07 de maig de 2019
07.05.2019
Figueres

Anàlisi legal del crim de la Rambla: què va passar el dilluns al vespre?

L'advocat figuerenc Sergi Pérez, de Casellas Advocats, explica la situació de l'autor dels fets

06.05.2019 | 18:46
La Rambla de Figueres després dels fets.

Dilluns de la setmana passada vam anar a dormir amb un homicidi comès a la Rambla de Figueres. Els diaris s'emplenaven amb notícies d'última hora sobre els motius i l'autoria del crim. Hores després, es va publicar que l'autor del crim ja havia estat declarat culpable d'un altre homicidi a la propietària del pis on vivia a la Marca de l'Ham i va ser condemnat a 14 anys d'internament psiquiàtric perquè se li va diagnosticar esquizofrènia paranoide que provoca una manca de consciència de la realitat.

Per què no era a la presó?

Abans de respondre la pregunta, cal dir que l'art. 25 CE estableix que les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estan orientades cap a la reeducació i reinserció social. El resum de la proclama constitucional és que les penes no s'imposen com a càstig, sinó per a aïllar les persones que els cometen fins que no són un perill per a la societat, per això la nostra tradició jurídica rebutja frontalment la pena de mort o la perpètua com passa a la majoria de països llatins o a alemanya, al contrari dels anglosaxons, on les penes són una mera retribució pels fets comesos.

La resposta és senzilla: si el Tribunal entén que la presó no serveix per a reeducar, no se'l pot fer ingressar.

Per aquest motiu, amb l'ajuda de psicòlegs, psiquiatres i altres professionals, el Tribunal va entendre que la mesura més adequada era l'internament psiquiàtric, perquè el penat es reeduqués i entengués la gravetat dels fets comesos.

Com és que estava en llibertat?

No és ben bé així. Els psiquiatres i psicòlegs fan una avaluació continuada dels interns, i si aquests entenen que hi ha hagut una millora, cal (en virtut de l'esperit reeducador i reinserador que ens diu la Constitució) que s'apliqui una mesura menys onerosa –en presos, estaríem parlant de graus penitenciaris–. El motiu final és que la persona ja no és una amenaça per a la societat.

És per aquest motiu que el Tribunal, vistos els informes aportats pels professionals que intervenen en l'execució de la pena i la seva recomanació, el juliol del 2018 va entendre que podria tenir una vida en semillibertat, havent d'anar periòdicament i de manera ambulatòria al centre per fer el tractament psiquiàtric.

Ara, esbrinar els motius i les circumstàncies de l'homicidi queden en mans de la Justícia que novament haurà de determinar si va actuar afectat per la malaltia o si era conscient dels seus actes.

Mentre la Constitució i el Codi Penal no es reformin, els Tribunals actuaran com ho han fet, cal pensar si convé canviar-ho, i això és a la mà dels ciutadans elegint els diputats i diputades que aproven les lleis, els advocats, fiscals i tribunals només les apliquen.

No puc deixar d'escriure aquestes línies sense expressar el condol a la família d'en Juan Luis Fornieles Belmonte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent