Els estudis sobre Espais Blaus fa anys que tenen ocupat Antoni Salamanca. L'any passat va estar fent conferències per explicar-ne el concepte, però de seguida va veure que havia de deixar-ho escrit, i per això recentment ha publicat el llibre Espais Blaus de la Mediterrània, que es presenta aquest dijous a Roses. Salamanca té estudis en pedagogia social i formació, i ha treballat en diferents projectes ambientals i ha exercit com a consultor ambiental, tot i que la gran part del que coneix és de manera autodidacta.

- El seu llibre gira entorn el concepte de Blue Zone.

- Són zones concretes que reuneixen una alta concentració de gent centenària, fruit de les seves variables geogràfiques i demogràfiques. Són espais pròxims al mar i amb baixa densitat de població on la gent viu amb qualitat de vida, i això els permet arribar a la vellesa amb menys malalties.

- D'on sorgeix el concepte?

- D'un investigador del National Geographic, que va reconèixer cinc Blue Zones a tot el món. El que va fer va ser compilar tota la recerca feta fins al moment i patentar-ho, el 2012. Però vaig detectar que aquell estudi oblidava la mediterrània. Després de visitar una zona de Menorca on hi havia una concentració important de gent centenària, vaig començar a investigar sobre el tema i vaig iniciar una sèrie de conferències per parlar-ne. De seguida vaig veure que existia un buit sobre aquest tema, i calia posar-ho per escrit.

- De què parla el llibre?

- És el mascaró de proa d'un projecte de divulgació i recerca. Esmento nou espais blaus de la mediterrània: tres de grecs (Illes de Simi, Creta i Icària), cinc italians (Illes de Sardenya i Sicília, i Laci, Campània i Calàbria) i un espanyol (Menorca).

- També parla del cap de Creus.

- Sí. El cap de Creus havia estat una Blue Zone, abans de la intromissió del turisme. Fa anys, tot i que hi havia un nivell de vida baix amb gent pobra i treballadora, a la zona la gent tenia molta qualitat de vida, i vivia més. Ara tenim més nivell de vida, però menys qualitat. A través de la recerca del llibre, la voluntat seria reeixir aquest espai. Caldria veure què es pot fer a la zona per tornar-la a convertir en un espai salutogen, uns llocs on la gent viu bé i molt temps.

- Quines característiques s'haurien de fomentar per aconseguir-ho?

- Fomentar la qualitat de vida. Cal aprofitar els elements naturals perquè els espais salutògens creixin i s'estenguin. Parlant de mesures concretes, cal recuperar hàbits saludables tan senzills com caminar, fer hort o moure's; fomentar el consum d'oli d'oliva verge extra i de la dieta mediterrània; i l'autoconsum de productes de km 0. Tot això es podria aconseguir gràcies al Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSEP) de la Generalitat de Catalunya, que fomenta les prescripcions socials en les consultes, és a dir, fomenta els hàbits de vida saludables.

- Quin paper té la Càtedra Oceans i Salut Humana de Roses?

- És un dels patrocinadors del projecte. La càtedra hauria de ser, també, la seu d'una de les meves propostes. M'agradaria crear unes jornades amb tots els espais blaus de la mediterrània, per fomentar la comunicació entre tots els espais. D'aquesta manera, tots aquells que investiguen en solitari podran compartir inquietuds. L'objectiu és que la càtedra es converteixi en un centre de monitoratge d'espais blaus per tal de reconèixer-ne de nous, i compilar i promocionar els que ja ho estan.