La protecció del corall vermell a la Costa Brava: de la veda total a la regulació

L'abril del 2017 la Generalitat va publicar l'ordre que acordava la «parada biològica» per un «període mínim» de 10 anys de l'extracció de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors, les que són competència autonòmica: «Se suspèn la campanya de pesca de corall vermell en les aigües interiors corresponents al litoral de Catalunya des del dia 1 de novembre de 2017 fins al dia 31 de desembre de 2027, ambdós inclosos».

Segons la resolució del Departament d'Agricultura, durant aquest termini de temps «resta prohibida l'extracció, la tinença, el transport i la venda» de corall vermell extret a Catalunya, a la pràctica a les aigües que s'estenen des del Cap de Creus fins a Begur. La Generalitat va adoptar aquesta mesura basant-se, d'una banda, en les directrius i recomanacions europees i, de l'altra, en un estudi científic elaborat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que analitzava l'estat de les poblacions de corall vermell.

«D'acord amb aquest informe, les poblacions de corall vermell de la costa catalana no poden suportar la pressió de la pesca actual sense posar-ne en perill la persistència», argumentava la Generalitat que afegia que els investigadors alertaven que «la majoria es poden considerar ecològicament extingides». En concret, l'estudi apuntava que el 90% de l'espècie del litoral català es trobava en un estat «crític» de conservació.

La Generalitat esperava que l'estat espanyol (aleshores liderat pel PP) fes el mateix i estengués la veda a les aigües exteriors. No va ser així. Al novembre, l'executiu de Mariano Rajoy publicava al BOE que l'aturada biològica sí que es respectava a les aigües «confrontants» amb les interiors de la Generalitat però atorgava dotze llicències per pescar corall vermell entre el cap de Begur i Arenys de Mar.

Aquesta decisió va aixecar immediatament l'oposició del territori, tant d'entitats ecologistes com dels municipis del sud de la Costa Brava, que van fer arribar la seva veu a Brussel·les a través dels eurodiputats catalans. El maig del 2018, Jordi Solé, Josep Maria Terricabras, Ramon Tremosa i Ernest Urtasun van formular una pregunta parlamentària a la Comissió Europea reclamant «quines mesures pensa adoptar la Comissió per suspendre les llicències» perquè consideraven que posaven «en un risc greu la preservació del corall».

Amb el 155

L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras critica en declaracions a l'ACN que «aprofitant el 155» el govern del PP concedís les llicències. «És absolutament inacceptable que es desfaci un petit projecte de protecció del corall vermell», afirma.

En la seva resposta a la pregunta d'eurodiputats, explica l'europarlamentari, el comissari europeu d'Assumptes Pesquers i Marítims, Karmenu Vella, «ja va recordar que hi ha una directiva europea de protecció i això hi és i és d'obligat compliment». «Nosaltres vam fer la queixa i el comissari va dir que preguntaria al govern espanyol per què havia passat allò», afegeix, matisant que per ara no han obtingut més informació de l'executiu comunitari.

Davant del silenci administratiu, Terricabras fa una crida a una «pressió forta» a Brussel·les perquè la Comissió reaccioni i protegeixi el medi ambient, afirmant que la situació és «urgent».

El PP de les comarques gironines defensa, però, que la directriu europea en cap cas força a aplicar una moratòria, sinó que exigeix als estats que regulin per fer compatible l'activitat econòmica amb la preservació de l'espècie. «El govern d'Espanya actual, com va fer l'anterior del Partit Popular, hauria de continuar mantenint una plena col·laboració en l'aplicació de les mesures de gestió de la pesca del corall, a diferència del que fa la Generalitat, que va apostar per la veda de manera unilateral i sense comptar amb el sector extractiu ni amb el Ministeri d'Agricultura», critiquen.

El novembre del 2018, i ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, el govern espanyol va posar límits a aquestes llicències. Tot i que permeten que cada pescador autoritzat extregui 150 quilos de corall brut anuals, en el cas de la Costa Brava rebaixa la limitació a 25 quilos l'any.

La FAO no es mulla

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) prefereix no mullar-se sobre la situació a la zona afectada per les llicències i afirma que no es troba en posició de "fer cap comentari". Amb tot, fonts de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM per les seves sigles en anglès) de la FAO expliquen que "els estats poden implementar qualsevol mesura addicional sempre que aquesta estigui en línia amb les recomanacions de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (GFCM) i no s'hi oposin".

En l'àmbit de la pesca del corall vermell, destaquen en una resposta escrita a l'ACN, s'han adoptat quatre decisions vinculants que anomenen 'recomanacions'. En l'última decisió, del 2017, es recull per exemple que "les parts contractuals no augmentaran el nombre d'autoritzacions de pesca fins que l'assessorament científic indiqui un estat favorable per a les poblacions de corall vermell".

