El passat 22 d'abril, dilluns de Pasqua, ens deixava l'Albert Teixidor. Membre d'una nissaga de músics castellonins, fou instrumentista de trompeta i violí, i va formar part de les cobles-orquestres Principal de Figueres, Els Verds, La Selvatana i, durant 40 anys, membre de l'orquestra Maravella. També era perico i professor de violí i trompeta a l'escola municipal de música de Castelló d'Empúries, on va realitzar una gran tasca al llarg de molts anys.

L'Albert era una persona propera i divertida que ha deixat una profunda empremta en els que el van conèixer; familiars, amics, companys de professió, i als seus alumnes, per als qui la seva aula acabava convertint-se en un espai familiar, on trobar-se i compartir estones amb l'Albert, els companys i l'instrument, tot i que aquest no sempre era un factor determinant. La seva aula era un entrar i sortir de gent continu, sense horaris. Sempre hi havia algú que feia classe i tants d'altres que s'ho escoltaven, feien tertúlia o, simplement, s'hi estaven.

Tots sabem que l'Albert era un apassionat de la música en tots els seus aspectes, com a oient, com a intèrpret, com a professor i com a vida. Era una font inesgotable de coneixement i d'anècdotes dels seus anys viatjant amb l'orquestra per arreu d'Europa. Però alhora era un futbolero peculiar, perico fins a la medul·la, tot i que no queda clar si per convicció o per poder tocar els nassos a tota la culerada que l'envoltava.

Sigui pel que sigui, tothom s'endú un record o altre, una anècdota, o una melodia que farà que l'Albert resti viu per sempre en el cor de tots els que el van conèixer.