Els resultats d'aquestes eleccions generals han de desbloquejar la situació de total atzucac a la qual s'havia arribat en els últims anys. Seria llarg ara repassar els antecedents que ens van portar a votar diumenge passat. La concentració per metre quadrat de fets excepcionals que acumulats en els últims tres anys provoca cert vertigen. El cas és que molta gent va sortir a votar. L'apunt no és menor perquè, en una campanya marcada per falta de propostes i buidor de continguts, que la gent vulgui dir-hi la seva sempre és reconfortant tot i que, admetem-ho: molta il·lusió i esperança no despertaven, aquestes eleccions.

I què ha dit la gent? Recordant Francesc Pujols, citat per l'alcalde Masquef en el pregó de les Fires de Santa Creu, «el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors». Dins el mapa tenyit de vermell socialista de l'Estat, uns racons de la «Gàl·lia» perifèrica resisteixen a qualsevol temptació d'homogeneïtzar l'Estat i reivindicar la diversitat existent. Aquesta singularitat caldrà que es plantegi aquell pallaquià «per a fer què?».

Ha guanyat el diàleg. El diàleg constructiu i actiu, sense renúncies, mantenint l'esperit d'afirmació però, a la vegada, un diàleg per rebaixar el to, replantejar estratègies, allò que a futbol seria tornar la pilota a terra i aixecar el cap. Ha perdut la crispació, la confrontació permanent, la provocació i el pim-pam-pum escenogràfic però ja fatigós. I és just dir que, en general, aquestes tesis també han perdut a tot l'Estat. I això sempre facilita les coses.

Ara, període de pactes i aliances. «Amb Rivera, no!», deien. Les nits electorals a les seus dels partits de Madrid es criden coses i després... Diuen que hi haurà pressions però s'ha de recordar que d'aquí a menys d'un mes tornem a votar. Probablement, la cosa anirà per llarg. Qui sap, potser, a partir d'ara, sí que començaran a confrontar projectes sobre el corredor mediterrani, política econòmica i d'habitatge, model educatiu o sanitari, política migratòria, cultural... wait and see, amb crispetes o sense, i esperem que la bona política, la seriosa, també rebroti i sobrevisqui els seus il·lusos enterradors.