Recorden també que la GFCM és una organització regional establerta sota les provisions de la constitució de la FAO i la componen 24 parts contractuals, "entre elles Espanya i la UE".

Els furtius «campen a plaer»

Les decisions dispars d'Estat i Generalitat també han suscitat diferents respostes. D'una banda, els corallers carreguen contra la veda i consideren que, a la pràctica, ha provocat que els furtius "campin a plaer". De l'altra, els municipis del sud de la Costa Brava i les entitats ecologistes critiquen la postura de l'estat espanyol i consideren que la limitació de quilos per any ha arribat "tard" -quan ja feia un any que les llicències estaven atorgades- i s'ha quedat "curta".

El president de l'Associació professional de pescadors de corall d'Espanya, Joaquin Beza, ha assegurat que la moratòria per extreure corall ha suposat "un desastre" per als corallers que compleixen amb la legalitat. "En 30 anys la Generalitat no ha tocat ni una coma de la normativa, no ha reduït el nombre de llicències, no ha reduït els mil·límetres de les branques i ara ha sucumbit a pressions partidistes", ha exposat Beza.

A més, critica que la decisió "ha deixat al carrer" els corallers, que ara han d'anar a treballar a altres països. "Per a ells ha estat fàcil fer-ho, som un sector petit, molt individual i sense organització", apunta.

El portaveu dels corallers sosté que la concessió de llicències en aigües exteriors no els soluciona la situació. "A nosaltres no ens serveix perquè en aquest espai gairebé no hi ha corall, la zona corallera per excel·lència de Catalunya és el Cap de Creus", explica. Beza també rebat l'estudi científic en el qual es va basar la Generalitat i diu que recull "dades inventades o extrapolades de pesca il·legal". "Barregen la pesca furtiva amb la pesca professional i això no se cenyeix a la realitat", denuncia.

Joaquín Beza assegura que "no és real" que es tracti d'una espècie en perill d'extinció: "És un recurs pesquer i no s'ha prohibit enlloc més pescar-lo, es pot regular per adequar-se a les peticions d'Europa". Segons el president dels corallers, la veda ha acabat beneficiant els furtius. "Abans tenien por que un professional els pogués veure però ara campen a plaer", ha exposat.

Els pescadors de corall demanen als partits polítics i a les administracions implicades que abordin la situació "de manera coherent" i, per exemple, impulsin un pla de gestió que reguli l'extracció però que permeti que "l'activitat pesquera es reprengui".

Perill «d'extinció real»

Entre la comunitat científica catalana, però, apunten que la veda és necessària perquè l'espècie patia una sobreexplotació i, a més, és un animal amb un creixement "extraordinàriament lent". "Aquesta moratòria és per donar una mica d'aire a les colònies de corall encara existents perquè puguin créixer una mica i, quan els estudis mostrin una certa recuperació i els individus siguin prou grans per reproduir-se, fer un pla de gestió molt regulat", opina l'investigador del CEAB-CSIC Kike Ballesteros.

Ballesteros subratlla que "la velocitat amb la que s'estava extraient fins ara" abocava "indefectiblement" a la pèrdua d'aquest recurs pesquer i, fins i tot, a una "extinció gairebé real".

L'investigador científic exposa que on més colònies de corall és al Cap de Creus però matisa que en aigües exteriors també hi ha zones sensibles com ara la costa de Begur o les Illes Formigues.

La portaveu de l'associació Amics de les Illes Formigues, Isabel Ruiz, creu que durant l'any que els corallers han pogut pescar en aquesta zona han "arrasat" les colònies de corall que hi havia. "Aquí, van obrir la veda donant el doble de llicències que hi havia abans", critica i assegura que el corall que queda són "branques minúscules".

Per això, el territori vol crear una mena de lobby de pressió, juntament amb la Generalitat i utilitzant eines com la taula de cogestió marítima del litoral del Baix Empordà per evitar la sobreexplotació del corall.

L'alcalde de Begur i candidat a la reelecció, Joan Loureiro, diu que l'única explicació que troba a la decisió de la Moncloa és "la falta total i absoluta d'informació" del territori o una manca de sensibilitat mediambiental. "Europa legisla en funció de la pressió que té i això és el que hem de fer a través dels governs fent servir les veus que hi tenim", ha opinat Loureiro.

En la mateixa línia, l'alcalde de Palamós i també candidat a la reelecció, Lluís Puig, creu que s'han de trobar fórmules per "treballar conjuntament" amb administracions públiques i el sector privat per compaginar interessos amb l'objectiu "d'explotar el medi sense malmetre'l".