyava d'aquest acord, «hem d'admetre que no ens ha estat possible progressar en aquest escenari de treball». Nuria Escarpanter (Junts) reconeix que «a nivell personal» no era una proposta que li agradés «ni el fet que l'alcaldia no es discutís ni que s'inclogués a APL», així i tot esperen la decisió de l'assemblea d'aquest dijous. Pels republicans aquesta espera és dilatar el procés, «no tenim més remei que donar per esgotat aquest episodi i actuar en conseqüència». Així, es planteja reeditar el pacte Junts i PSC (a 2017 ja es van unir per fer fora a Cusí).

A Vilafant, Sergi Palomeras (ERC) va declarar que deixava que Consol Cantenys (PSC) tornés a presidir l'alcaldia i es mantindrien «a l'oposició rigorosa de sempre».

A Roses, es va arribar a un preacord de govern la setmana passada entre JxR, ERC i GDPR a l'espera de la ratificació dels respectius militants.

A la Jonquera, Junts i el PSC han signat un acord que permetrà a Sònia Martínez repetir com a alcaldessa del municipi.

Com es proclama l'alcaldia?

La Llei de Règim Electoral General indica que els ajuntaments es constituiran en sessió pública vint dies després de les eleccions -enguany, el 15 de juny. Primer, es farà la Mesa d'Edat amb els regidors de major i menor edat. Després, es procedirà a l'elecció de l'alcaldia. Poden ser candidats tots els regidors que encapçalen les corresponents llistes (als municipis de menys de 250 habitants poden ser tots els regidors) i, si algú obté la majoria absoluta, es proclama electe. Si no, l'alcaldia passa al regidor que encapçali la llista més votada. En cas d'empat, es resol per sorteig.