Les activistes Guisella Lara, de Corporación Cactus, i Melissa Obregón, extreballadora d'una maquila a Florida (als EUA), van venir a Figueres per donar a conèixer la campanya a l'alumnat de 3r d'ESO de l'INS Olivar Gran, i vam poder xerrar amb elles.

Què defensa Tras Las Flores

Guisella Lara (GL): Fer una campanya informativa per sensibilitzar dels impactes socials i ambientals que té la floricultura a les regions productores i obrir un camí per repensar el consum de les flores en el nord global. Els països consumidors tenen una gran responsabilitat i es poden construir respostes i alternatives.

Com canviem un acte com regalar roses per Sant Jordi, tan interioritzat en la nostra cultura?

Melissa Obregón (MO): L'educació és important, que la gent pensi: «Sí, em dones una rosa, però, d'on ve» perquè la rosa es relaciona també amb la bellesa i amb l'amor romàntic, que té un discurs que explota de certa forma. Com a dona, m'estàs donant una rosa que implica l'explotació d'altres dones en diverses parts del món. I no només com a dona, sinó també les implicacions socioambientals. S'ha de deixar de tenir la terra, que inicialment és per a generar aliments, que ens dona seguretat i sobirania alimentària, només per a produir unes flors que s'exportaran, que no són un aliment, sinó un producte.

És una explotació feminitzada? Això agreuja la situació?

MO: Sí, és altament feminitzada. I la implicació que això té en l'entorn familiar, són dones que s'aixequen a les cinc del matí per preparar el menjar de tot el dia, després se'n van a treballar fins a la nit. No hi ha espai per tenir cura de la família.

GL: La floricultura genera feminització de la pobresa i, com està enfocat especialment en les dones, ja genera unes realitats molt complexes.

Què hi ha de romàntic en regalar flors per Sant Jordi?

(riuen)

GL: Per a nosaltres aquesta pregunta és molt difícil. Per mi, res. Un aspecte que ens vam adonar quan vam venir aquí és que són molt importants els significats culturals que construeixen les comunitats. I nosaltres no estem en contra d'això, les flors no són les dolentes. El problema és com es produeixen i que reemplacin els aliments. En un món en el qual anem a passos agegantats a crisis de fam, és absurd que estem pensant com fem créixer els cultius de flors.

MO: Venim d'un altre punt de vista. Són importants les exigències del nord global davant la flor. «Vull una més gran, amb un vermell intens...». Tot això té implicacions per a la gent treballadora de la floricultura.

La solució implica produir localment o per evitar aquesta producció?

GL: Aquestes respostes són les que s'han de construir. Nosaltres el que podem fer és deixar una llavor perquè es reflexioni, però les solucions no les tenim. Diem: mira, això és el que passa en un territori amb un ús intensiu de floricultura. La sabana de Bogotà és un exemple del que passa, portem 60 anys i és un territori que s'ha assecat, que té un nivell alt d'enverinament, en el qual s'estan instal·lant totes les zones franques d'importacions i plantejant projectes com un nou aeroport perquè ja és un port sec...

MO: No s'exclou una i l'altra. És el no consum de flors que venen d'una altra part del món, que et fan creure que dones feina, però s'ha de pensar sota quines condicions i repensar l'apropament a la terra, que ens l'han privatitzat. No cal esperar que ens portin els productes de fora, cal poder utilitzar el territori d'aquí i tornar a cultivar.